Focea

Focea (grec antic Φώκαια, Phôkaia) era una ciutat grega d'Àsia Menor, actualment en Turquia, a on hui dia es troba la ciutat de Foça o Eskifoça en el golf d'Esmirna. El seu nom prové de la paraula «foca» (animal), que va anar el símbol de la ciutat. Els habitants de Focea reben el nom de focenses (no confondre en els focios, de la Fócide, en Grècia). Fundada per colon grecs d'Eritras i Teos en el VIII, va anar un important port comercial i va mantindre tractes en tot el Mediterràneu occidental (Masalia, Niça, Tartessos, Empúries —fundada per focenses el 575 a. C.—, Alia —en Còrsega— i Elea —o Velia, en el sur d'Itàlia—).

Focea

Foto satèlit mostrant la situació de les antigues ciutats de Focea, Cime i Esmirna.

Geografia

• Focea va ser la més septentrional de les ciutats jonias. Estrabón diu que marcava l'inici de Jonia i ellímit de l'Eólida. Estava situada prop de la boca del riu Hermo (l'actual Gediz), en la costa de la península que separa el Golf de Cime al nort, cridat aixina per la major de les ciutats de la regió eolia, i el golf d'Esmirna al sur. Tenia dos excelents ports, cridats Naustatmos i Lamptera. Estos ports varen propiciar que la ciutat desenrollara una floreciente economia marítima.

Història

Fundació

L'antic geógrafo Pausanias diu que Focea va ser fundada pels focios baix liderage ateniense:

Els focenses són per naiximent originaris de (...) Fócide al peu del Parnaso, els quals varen passar a Àsia en els atenienses Filógenes i Damón. La regió la varen prendre dels de Cime no en guerra, sino en virtut d'un acort. Pero com els jonios no els varen rebre en el Panjonio fins que varen prendre reis de la raça dels Códridas, per això varen acceptar dels d'Eritras de Teos a Deetes, a Periclo i a Abarto.

Pausanias, Descripció de Grècia, vii, 3, 10.

Els restants de ceràmica indiquen la presència eolia i jonia en el IX, data aproximada de l'establiment de Focea.

Esforç colonizador

Segons Heródoto, els focenses varen ser els primers grecs que varen realisar llarcs viages per mar i els qui varen descobrir la mar Adriático, la mar Tirreno, Iberia i Tartessos. Heródoto relata que els focenses es varen fer molt amics del rei tarteso Argantonio, i que este els va animar a abandonar Jonia i a establir-se en la zona dels seus dominis que preferiren. Al no conseguir persuadir-els i enterar-se de la situació en el Medo, els va donar diners per a que circundaran la seua ciutat en una muralla.

Provablement varen comerciar en els grecs de la colónia de Náucratis en Egipte, una colónia de la ciutat jonia de Mileto. Al nort, provablement varen ajudar a colonisar Amisos (Samsun) en la mar Negra, i Lámpsaco en l'extrem septentrional del Helesponto (actual estret dels Dardanelos). No obstant, les principals colónies foceas varen estar en el Mediterràneu occidental: els focenses varen fundar successivament, a partir de 600 a. C., les colónies de Massalia (actual Marsella), en la desembocadura del riu Ródano, i despuix Antípolis (Antibes) i Nicea (Niça). Despuix Alia (actual Aleria) en la costa oriental de Còrsega, enfront d'Etruria, cap a 545 a. C., aixina com Emporion (Empúries) cap a 575 a. C., en la costa de l'actual municipi de l'Escala, província de Girona, Espanya.

En 535 a. C., els focenses varen lliurar una batalla naval en Alia contra els etruscs i els cartagineses, en la que quaranta de les seues naus varen ser destruïdes i les vint restants varen quedar inservibles. Despuix de la derrota, que marca el començ de la reculada dels grecs en el Mediterràneu occidental i l'inici de l'expansió cartaginesa, varen posar rumbo a Regio. Partint d'allí varen fundar en Lucania la ciutat d'Elea (la llatina Velia), al sur de Paestum, cap al 540 a. C. És possible que en la fundació de la colónia focense d'Elea, en la Magna Grècia, participara el filòsof Jenófanes de Colofó (c. 570-478 a. C.). Representant del desenroll del primer pensament filosòfic fòra de Mileto, Jenófanes va tindre que abandonar molt jove la seua ciutat, la jonia Colofó, i es va passar el restant de la seua vida recorrent tot lo món grec. En Elea donaria orige a la escola filosòfica eleata, de la que formarien part Parménides i Zenón i que florirà ya en el V

Pèrdua de l'independència

• Focea va permanéixer independent fins que el rei de Brega Creso (c. 560-545 a. C.) la va sometre, junt en el restant de la terra ferma de Jonia. Posteriorment, com a part de l'imperi bregue va ser conquistada pel medo Harpago, general del rei aqueménida Ciro II el Gran de Pèrsia en 546 a. C., en un dels acontenyiments que varen precedir al gran conflicte greco-persa. Quan Harpago va decidir prendre la ciutat de Focea, la va sometre a un sege. Els focenses varen decidir abandonar la ciutat, emigrant cap a Quíos, a on no varen ser ben rebuts. Varen decidir llavors dirigir-se a Còrsega, a on vint anys abans havien fundat la ciutat d'Alia. Pero, despuix d'haver salpat, varen tornar per sorpresa a Focea i varen matar a la guarnició persa que, per orde d'Harpago, defenia la ciutat.

En 500 a. C., Focea es va unir a la tumult jónica contra Pèrsia. Indicatiu de les seues habilitats navals va ser que Dionisio, un focense, fòra nomenat cap de la flota en la decisiva batalla naval de Lade (a principis de l'estiu de 494 a. C.) pels próbouloi jonios reunits en el Panjonio. Ya que el número de les naus foceas era exigu (només tres d'un total de 353 trirremes), el seu nomenament potser tinguera com a objecte evitar enveges i recels entre les potències que més naus aportaven. la sura jonia va ser derrotada i va finalisar el tumult. Per la seua banda, el focense Dionisio, al percatarse de que la causa dels jonios estava perduda, va fugir despuix d'haver capturat tres naus enemigues. Contava, puix, en sis navío de combat, pero no va fugir en rumbo a Focea —puix sabia perfectament que dita ciutat, de la mateixa manera que el restant de Jonia, anava a ser esclavizada—, sino que va posar proa a Fenicia, una zona molt pròspera, a on l'enemic no esperava que poguera actuar. En aquelles aigües va afonar varis gaulos (navío de càrrega), fent-se en un quantiós botí. Posteriorment es va dirigir a Sicília a on va establir la seua base i va estar dedicat a la pirateria en detriment de cartagineses i tirrenos. En esta época, dedicar-se a la pirateria no comportava el menor desdoro. És més, Dionisio apareixia com un patriota al no atacar als navío helens i sí als de Cartago i Etruria, que mantenien un intens tràfic comercial en aigües sicilianes.

Regrés a l'òrbita grega

Despuix de la derrota de Jerjes I pels grecs en 480 a. C. i el consegüent aument del poder ateniense, Focea es va adherir a la Lliga de Delos, pagant un phoros (tribut) a Atenes de dos talents. En 412 a. C., durant la guerra del Peloponeso, Focea es va rebelar, en el restant de Jonia, contra Atenes en l'ajuda d'Esparta. Durant el periodo helenístico, va caure baix els seléucidas, i despuix baix el govern dels atálidas.

Tito Livio descriu a Focea com una ciutat de forma oblonga i els murs de la qual tenien una llongitut d'uns 3700 metros (2,5 milles romanes). Destaca l'excelència i la seguritat dels seus dos ports.

Época bizantina

Cap a finals d'el XIII, Focea va estar breument baix el control dels germans genoveses Manuele i Benedetto Zaccaria, que actuaven com feudatarios de l'emperador de Bizancio. Abdós amasaron una considerable fortuna explotant les mines d'alum de Focea.

Moneda

Seguint als lidios, els focenses varen ser dels primers del món en falcar i utilisar monedes com a diners. Les seues monedes estaven fetes d'electro (aleació en argent i or). el Museu Britànic té una moneda focea en l'image d'una foca datada en el 600–550 a. C. En la colónia d'Empúries també varen falcar diferents tipos de monedes, en diferents dissenys: primer sense el nom, despuix en EM, i despuix en Emporion.

Vore també

• Tumult jónica
• Guerra del Peloponeso

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Focea.
• Focea i les seues colónies

</noinclude>