Anar al contingut

Ducado de Sueca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Manuel Godoy i Álvarez de Faria, príncip de la Pau, duc de Sueca i de la Alcudia, baró de Mascalbó, príncip de Bassano (títul romà), comte d'Evoramonte (portugués), generalísimo dels Reals Eixèrcits, ministre universal del rei Carlos IV, etc., cavaller de les Órdens del Toisón d'Or i Santiago i bailío de la de Sant Joan.
María Teresa de Borbón i Vallabriga, comtesa de Chinchón i de Boadilla del Mont, primera esposa de Manuel Godoy, oli de Goya. Museu del Prat (Madrit).
Josefa de Tudó i Català, comtesa de Castell Fidel, en els seus fills Manuel i Luis de Godoy. Despuix d'ells, un bust de Manuel Godoy cenyit de corona de mirto i roses, símbol venéreo. Retrat de José de Madrazo.
Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbón, ii duquesa de Sueca, xvi comtesa de Chinchón i i marquesa de Boadilla del Mont. En la miniatura, retratada de chiqueta en la banda de María Luisa. Va rebre esta condecoració al mateix temps que la seua mare, la princesa de la Pau, per Real Decret del 7 d'octubre de 1800, dia del seu naiximent. Va ser batejada tres dies despuix en la Real Cambra de Palau pel moradura Lorenzana, arquebisbe de Toledo. Els seus padrins varen ser els reis Carlos IV i María Luisa de Parma, els noms dels quals se li varen impondre, i que per a tindre-la en la pila havien viajat a la cort des de L'Escorial. I despuix de la cerimònia religiosa, la mateixa regna fundadora i epónima va impondre a mare i filla les bandes de la seua Orde de Dames Nobles.
Armes dels ducs de Sueca en la Vila Ruspoli de Florencia. Escut partit de Rúspoli i Godoy.
Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbón, duquesa de Sueca, comtesa de Chinchón i marquesa de Boadilla del Mont. Obra de Luis de la Creu i Rius.

El ducado de Sueca és un títul nobiliario espanyol, d'Aragó, en grandea d'Espanya de primera classe. Va ser creat en dita grandea pel rei Carlos IV, per mig de Real Decret del 28 de decembre de 1803 i Real Despaig del 7 de març de 1804, en favor de Manuel de Godoy i Álvarez de Faria, el seu primer ministre, a qui ya havia otorgat els títuls de duc de la Alcudia (1792) i príncip de la Pau (1795), i l'ocupació de generalísimo dels Reals Eixèrcits (1801).[1][2]

En els anys següents el mateix rei li concediria també el títul de baró de Mascalbó (1806) i l'ocupació d'almirant general de la Real Armada, en tractament d'Alteza Serenísima (1807).[3]

El concessionari va ser cavaller de les Órdens del Toisón d'Or, Crist i Santiago, bailío sanjuanista i gran creu de Carlos III, entre atres dignidades i condecoracions espanyoles i estrangeres, membre del Real Cos de la Noblea de Madrit, regidor perpetu d'esta vila i de les ciutats de Santiago, Càdis, Màlaga, Écija, Burgos, Valéncia, Segòvia i Ronda, vintiquatre de la de Sevilla, etc.[4]

En 1808, a raïl del Gresca d'Aranjuez, Godoy va ser depost dels seus càrrecs pel flamant rei Fernando VII, qui va ordenar la confisc dels seus bens i va revocar les mercés que li havia concedit Carlos IV. Pero al final de la seua vida, en 1847, totes li varen ser rehabilitades per la reina Isabel II, a excepció del principat de la Pau, que es va considerar contrari a la tradició nobiliaria espanyola.[5]

Godoy va obtindre aixina mateix el títul portugués de comte d'Evoramonte (1797), mercé de la reina María I, i el romà de príncip de Bassano, que li va otorgar durant el seu exili el papa Pío VIII, despuix d'adquirir el feu de Bassano vaig donar Sutri, situat entre Roma i Viterbo.[6]

Per haver casat en primeres nupcias en María Teresa de Borbón i Vallabriga, va ser comte de Chinchón, en grandea, i comte de Boadilla del Mont. I pel seu segon matrimoni en Josefa de Tudó i Català, comte de Castell Fidel.[7]

Entre uns atres señoríos va posseir els de la Albufera en Valéncia, Albalá i la Serena[8] en Extremadura i el Soto de Roma en la Vega de Granada, estats que va adquirir de la Corona per compra o permuta.

Ademés, va ser comendador de Valéncia del Ventoso, Ribera i l'Aceuchal en la província de León de l'Orde de Santiago, per lo que gojava de rendes i drets senyorials en dits llocs i en uns atres com la Pobla del Prior, tot en l'actual província de Badajoz.[9]

La denominació del ducado aludix a la ciutat de Sueca, capital de la comarca de la Ribera Baixa en la província i comunitat de Valéncia. Quan es va otorgar la mercé, la llavors vila de Sueca era la principal població del señorío de la Albufera, que el concessionari havia adquirit un any abans. Este estat del regne de Valéncia havia segut durant sigles una possessió de l'Orde de Montesa, fins que en 1802 el rei Carlos IV, com a administrador perpetu del maestrazgo, ho va vendre a Godoy en tots els seus drets anexos al preu de cinc millons i mig de reals. Es tractava d'un señorío de gran importància econòmica, puix conferia al titular no solament la jurisdicció dels llocs ribereños de l'albufera de Valéncia, sino també els drets de peixca en este llac llitoral d'aigua salobre i els drets de rec dels seus feraces marjals i hortas. Carlota Luisa de Godoy i Borbón, la ii duquesa de Sueca, filla del concessionari, litigó fins a finals del XIX contra l'ajuntament de Sueca per a evitar l'extinció d'estos drets senyorials.[10][11]

La vila de Sueca va obtindre el títul de ciutat en 1899 per concessió de la reina María Cristina d'Habsburgo-Lorena, regente per la menor edat del seu fill el rei Alfonso XIII.

Llista de titulars

[editar | editar còdic]
Titular Periodo
Ducs de Sueca
(creació per Carlos IV)
I Manuel de Godoy i Álvarez de Faria 1804-1808
Incorporat a la Corona 1808-1829
Adjudicat post mortem a María Teresa de Borbón i Vallabriga 1829-1830
II Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbón 1830-1886
III Carlos Luis Rúspoli i Álvarez de Toledo 1887-1936
IV Camilo Carlos Adolfo Rúspoli i Car 1940-1975
V Carlos Oswaldo Rúspoli i Morenés 1978-2016
VI Luis Carlos Ruspoli i Sanchiz 2018-hui

Història genealògica

[editar | editar còdic]

Linaje de Godoy

[editar | editar còdic]

Els Godoy eren un linaje extremeny fidalc, oriunt de la vila de Castuera i establit a principis del XVIII en la ciutat de Badajoz, de la que varen ser regidors perpetus.

El 7.º yayo del primer duc va ser

Francisco de Godoy, que del seu matrimoni en María García va tindre per fill a un atre

Francisco de Godoy. Est va casar en María Romero i varen ser pares d'un tercer

Francisco de Godoy i Romero, veí de Castuera. Va casar en Isabel Núñez i d'esta unió va ser fill

Bartolomé de Godoy i Núñez, que va nàixer en Castuera el 12 de juny de 1586. En 1639 va ser alcalde de la Santa Germandat i elector de l'ajuntament per l'estat noble de dita vila. Va casar en Leonor Morillo i Díaz i procrearon a

Bartolomé de Godoy i Morillo que va rebre el batisme en Castuera el 7 de maig de 1634 i va ser elector i alcalde noble d'esta vila, a on va casar el 13 d'octubre de 1658 en Petronila de Càceres Morillo de Tena. Varen tindre per fills a # Bartolomé de Godoy,

  1. Alonso de Godoy d'Ovando i Càceres, que seguix,
  2. i Miguel de Godoy, que va ser alcalde noble de la Santa Germandat de Castuera en 1695 i 1700.


El seu fill

Alonso de Godoy d'Ovando i Càceres va ser alcalde noble de Castuera, a on havia naixcut el 9 de giner de 1666. Va fer informació de noblea en esta vila el 13 de maig de 1711. Va tindre per dòna a Ana de Càceres i Morillo, i abdós varen ser enterrats en l'iglésia parroquial de Castuera, a on havien contret matrimoni. Varen ser pares de # Luis Vicente de Godoy i Càceres, que seguix,

  1. i d'Ana de Godoy i Càceres.


El yayo del príncip de la Pau va ser

Luis Vicente de Godoy i Càceres, regidor perpetu de Badajoz, tinent de corregidor d'esta ciutat i alcalde noble del seu Santa Germandat en 1728. Natural de Castuera, va ser batejat el 31 de giner de 1705 i va guanyar eixecutòria de noblea de la Real Chancillería de Valladolit.

Va casar en Badajoz en Antonia dels Rius i Landero, filla de José Sánchez dels Rius i d'Inés Rodríguez Landero, i neta de Francisco Sánchez dels Rius Dorat i de Francisca Sánchez, naturals els cinc de Badajoz. D'este matrimoni varen nàixer

  1. María Micaela de Godoy i Sánchez dels Rius,
  2. José de Godoy i Sánchez dels Rius, que seguix,
  3. Lucía de Godoy i Sánchez dels Rius,
  4. Vicente de Godoy i Sánchez dels Rius,
  5. Francisca de Godoy i Sánchez dels Rius i
  6. Ana de Godoy i Sánchez dels Rius.


El seu fill

José de Godoy i Sánchez dels Rius, naixcut en Badajoz el 14 de novembre de 1731, va ser regidor perpetu i alcalde noble de la Santa Germandat d'esta ciutat, governador del Consell de Facenda i cavaller gran creu de l'Orde de Carlos III.[12]

Va casar el 19 de juny de 1757, en l'iglésia pacense de Sant Andrés, en María Antonia Justa Álvarez de Faria i Sánchez Zarzosa, dama de la reina María Luisa de Parma, naixcuda en Badajoz el 9 d'agost de 1732. Varen ser pares de # José de Godoy i Álvarez de Faria, canonge de la Catedral de Badajoz i despuix de la Primada de Toledo.

  1. Luis de Godoy i Álvarez de Faria, tinent general dels Reals Eixèrcits, capità general d'Extremadura, cavaller de Santiago des de 1787, que va nàixer en Badajoz el 9 de juliol de 1761 i va morir cap a 1800. Va casar en Madrit el 7 de giner de 1792 en Juana Regis d'Armendáriz i Samaniego, vii vescomtesa de la Armería, que en 1801 va tornar a casar en l'IV marqués de Portago. Naixcuda en Madrit cap a 1770 i fallida en la mateixa vila el 20 de novembre de 1819, era filla de Juan Esteban d'Armendáriz i Monreal, ii marqués de Castelfuerte, senyor del palau veta d'armería i lloc d'Ezcay en Navarra, coronel de Cavalleria, gentilhombre de Cambra de S. M., natural de Pamplona, i de María Donata de Samaniego i Pizarro, la seua segona dòna (en primeres nupcias d'ella), VI vescomtesa de la Armería, dama d'honor de la reina María Luisa de Parma i de la seua Orde de Dames Nobles, naixcuda en Valladolit i filla dels III marquesos de Mont Real. Sense descendència.
  2. Diego de Godoy i Álvarez de Faria, duc d'Almodóvar del Camp, tinent general dels Reals Eixèrcits, cavaller de les Órdens de Calatrava (1794) i Carlos III (1803), natural de Badajoz.
  3. Manuel de Godoy i Álvarez de Faria, que seguix.
  4. María Antonia de Godoy i Álvarez de Faria, dama de l'Orde de María Luisa, naixcuda en Badajoz i finada en Gènova el 25 de juliol de 1836. Va casar en Madrit el 15 d'agost de 1790 en Miguel de la Grua Talamanca de Carini i Branciforte, i marqués de Branciforte, gran d'Espanya, tinent general dels Reals Eixèrcits, virrey de la Nova Espanya i president de la Junta Superior de Facenda d'este regne, que va nàixer en Palermo cap a 1755 i va fallir en Marsella l'1.º de juny de 1812.
  5. I María Ramona de Godoy i Álvarez de Faria, dama de l'Orde de María Luisa, que va casar en Manuel Cándido Moreno Aguilar i Cidoncha, i comte de Fuenteblanca, cavaller pensioniste de l'Orde de Carlos III, naixcut en Calera de León el 9 de setembre de 1750.

Ducs de Sueca

[editar | editar còdic]

El primer duc va ser

Manuel de Godoy i Álvarez de Faria, príncip de la Pau, i marqués i duc de la Alcudia, i duc de Sueca, dos voltes gran d'Espanya de primera classe, i i baró de Mascalbó, tot per mercé del rei Carlos IV, de qui va ser valgut i primer ministre. També va ser i príncip de Bassano (títul romà) i i comte d'Evoramonte (portugués). Va nàixer en Badajoz el 12 de maig de 1767 i va fallir en París el 4 d'octubre de 1851.

Va casar dos voltes. La primera en el Monasteri de l'Escorial el 2 d'octubre de 1797 en María Teresa de Borbón i Vallabriga, xv comtesa de Chinchón, també en grandea de primera classe, i i comtesa de Boadilla del Mont, filla del infant Don Luis de Borbón, que havia segut moradura i arquebisbe de Toledo, i de María Teresa de Vallabriga i Roces. Este matrimoni va ser molt desavenido, i els cònjuges varen viure separats a partir de 1808.

Despuix d'enviudar de la comtesa de Chinchón en 1828, Godoy va contraure noves nupcias a l'any següent en la que havia segut el seu amant durant un quarto de sigle: Josefa de Tudó i Català (Pepita), que per influència seua havia segut creada comtesa de Castell Fidel en 1807.[7]

Del primer matrimoni va ser unigénita
  1. Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbón, que seguix.

    I en la segona va tindre dos fills adulterinos, que varen quedar llegitimats pel subsegüent matrimoni dels progenitors:
  2. Manuel Luis de Godoy i Tudó, ii príncip Godoy de Bassano, ii comte de Castell Fidel, cavaller de l'Orde militar de Santiago (1867), bailío gran creu de la de Sant Joan de Jerusalem i comendador de les de Crist (romana) i Avís (portuguesa) que va nàixer en Madrit el 29 de març de 1805 i va finar en la mateixa vila el 24 d'agost de 1871. Va casar en París el 15 de novembre de 1827 en María Carolina Crowe i O’Donovan, dama d'honor de l'emperatriu Eugenia de Montijo, naixcuda en Londres en 1807 i finada en París el 4 de decembre de 1878, filla de sir Lawrence Crowe i de Lucinda O’Donovan O’Neill, naturals de Dublín. En successió.
  3. I Luis Carlos de Godoy i Tudó, que va nàixer en 1807 i va morir chiquet en Chafa any de 1818.


Per Real Carta del 18 de juny de 1830,[1] va succeir la seua filla del primer matrimoni:

Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbón, ii duquesa de Sueca, xvi comtesa de Chinchón, i marquesa de Boadilla del Mont, dos voltes gran d'Espanya de primera classe, ii comtesa d'Evoramonte en Portugal, dama de l'Orde de María Luisa i de la portuguesa de Santa Isabel. Va nàixer en Madrit el 7 d'octubre de 1800 i va fallir en París el 13 de maig de 1886.

Va casar en real llicència en Roma, el 8 de novembre de 1821, en Camilo Rúspoli i Khevenhüller-Metsch, príncip romà i del Sacre Imperi, cap de l'esquadró de Dragons del papa León XII, cavaller de l'Orde de Malta, gran creu de la de Carlos III i maestrante de Granada. Naixcut en Roma el 20 de març de 1788 i finat en Florencia el 30 de juliol de 1864, va anar el tercer fill varó de Francesco Ruspoli, iii príncip de Cerveteri, iii marqués de Riano i viii comte de Vignanello (títuls romans), gran maestre del Sacre Hospici Apostólico, cavaller del Toisón d'Or (branca austríaca), chambelán del emperador Francisco II i la seua embaixador en Roma,[13] i de la comtesa Leopoldina de Khevenhüller-Metsch, la seua segona dòna; net d'Alessandro Ruspoli, ii príncip de Cerveteri etc., i de Prudenza Marescotti Capizucchi, la seua segona dòna i prima carnal, i matern del príncip Johann Sigismund Friedrich von Khevenhüller-Metsch, també embaixador imperial en Roma, i de la princesa Amalia de Liechtenstein. D'este matrimoni varen nàixer dos fills varons:

  1. Adolfo Rúspoli i Godoy, ii duc de la Alcudia, gran d'Espanya, iii comte d'Evoramonte, naixcut en Bordeus el 28 de decembre de 1822, que va residir principalment en Madrit i va morir viudo en París el 4 de febrer de 1914. Va casar en Rosalía Álvarez de Toledo i Silva, naixcuda en Nàpols el 2 de giner de 1833, que va fallir prematurament en Lucca l'11 de juliol de 1865. Filla de Pedro d'Alcántara Álvarez de Toledo i Palafox, xvii duc de Medina Sidonia, xiii marqués de Villafranca, etc., quatre voltes gran d'Espanya, que va ser embaixador en Sant Petersburc del rei carlista Carlos V, i despuix —passat al servici d'Isabel IIsenador, gentilhombre i caballerizo major de la reina, gran creu de Carlos III i tinent germà major de la Real Maestranza de Sevilla, i de Joaquina de Silva i Téllez-Girón, la seua dòna, dels marquesos de Santa Creu. Varen ser pares de ## Carlos

Luis Rúspoli i Álvarez de Toledo, que seguix;

    1. Joaquín Rúspoli i Álvarez de Toledo, que va nàixer en Madrit el 26 de setembre de 1859 i va fallir en 1904;
    2. José Rúspoli i Álvarez de Toledo, que va nàixer en Madrit el 21 d'agost de 1861 i va finar en 1948;
    3. María Teresa Rúspoli i Álvarez de Toledo, que va nàixer en Madrit el 26 de novembre de 1863 i va fallir el 23 de març de 1958 en París, a on havia casat el 17 de setembre de 1883 en Henri Cognet de Chappuis de Maubou, fill d'Albin Cognet de la Roue i de Marguerite de Chappuis de Maubou. En posteritat.
    4. Ignacio Camilo Rúspoli i Álvarez de Toledo (1865-1930), que va nàixer en Pau (França) el 31 de giner de 1865 i va finar en Madrit el 15 d'abril de 1930. Va casar en María del Pilar Navacerrada i no va tindre descendència.
    5. María Elena Rúspoli i Álvarez de Toledo, naixcuda en París el 5 de giner de 1878,
    6. i Pedro d'Alcántara Rúspoli i Álvarez de Toledo, naixcut en París el 28 d'octubre de 1879.

  1. I Luis Rúspoli i Godoy, ii marqués de Boadilla del Mont, cavaller d'honor i devoció de l'Orde de Malta, que va nàixer en Roma el 22 d'agost de 1828 i va heretar del seu pare la vila familiar de Florencia, a on va fallir el 21 de decembre de 1893. Va casar dos voltes en senyores naturals d'esta ciutat. La primera el 5 d'octubre de 1852 en Matilda Martellini, naixcuda el 3 de novembre de 1819 i finada el 8 de setembre de 1855, filla del marqués Leonardo Martellini, comendador de l'Orde de Sant Josep i prior de Pietrasanta en la de Sant Esteban, conseller i chambelán del gran duc Leopoldo II de Toscana i majordom major de la gran duquesa viuda María Fernanda, i de la seua dòna la marquesa María, naixcuda Nobili, cambrera major de la mateixa gran duquesa.[14] I va contraure segones nupcias el 7 de febrer de 1863 en Emilia Landi (dei nobili Landi, patrizi vaig donar Firenze), naixcuda el 26 de juny de 1824 i fallida el 5 de giner de 1894. En descendència d'abdós, extinta a la segona generació (vore la veu Marquesado de Boadilla del Mont).


Per Real Carta del 31 de giner de 1887,[1] va succeir el seu net

Carlos Luis Rúspoli i Álvarez de Toledo (1858-1936), iii duc de Sueca i iii de la Alcudia, xvii comte de Chinchón, tres voltes gran d'Espanya, iv comte d'Evoramonte en Portugal, que va nàixer l'1.º de març de 1858 en Madrit, a on va morir assessinat el 10 de novembre de 1936.

Va casar dos voltes: primera en María del Carmen Car i Car, naixcuda el 18 de maig de 1865 en Madrit, a on va fallir el 24 d'abril de 1907. Era germana de Carlos, comte de Caltavuturo, i de Rosalía Car i Car, la consorte del xix duc de Medina Sidonia, i filla de Carlos Car i Álvarez de Toledo, xviii comte de Caltavuturo, dels marquesos de la Romana, i de María de l'Encarnació Car i Gumucio, la seua dòna.

I en segones nupcias va casar en Josefa Pardo i Manuel de Villena, de qui no va haver prole, comtesa de la Granja de Rocamora, filla d'Arturo Pardo i Inchausti, diputat a Corts, senador vitalici, gran creu de Carlos III, maestrante de Saragossa i gentilhombre de Cambra de S. M. en eixercici i servitut, i de María Isabel Manuel de Villena i Álvarez de les Astúries-Bohorques, xiii marquesa de Rafal, ix comtesa de Via Manuel, etc., dos voltes gran d'Espanya.

Del primer matrimoni varen nàixer:

  1. Rosalía Blanca Rúspoli i Car, que va nàixer en París el 5 d'agost de 1898 i va fallir en Madrit el 28 de juny de 1926. Va casar en Sant Sebastià el 6 de juliol de 1921 en Alonso Álvarez de Toledo i Mencos, el seu cosí segon, iv duc de Saragossa, vii marqués de Miraflores i ix de Casa Pontejos, xi comte d'Eril i xii dels Arcs, cinc voltes gran d'Espanya, xi marqués de Sant Feliços d'Aragó i VIII de Lazán, maestrante de Sevilla, embaixador d'Espanya de carrera, que va nàixer el 28 de novembre de 1896 en Madrit, a on va fallir el 2 d'abril de 1990, havent contret segones nupcias en 1935 en Rosario Mencos i Armero, que també era la seua prima segona, dels marquesos del Nervión. Varen tindre per filla única a #:: María

del Rosario Álvarez de Toledo i Rúspoli, x marquesa de Casa Pontejos, gran d'Espanya, que va nàixer el 5 de novembre de 1923 en Madrit, a on va morir fadrina el 12 de febrer de 2017.

  1. María de l'Encarnació Rúspoli i Car, que va nàixer el 5 de maig de 1901 en Madrit, a on va finar el 5 de juliol de 1965. Va casar en esta vila i cort el 26 d'abril de 1930 en Mariano del Prat i O’Neill, ix marqués d'Acapulco, x de Caicedo, iii dels Ogíjares i iii del Racó de Sant Ildefons, ii comte de Buelna, naixcut el 15 de setembre de 1901 en Madrit, a on va fallir en 1963. En successió.
  2. I Camilo Carlos Adolfo Rúspoli i Car, que seguix.


Per acort de la Diputació de la Grandea de 1940,[2] Decret de convalidació del 30 de març de 1951[15] i Carta del 22 de febrer de 1952,[1] va succeir el seu fill

Camilo Carlos Adolfo Rúspoli i Car, iv duc de Sueca i iv de la Alcudia, xviii comte de Chinchón, tres voltes gran d'Espanya, v marqués de Boadilla del Mont, cavaller d'honor i devoció de l'Orde de Malta i maestrante de Granada. Va nàixer el 5 de juny de 1904 en Madrit, a on va expirar el 20 de novembre de 1975.

Va casar en Sant Sebastià el 7 d'octubre de 1931 en María de Belén Morenés i Arteaga, xviii comtesa de Banyares, dama de la mateixa Orde i Maestranza, naixcuda en dita ciutat el 18 d'agost de 1906 i finada en Madrit el 30 d'abril de 1999, filla de Luis Morenés i García-Alessón, i marqués de Bassecourt, diputat a Corts, gentilhombre de Cambra de S. M. en eixercici i servitut, cavaller maestrante de Saragossa i del Real Cos de la Noblea de Catalunya, comendador de la Legió d'Honor de França, i de María de les Mercés d'Arteaga i Echagüe, la seua dòna, dels ducs del Infantado, xvii marquesa d'Argüeso i xiv de Campoo, xiv comtesa de Villada i xvii de Banyares, gran d'Espanya, dama de la reina Victoria Eugenia i de la Real Maestranza de Saragossa. Varen ser pares de # Carlos Oswaldo Rúspoli i Morenés, que seguix.

  1. Luis Adolfo Rúspoli i Morenés, vaig vore marqués de Boadilla del Mont, ii baró de Mascalbó,[16] cavaller d'honor i devoció de l'Orde de Malta i maestrante de Granada. Va nàixer el 28 de novembre de 1933 en Madrit, a on va fallir el 25 de maig de 2011.[17] Va casar tres voltes: la primera en Madrit el 19 de setembre de 1960 en María del Carmen Sanchiz i Núñez-Robres, xiii marquesa de la Casta, naixcuda en Madrit el 28 de febrer de 1942, filla d'Hipólito Sanchiz i Arróspide, comte de Valdemar de Bracamonte, dels marquesos del Vast, i de María del Pilar Núñez-Robres i Rodríguez de Valcárcel, la seua dòna, dels marquesos de Montortal. Divorciat d'esta senyora, va tornar a casar en Melinda d’Eliassy i Mallet, directora de relacions exteriors de Chanel en Espanya, que havia segut madrastra del president de França Nicolas Sarkozy. Naixcuda en Budapest el 16 d'abril de 1942 i finada en Madrit 15 de decembre de 2004, havia estat abans casada dos voltes: en Paul Sarkozy de Nagy-Bocsa i en Alfonso Calparsoro i Pérez-Navarro,[18] i era filla del diplomàtic hongarés István d’Eliassy i de Véronique Mallet, la seua dòna, filla a la seua volta del banquer francés Ernest Mallet i de la britànica lady Mabel Saint Aubyn, dels barons de Saint Levan. I despuix d'un nou divorç, el marqués va contraure terceres nupcias en Pozuelo d'Alarcón el 26 de novembre de 1999 en Olga Subirana i Pita, naixcuda en Madrit el 2 de març de 1943 i que hi havia estat casada en Juan Eguilior i Puig de la Bellacasa,[19] filla de Luis Subirana Rodríguez i de Carmen Chiula i Arechavala. Solament va tindre descendència del primer matrimoni, del que varen nàixer:
    1. María Mónica Ruspoli i Sanchiz, viii marquesa de Boadilla del Mont (des de 2019), naixcuda el 27 d'agost de 1961 en Madrit, a on va casar el 20 de maig de 1988 en Alonso Dezcallar i Mazarredo, diplomàtic de carrera, embaixador d'Espanya en Mauritània i en Croàcia, naixcut en Madrit el 12 d'agost de 1958, fill de Rafael Dezcallar i Blanes, coronel d'Infanteria de Marina, de noble linaje mallorquí, i de María Teresa de Mazarredo i Beutel, la seua dòna, dels marquesos de Villora. Tenen dos filles: Mónica i Belén Dezcallar i Rúspoli.
    2. Luis Carlos Ruspoli i Sanchiz, que seguirà, actual duc de Sueca.
    3. Belén Ruspoli i Sanchiz, naixcuda el 10 de maig de 1964 en Madrit, a on va casar el 19 d'abril de 1996 en el noble italià Cessara Passi i Ferrero, cavaller de l'Orde de Malta, que goja del tractament i predicat de «comte Cessara Passi vaig donar Preposulo», naixcut en Treviso el 4 de decembre de 1950, fill segon del comte Gian Luca Passi vaig donar Preposulo i Zigno, cavaller de la mateixa Orde, i d'Elisabetta Ferrero vaig donar Cambiano, la seua dòna, dei marchesi vaig donar Cambiano i Cavallerleone.[20] Tenen tres fills: Alejandro, Carmen i Luca Passi i Ruspoli.
    4. I Santiago Rúspoli i Sanchiz, naixcut el 16 de juny de 1971 en Madrit, a on va fallir fadrí i incapacitat el 2 de maig de 1996.

  2. I Enrique Jaime Rúspoli i Morenés, xix comte de Banyares, naixcut en Madrit 2 de febrer de 1935, guàrdia noble i gentilhombre de S. S. el Papa, cavaller de les Órdens de Malta i Piana i de la Real Maestranza de Granada. Doctor en Filosofia per l'Universitat Complutense i professor en ella de Teoria del Coneiximent, membre dels patronats del Museu del Prat, la Fundació Tomás More i la Fundació Idees i Investigacions Històriques. Home de vastíssima cultura, és autor de monografies sobre filosofia i historiografia, vàries d'elles sobre la figura del seu antepassat Manuel Godoy,[21] i ha publicat numerosos artículs sobre temes filosòfics, estètics i culturals en revistes especialisades i en la prensa diària. Últim amo hereditari del Palau de l'Infant Don Luis, a on organisava concerts i seminaris sobre música clàssica. En maig de 1998 li'l va expropiar l'ajuntament de Boadilla del Mont en una forta indemnisació.[22]


Per Orde publicada en el BOE del 12 de juliol de 1978[23] i Real Carta del 5 de maig de 1979,[1] va succeir el seu fill

Carlos Oswaldo Rúspoli i Morenés (1932-2016), v duc de Sueca i v de la Alcudia, xix comte de Chinchón, tres voltes gran d'Espanya, cavaller de Malta i de la Real Maestranza de Granada, que va nàixer en Sant Sebastià el 5 d'agost de 1932 i va fallir viudo i sense descendència en Madrit el 25 d'octubre de 2016.

Va casar en 1980, en el palau de Boadilla, en María del Rosario Herbosch i Huidobro, finada en febrer de 2016,[24] filla del belga Olivier Herbosch Lodie i de l'espanyola María del Rosario Huidobro i Cavanilles. Sense posteritat.

Actual titular

[editar | editar còdic]

Per Orde publicada en el BOE del 4 de juliol de 2018[25] i Real Carta del 12 de juliol següent,[1] va succeir el seu nebot

Luis Carlos Ruspoli i Sanchiz, vaig vore i actual duc de Sueca, vaig vore duc de la Alcudia, xx comte de Chinchón, vii marqués de Boadilla del Mont i iii baró de Mascalbó, tres voltes gran d'Espanya de primera classe, naixcut el 4 d'abril de 1963. Dalt filiado com a net del iv duc: fill de Luis, el vaig vore marqués de Boadilla del Mont.

En 1997 va succeir en títul de baró de Mascalbó per cessió del seu pare; en 2012 en el marquesado de Boadilla per mort del mateix, i en 2018 en les tres grandea per decés del seu tio Carlos. En 2019 va cedir el ducado de la Alcudia al seu fill primogènit, la baronia de Mascalbó al segundogénito i el marquesado de Boadilla del Mont a la seua germana major.

Va casar en Madrit el 24 de giner de 1992, iglésia de Sant Francisco de Borja, en María Álvarez de les Astúries-Bohorques i Rumeu, filla de Luis Álvarez de les Astúries-Bohorques i Silva, dels ducs de Gor, cavaller maestrante de Granada, i de María Leticia Rumeu d'Armes i Cruzat, la seua dòna, dels marquesos de Casa Argudín.[26]

Tenen quatre fills varons:

  1. Carlos Ruspoli i Álvarez de les Astúries-Bohorques, vii duc de la Alcudia, gran d'Espanya, immediat successor en la casa de Sueca, cavaller maestrante de la Real de Granada, naixcut en Madrit el 10 d'agost de 1993.
  2. Luis Ruspoli i Álvarez de les Astúries-Bohorques, iv baró de Mascalbó, maestrante de Granada, naixcut en Madrit el 24 d'agost de 1994.
  3. Juan Ruspoli i Álvarez de les Astúries-Bohorques, maestrante de Granada, naixcut en Madrit el 20 d'octubre de 1996.
  4. I Jaime Ruspoli i Álvarez de les Astúries-Bohorques, maestrante de Granada, naixcut en Madrit el 10 de març de 2000.

Arbre genealògic

[editar | editar còdic]

Bibliografia i enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències i notes

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diputació Permanent i Consell de la Grandea d'Espanya i Títuls del Regne. de títuls (en llínea). Consultada el 21 d'octubre de 2019.
  2. 2,0 2,1 R. Moreno Morrison, op. cit., p. 129.
  3. El tractament d'Alteza Serenísima li va ser otorgat a Godoy junt en el nomenament d'almirant general de la Real Armada d'Espanya i Índies, per mig de Real Decret donat en Aranjuez el 13 de giner de 1807 i publicat en la Gasseta extraordinària del 16 següent. Cesáreo Fernández Dur, Història de l'Armada espanyola des de l'unió de Castella i d'Aragó (1895-1903), pp. 397-412.
  4. Barredo de Valenzuela i Alonso de Cadenes, 142.
  5. En efecte, la creació d'un principat va ser alguna cosa excepcional, puix tal dignitat havia estat tradicionalment reservada en Espanya a l'hereu de la Corona, que és príncip d'Astúries, de Girona i de Viana. No obstant, vinticinc anys despuix, la mateixa reina crearia un nou títul espanyol de príncip, en caràcter vitalici, per al general lliberal i regente Baldomero Espartero, príncip de Vergara.
  6. (2006) Buscant a Espanya en Roma, Lunwerg Editors, CSIC, p. 230. ISBN 8497853512.
  7. 7,0 7,1 A raïl d'haver naixcut el segon dels fills que va tindre en Pepita Tudó, el príncip de la Pau va conseguir per a ella el títul de comtesa de Castell Fidel, creat en el vizcondado previ de Rocafuerte per Real Carta de Carlos IV del 14 de juliol de 1807. Una volta promoguda a la noblea titulada, l'amant del ministre va tindre accés a la cort: va ingressar en l'alta servitut de Palau com dama de la reina María Luisa de Parma, i va rebre d'esta sobirana la banda de la seua Orde de Dames Nobles. Ademés, Godoy assegurava aixina un títul a la seua descendència illegítima, ya que tots els que posseïa ell per llavors havien de succeir-se en la de la seua primera dòna.
  8. Godoy també va obtindre de la Corona a títul oneroso la Real Dehesa de la Serena (Badajoz), una extensa explotació pecuària que havia pertanygut a l'Orde d'Alcántara fins que va ser incorporada a la Corona en 1734. La possessió d'estes terres, idònees per al agostadero del ganado oví, comportava la jurisdicció senyorial i diverses regalías com la de cobrar peages, pontonazgos i drets de pas de raberes sobre els rius Guadiana i Zújar en el municipi d'Esparragosa de Lares.
  9. Maruja Antúnez Blat. «Manuel Godoy, comendador d'Aceuchal», en Vitela: llibres i difusió cultural 13 (setembre 2008), p. 53.
  10. Eva Melero, «El ducado de Sueca i la Albufera», en Alce (ed. electrònica de l'11 d'agost de 2013), en remissió a Amat de Crist Burguera i Serrano, Història fonamental documentada de Sueca i les seues afores (Valéncia, 1921; ed. facsim. en Sueca: Llibreria Sant Pere, 2000).
  11. Archiu Municipal de Sueca. «Pleit d'incorporació». Fondo antic, sig. F. A. 107-111.
  12. Va ingressar en esta Real Orde en 1794, i va obtindre la gran creu el 27 de juny del mateix any. El seu expedient és el n.º 779 dels obrantes en la secció d'Estat del AHN.
  13. El iii príncip de Cerveteri va obtindre la dignitat de príncip del Sacre Imperi, transmisible als seus descendents agnados, per títul de l'emperador Francisco (II sacre-germànic i I d'Àustria) donat en l'any 1792, primer del seu regnat, segons C. I. Ruspoli, [1]
  14. Almanacco toscano 1846, 159, 165, 236 i 243.
  15. Decret del Cap de l'Estat de 30 de març de 1951 pel que es convalida la successió en els títuls de Duc de Sueca i Comte de Chinchón, abdós en Grandea d'Espanya de primera classe, a favor de don Camilo Carlos Rúspoli i Car. Publicat en el BOE n.º 120, de 30 d'abril de 1951, [2].
  16. El títul feudal català de baró de Mascalbó li va ser concedit a Manuel Godoy en 1806 pel rei Carlos IV, junt en un regiment perpetu de la llavors vila de Reus. Pero va permanéixer vacant despuix dels dies del concessionari fins que en 1995 va ser rehabilitat pel rei Juan Carlos I en favor de Luis Rúspoli i Morenés, vaig vore marqués de Boadilla del Mont. Dos anys despuix, este lo va cedir al seu primogènit, l'actual duc de Sueca.
  17. El seu esquela en el ABC del 31 de maig de 2011, [3].
  18. En primeres nupcias, Melinda d’Eliassy va ser la segona dòna de Paul Étienne Ernest Sarkozy de Nagy-Bocsa, natural com ella de Budapest, qui del seu anterior matrimoni en Andrée Mallah va tindre per fill al polític francés. El segon marit, Alfonso Calparsoro, era germà d'Elena, la marquesa viuda de Deleitosa, i d'ell va tindre Melinda a la seua única filla: Ilona Calparsoro i d'Eliassy, dòna d'Íñigo Segrelles Arenaza. Carlos García-Calvo. «Recordant a Melinda» (2007), en el blog Grand Class d'elmundo. és.
  19. Filles del primer matrimoni de l'actual marquesa viuda de Boadilla, i entenades del difunt marqués, són Olga i Leticia Eguilior Subirana. La major va casar en 2001 en Néstor Azpiazu Badell (ABC de l'11 de juliol, [4]), i els tres varen subscriure la esquela del seu padastre en 2011.
  20. La genealogia d'esta família, per Giovana Dorio, en «Certosa vaig donar Vigodarzere» (2013, Associazione culturale Amici per la Storia, Pàdua), pp. 44-47.
  21. Entre la bibliografia godoyana del comte de Banyares cal citar: La marca de l'exili: La Beltraneja, Cardoso i Godoy (Madrit: Temes d'Hui, 1992, ISBN 84-7880-154-5, i 1996, ISBN 84-7880-673-3); «L'aristocràcia davant la crisis de l'Antic Règim: Godoy», en Noblea i Societat en l'Espanya Moderna (Madrit: Nobel, 1996, ISBN 84-87531-58-X); Godoy: La llealtat d'un governant ilustrat (Madrit: Temes d'Hui, 2004, ISBN 84-8460-387-3); Memòries de Godoy: Primera edició abreviada de 'Memòries crítiques i apologètiques per a l'història del regnat del Senyor D. Carlos IV de Borbón' (Madrit: L'Esfera dels Llibres, 2008, ISBN 978-84-9734-711-2). Com a resum de les seues investigacions sobre el tema, vore el seu artícul «La veritat sobre Godoy» en el Magazine de El Món (n.º 441, 9 de març de 2008).
  22. Antonio Romero. «Enrique Rúspoli i Morenés», en Boadilla. com.
  23. Orde del Ministeri de Justícia de 8 de juny de 1978 per la que es mana expedir, sense perjuí de tercer de millor dret, Real Carta de Successió en el títul de Duc de Sueca, a favor de don Carlos Rúspoli i Morenés. Publicada en el BOE n.º 165, de 12 de juliol de 1978, [5]
  24. comte de Chinchón: viudo i sense hereus pero en una fortuna gràcies a Goya» en El Confidencial (6 de març de 2016).
  25. Orde JUS/710/2018, de 31 de maig, per la que es mana expedir, sense perjuí de tercer de millor dret, Real Carta de Successió en el títul de Duc de Sueca, en Grandea d'Espanya, a favor de don Luis Carlos Ruspoli Sanchiz. Publicada en el BOE n.º 161, de 4 de juliol de 2018, [6].
  26. Gacetilla de la boda en el ABC del 10 de febrer de 1992, [7].