Bossa de valors
La bossa de valors és una institució, organisada generalment com societat mercantil o associació civil, que facilita la negociació de valores mobiliaris entre inversors. La seua funció principal és oferir un espai regulat i transparent en el que els intermediaris financers introduïxen órdens de compra i venda en nom propi o dels seus clients, contribuint a la formació de preus i a la canalisació de l'aforro cap a l'inversió productiva.[1]
Entre els instruments que es negocien en les bosses es troben les accions de societats anònimes, els abonaments públics i privats, els certificats, els títuls de participació i una àmplia varietat d'instruments financers derivats.[2][3]
Les bosses estan supervisades per organismes reguladors dels mercats financers, com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en Espanya, la Comissió Nacional Bancària i de Valors (CNBV) en Mèxic o la Securities and Exchange Commission (SEC) en Estats Units, en la finalitat de garantisar la transparència, la seguritat i la protecció dels inversors.[4]
el mercat de capitals, que és un dels mercats que poden funcionar en la bossa, constituïx un mecanisme d'inversions i aforros que servix de respal a les activitats productives i la Bossa és una institució creada per a conseguir este objectiu.[5]
La negociació dels valors en els mercats bossístics es fa prenent com a base uns preus coneguts i fixats en temps real, en un entorn segur per a l'activitat dels inversors i en el que el mecanisme de les transaccions està totalment regulat, lo que garantisa la llegalitat, la seguritat i la transparència.[6]
Les bosses de valors favorixen al mercat de capitals i impulsen el desenroll econòmic i financer en la majoria dels països del món, a on existixen en alguns casos des de fa sigles, a partir de la creació de les primeres entitats d'este tipo creades en els primers anys d'el XVII. L'institució Bossa de Valors, de manera complementària en l'economia dels països, intenta satisfer tres grans interessos:
- El de l'empresa, perque en colocar les seues accions en el mercat i ser adquirides pel públic, obté d'est el finançament necessari per a complir els seus fins i generar riquea.
- El dels aforradors, perque estos es convertixen en inversors i poden obtindre beneficis (encara que també poden no obtindre'ls, ya que com tota inversió és un risc) gràcies als dividents que els reporten les seues accions.
- El de l'Estat, perque ─també en la Bossa─ l'Estat dispon d'un mig per a finançar-se i fer front a la despesa pública, aixina com alvançar noves obres i programes d'alcanç social. Els participants de la Bossa són bàsicament els demandants de capital (empreses, organismes públics o privats i atres entitats), els oferente de capital (aforradors, inversionistes) i els intermediaris. La negociació de valors en les bosses s'efectua a través dels membres de la bossa, coneguts usualment en el nom de corredors, operadors autorisats de valors, societats de corredoria de valors, cases de bossa, agents de bosses o comisionistas, segons la denominació que reben en cada país, els qui fan la seua llabor a canvi d'una comissió. En numerosos mercats, atres ents i persones també tenen accés parcial al mercat bossístic, com es diu al conjunt d'activitats de mercat primari i secundari de transacció i colocació d'emissions de valores de renda variable i renda fixa. Hui dia, els sistemes de bosses de valors funcionen en uns métodos de pronòstic (Anàlisis tècnic i fonamental) que permeten a les corporacions i als inversors tindre un marc de cóm es comportarà el mercat en el futur i per això prendre bones decisions de cartera. Estos sistemes funcionen a pur de senyes històriques i matemàtics. Per a cotisar els seus valors en la Bossa, les empreses primer deuen fer públics els seus estats financers, ya que a través d'ells es poden determinar els indicadors que permeten saber la situació financera de les companyies. Les bosses de valors són regulades, supervisades i controlades pels Estats nacionals, encara que la gran majoria d'elles varen ser fundades en dates anteriors a la creació dels organismes supervisors oficials. Existixen varis tipos de mercats: el mercat de divises, el mercat de valors, el mercat d'opcions, futurs i derivats financers, i els mercats de productes. Aixina mateix, poden classificar-se en mercats organisats i mercats de mostrador.
Història
Els inicis dels préstams es remonten a Itàlia a finals de l'Edat Mija. En el sigle XIV, els prestamistes veneciano duyen pissarres en informació sobre els diversos títuls en venda i es reunien en els clients, de forma molt similar a com ho fa un corredor de bossa hui en dia.[7]
No obstant la paraula "Bossa" té el seu orige en un edifici que va pertànyer a una família noble, de llinage Van Der Buërse, en la ciutat europea de Bruixes, de la regió de Flandes (actual Bèlgica), lloc a on es realisaven trobades i reunions de caràcter mercantil.[8] L'escut d'armes d'esta família estava representat per tres bosses de pell, els moneders de l'época. En aquells temps, pel volum de les negociacions, l'importància d'esta família i les transaccions que en eixe local s'efectuaven, la gent li va donar el nom alloc i a la funció de "Buërse", i per extensió en tot lo món es va seguir denominant "bossa" als centres de transaccions de valors o de productes. Aixina Bruixes, que va aplegar a tindre 100 000 habitants, superava en població a ciutats com Londres i París i va anar un centre comercial de primer orde des d'el XIII al XV, el principal del nort d'Europa, tant per la seua condició de ciutat portuària com per la seua molt intensa producció de textils i especialment els famosos “panys flamencs” reconeguts per la seua calitat, ademés de ser el centre de comercialisació de diamants més antic d'Europa.
%E2%80%94WD_item_Q19924911.jpg)
No obstant, lo que es considera la primera bossa va ser creada en Amberes, Bèlgica, en 1460, i la segona en Ámsterdam, en els primers anys d'el XVII, quan eixa ciutat es va convertir en el centre del comerç mundial. La bossa de valors com a tal i en base en les seues predecessores, sorgix despuix de la revolució francesa en el XVIII fomentant el capitalisme en lloc d'un sistema feudal. Al mateix temps el terme és falcat per Adam Smith en la seua obra La riquea de les nacions.
Pero hi ha poc consens entre els estudiosos sobre quàn es varen negociar per primera volta les accions de les empreses. la Bossa de Ámsterdam és considerada la més antiga del món,[9] mentres que uns atres apunten a fets molt anteriors (Bruixes, Amberes en 1531 i Lió en 1548). Va ser fundada en 1602 per la Companyia holandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, o "VOC") per a fer tractes en els seus accions i abonaments. Posteriorment va ser renombrada com Ámsterdam Bourse i va ser la primera en negociar formalment en actius financers. la Bossa de valors de Ámsterdam també va funcionar com a mercat de productes colonials i esta publicava semanalment un bolletí que servia de punt de referència de les transaccions. El primer llibre de l'història del mercat de valors, Confusió de les confusions, va ser escrit per un comerciant de Ámsterdam de família judeua-espanyola i un prolífic escritor, ademés d'un pròsper home de negocis d'el XVII cridat José de la Vega. El seu llibre de 1688 [10] explicava el funcionament del mercat de valors de la ciutat. En forma de diàlec entre un comerciant, un accioniste i un filòsof, ellibre descriu un mercat sofisticat pero també propens als excessos. De la Vega oferix consells als seus llectors sobre temes com la imprevisibilidad dels canvis en el mercat i l'importància de la paciència en l'inversió. Per una atra part, l'economista Ulrike Malmendier, de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, sosté que ya existia un mercat d'accions en l'antiga Roma, que deriva d'el "Argentari" etrusc.[11]
En la República Romana, que va existir durant sigles abans de la fundació del Imperi, existien els societates publicanorum, organisacions de contractistes o arrendataris que realisaven obres en els temples i atres servicis per al govern.[12] Un d'estos servicis era l'alimentació de les oques en el tossal Capitolina com recompensa a les aus en acabant de que les seues graznidos advertiren d'una invasió gala en l'any 390 a. C. Els participants en estes organisacions tenien parts o accions, un concepte mencionat vàries voltes per l'estadiste i orador Cicerón. En un discurs, Cicerón menciona "accions que tenien un preu molt alt en aquella época". En opinió de Malmendier, estes proves sugerixen que els instruments eren negociables, en valors fluctuantes en funció de l'èxit d'una organisació. Les societas varen caure en l'oblit en temps dels emperadors, ya que la majoria dels seus servicis varen ser assumits per agents directes de l'Estat.[12]
Els abonaments negociables com a tipo de valor d'us comú varen ser una innovació més recent, encapçalada per les ciutats-estat italianes de finals de l'Edat Mija i principis del Renaixença.[13]
Molt temps despuix, la primacia la va conquistar Londres, la bossa de la qual de valors, denominada London Estoc Exchange, es va fundar en 1801. No obstant, als primers corredors de bossa londinenques se'ls va prohibir l'accés a l'antic centre comercial conegut com Royal Exchange, segons pareix pels seus modals grossers. En el seu lloc, el nou comerç es portava a terme en els cafens d'Exchange Alley. En 1698, un corredor cridat John Castaing, que operava en Jonathan's Coffee House, publicava regularment llestes de preus d'accions i matèries primeres. Estes llistes marquen el començ de la Bossa de Londres.[14] En 1724 la Bossa de París també es va instalar successivament en el carrer Quincampoix, en la plaça Vendôme i despuix en el Palau Real, durant les grans especulacions bossístiques del regnat de Luis XVI, i no va obtindre el seu Palau Brongniart fins a 1826. Entorn a 1720 es va produir una de les majors bombetes financeres de l'història. En el centre de la mateixa estaven la Companyia de la Mar del Sur, creada en 1711 per a dirigir el comerç anglés en Sudamérica, i la Companyia del Mississipi, centrada en el comerç en la colónia francesa de Luisiana i promocionada pel financer escocés John Law, que actuava com a banquer central de França. Els inversors es varen apoderar de les accions d'abdós companyies i de tot lo que estava disponible.[15] En 1720, en el seu ple apogeu, es va aplegar inclús a oferir "una companyia per a portar a terme una empresa de grans ventages, pero ningú sap de qué es tracta”.[16]
A finals d'eixe mateix any, els preus de les accions havien escomençat a desplomar-se, en quedar clar que les expectatives de riquea imminent de les Américas eren exagerades. En Londres, el Parlament va aprovar la Llei de la Bombeta, que establia que solament les empreses en estatut real podien emetre accions públiques. En París, Law va ser destituït i va fugir del país. En les décades següents, el comerç d'accions va ser més llimitat i moderat. No obstant, el mercat va sobreviure i en la década de 1790 ya es negociaven accions en els jóvens Estats Units. El 17 de maig de 1792, la Bossa de Nova York va obrir les seues portes baix un Platanus occidentalis (banana d'ombra) en la ciutat de Nova York, quan 24 agents de bossa varen firmar l'Acort de Buttonwood, pel que es varen comprometre a negociar cinc valors baix eixe arbre.[17]
Les bosses de Milà, Fráncfort, Madrit i Ginebra es varen crear en 1801, 1820, 1831 i 1850, respectivament i les de Tòquio i Hong Kong, en 1878 i 1891.
Les bosses de valors
Característiques
- Rendabilitat: La rendabilitat financera és un procés en el que l'inversor intenta recuperar els seus diners en un valor afegit.
- Seguritat: La Bossa és un mercat de renda variable, és dir, els valors van canviant de valor tant a l'alta com a la baixa i tot això comporta un risc. Este risc es pot fer menor si es mantenen títuls a lo llarc del temps, en lo que la provabilitat de que l'inversió siga rendable i segura és major. Per una atra part, convé diversificar la compra de títuls, açò és, adquirir més d'una empresa.
- Liquidea: facilitat que oferix este tipo d'inversions de comprar i vendre ràpidament.
Participants
- Intermediaris: cases de bossa, agents de bossa, societats de corredoria i bossa, societats de valors i agències de valors i bossa.
- Inversionistes:
- Inversionistes a curt determini, que arrisquen molt buscant altes rendabilitats.
- Inversionistes a llarc determini, que busquen rendabilitat a través de dividents, ampliacions de capital i atres estratègies.
- Inversionistes adversos al risc, que invertixen preferiblement en valors de renda fixa de l'Estat, en molts casos de baixa rendabilitat com per eixemple lletres del Tesor o abonaments.
- Empreses i Estats, empreses, organismes públics o privats i unes atres ents.
Funcions econòmiques
Les bosses de valors complixen entre unes atres les següents funcions:
- Canalisen l'aforro cap a l'inversió, contribuint aixina al procés de desenroll econòmic.
- Posen en contacte a les empresas i entitats del Estat necessitades de recursos d'inversió en els aforradors.
- Conferixen liquidea a l'inversió, de manera que les forquetes de títuls poden convertir en diners les seues accions o atres valors en facilitat.
- Certifiquen preus de mercat.
- Favorixen una assignació eficient dels recursos.
- Contribuïxen a la valoració d'actius financers. Per una atra part, les bosses estan subjectes als riscs dels cicles econòmics i sofrixen els efectes dels fenomens sicològics que poden elevar o reduir els preus dels títuls i accions, sent considerades un instrument de medició de l'impacte dels acontenyiments econòmics, polítics i socials i per això es diu que les bosses són o poden ser un barómetro del comportament de les economies dels països.
El terme “bossa de comerç”
En algunes ciutats, per raons històriques, alguns d'estos centres de transacció són coneguts en el nom de "Bossa de Comerç", per eixemple en Buenos Aires i en Santiago, pero en realitat lo que es negocia són valors i no mercaderies ni atres actius, i per això la majoria es denominen “bossa de valors”.
Supervisió, regulació i funcionament
En la majoria dels països és necessària l'aprovació de la Comissió o Superintendencia Nacional de Valors, segons siga el cas, per a que títuls o certificats privats puguen ser negociats en la bossa. Generalment els títuls públics, emesos pels governs, no requerixen tal autorisació. Estos organismes complixen funcions de supervisió, regulació i control de bosses de valors, caixes de valors, corredors de valors, assessors d'inversió, empreses emissores de valors, contadors i calificadoras de risc, entre atres entitats i persones. No obstant, quan els mecanismes de control fallen, poden produir-se desastres financers com el de 1929. Convé senyalar que les crisis dels mercats bossístics, financers i de crèdit duen a promulgar noves lleis i normatives per a conseguir un funcionament més segur dels mercats.
Classes de bosses
Bosses de derivats i de matèries primeres
Des de fa molts anys existixen atres entitats, igualment regulades i controlades per les comissions de valors, que servixen d'escenari per a la transacció de derivats. En els mercats de derivats, es contracten i negocien instruments com a futurs, opcions i swaps. Un eixemple és el Mercat Oficial de Futurs i Opcions Financers en Espanya.
Bosses agrícoles
Constituïxen un atre tipo de bosses d'insumos i productes agropecuarios, com Bolpriaven de Veneçola, a on es negocien contractes de compra venda de productes, insumos i servicis d'orige o destí agropecuario i certificats ganaders, certificats de depòsit i abonaments de penyora, entre atres instruments, de manera regulada i baix supervisió de la Comissió Nacional de Valors.
Bosses hispanes
Cada país posseïx bosses ubicades en les seues principals ciutats, es mencionen solament algunes.
Bossa de Valors de Colòmbia
la Bossa de Valors de Colòmbia (BVC: BVC) és una bossa multi-producte i multi-mercat que administra els sistemes de negociació i registre dels mercats d'accions, renda fixa, derivats, divises, OTC i servicis d'emissors en Colòmbia. Va ser creada el 3 de juliol de 2001, despuix de la fusió de la Bossa de Bogotà (1928), la Bossa de Medellín (1961) i la Bossa d'Occident (Cali, 1983). Des de 2011, la BVC forma part del Mercat Integrat Llatinoamericà (MILA).
Bossa Mexicana de Valors
la Bossa Mexicana de Valors, S. A. B de C. V., o la BMV per les seues sigles, és una entitat financera mexicana fundada en l'any 1894, que opera de manera privada, que realisa moviments de valors per mig d'intermediaris financers. Actualment en Mèxic existix només una institució per al depòsit de valors, el INDEVAL, el qual manté en depòsit els valors que es negocien en el mercat mexicà i realisa la compensació i liquidació baix un esquema d'ECP a través del Sistema per al Depòsit i Liquidació de Valors.
Bosses i Mercats Espanyols
Bosses i Mercats Espanyols (BME) és l'operador de tots els mercats de valors i sistemes financers en Espanya. Des de l'11 de juny de 2020 BME pertany a SIX Group AG (SIX). L'unió d'abdós grups empresarials formen el tercer major operador d'infraestructures de mercats financers per ingressos d'Europa i el dècim a nivell mundial.
Bosses i mercats en Argentina
Els seus dos més representatives, són:
Bossa de Comerç de Buenos Aires
la Bossa de Comerç de Buenos Aires (BCBA), fundada el 10 de juliol de 1854, és la major bossa de valors i principal centre de negocis i finances de la República Argentina. En ella transaccionan accions d'importants multinacionals estrangeres i nacionals, abonaments, divises i contractes de futurs. Es tracta d'una associació civil sense fins de lucre, dirigida per representants dels diferents sectors de l'empresariado, regulada per la Llei N.º 17.811.
Bossa de Comerç de Rosario
la Bossa de Comerç de Rosario és una associació civil fundada en 1884 en la ciutat del mateix nom, província de Santa Fe, República Argentina. El seu objectiu és promoure mercats de productes, de capitals i d'atres actius. Es troba baix la supervisió de la Comissió Nacional de Valors. Formen part d'esta institució 5 mercats: Mercat Físic de Grans de Rosario; ROSGAN (Mercat Ganader de Rosario S. A.); MATBA-ROFEX (Ex - Mercat a Terme de Rosario S. A.); MAV (Mercat Argentí de Valors S. A.); ROSPORC (Mercat Digital Porcí).
Bossa de valors de Perú
la Bossa de Valors de Lima S. A. A. (BVL) és una empresa privada peruana, les accions de la qual es troben llistades en el mercat de valors, i la seua acció pertany a l'Índex S&P/BVL Peru General. L'objectiu principal de la BVL és facilitar la negociació dels valors inscrits en bossa, proveint els servicis, sistemes i mecanismes per a l'intermediació de manera justa, competitiva, ordenada, contínua i transparent. Aixina mateix, busca ampliar l'estructura del mercat financer peruà, creant empreses estratègiques que originen i formen un grup econòmic sòlit, en la participació de nous inversionistes en el mercat peruà. Una de les empreses estratègiques és Datatec.
Bossa de Comerç de Santiago
la Bossa de Comerç de Santiago (BCS), fundada el 27 de novembre de 1893 és el principal centre d'operacions bossístiques de Chile i el tercer més gran de Llatinoamèrica despuix del BOVESPA de São Paulo i la Bossa Mexicana de Valors. A l'any de la seua creació existien 329 societats anònimes, principalment mineres. Les seues transaccions són accions, abonaments, divises estrangeres i ADRs. La Bossa és membre fundador de la Federació Iberoamericana de Bosses de Valors (FIAB) en 1973. El 2000 inaugura una Bossa Off-Shore i des de 2011 forma partix del Mercat Integrat Llatinoamericà (MILA).
Bossa de Valors de Caracas
la Bossa de Valors de Caracas (BVC) és una institució privada en el sen de la qual tenen lloc operacions de compra venda d'accions, abonaments, obligacions, títuls de participació, lletres del tesor i atres actius autorisats per a la seua negociació en el mercat bossístic, conforme a la Llei de Mercat de Valors vigent en Veneçola. Esta Bossa és una companyia anònima les accions de la qual es cotisen en el propi mercat bossístic i la seua màxima autoritat és una assamblea d'accionistes de la qual formen part les persones que han adquirit accions de l'empresa.
Bossa de Valors de Montevideo
la Bossa de Valors de Montevideo S. A. és una societat comercial continuadora de l'associació civil “Bossa de Valors de Montevideo” fundada el 4 de novembre de 1921, a la seua volta successora de la "Societat Bossa Montevideana", fundada en 1867. És l'administradora d'un dels mercats de valors que funcionen en Uruguay.
Atres bosses del món
El mercat nortamericà
NYSE Euronext
NYSE Euronext és una corporació nortamericana-europea en fins de lucre, que opera múltiples valors bossístics, principalment en la Bossa de Valors de Nova York (New York Estoc Exchange, NYSE), l'europeu Euronext, i el NYSE Arca (anterior ret de transaccions Archipelago Exchange que operava especialment en Chicago). NYSE Euronext va nàixer en abril de 2007 de la fusió de la NYSE en Euronext. [18]
- Euronext era una gran bossa de valors europea, sorgida de la fusió de les bosses de París, Ámsterdam, Brusseles, Lisboa i Porto i delondon International Financial Futures and Options Exchange (LIFFE). NYSE Euronext és actualment, sense dubte, la principal plaça financera mundial. Només la Bossa de Nova York conta en un volum anual de transaccions de 21 mil millons de dólars, incloent els 7,1 mil millons de companyies no nortamericanes.cita requerida
En novembre de 2013, Intercontinental Exchange (ISSE) va completar l'adquisició de NYSE Euronext, creant la principal ret mundial de mercats regulats i sistemes de compensació.
NASDAQ
NASDAQ ('National Association of Securities Dealers Automated Quotation') és la bossa de valors electrònica i automatizado més gran dels Estats Units, en més de 3.800 companyies i corporacions. Té més volum d'intercanvi per hora que qualsevol atra bossa de valors en el món.cita requerida
Té llistades més de 7000 accions de chicoteta i mijana capitalisació. Es caracterisa per comprendre les empreses d'alta tecnologia en electrònica, informàtica, telecomunicacions, biotecnología, i moltes atres més. Els seus índexs més representatius són el Nasdaq 100 i el Nasdaq Composite. La seua oficina principal està en Nova York i el seu actual director eixecutiu és Robert Greifeld. Va ser fundada per la National Association of Securities Dealers (NASD) i es va privatizar en una série de vendes en el 2000 i el 2001. Pertany i és operada per la companyia NASDAQ Estoc Market, la qual va ser llistada en el seu propi sistema d'intercanvi accionario en el 2002 (Plantilla:NASDAQ). La Nasdaq té la seua raïl en la petició del Congrés dels Estats Units a la comissió que regula la bossa (Securities and Exchange Commission, SEC) de que realisara un estudi sobre la seguritat dels mercats. L'elaboració d'este informe va detectar que els mercats no regulats eren poc transparents. el SEC va propondre la seua automatisació i d'ahí va sorgir el NASDAQ Estoc Market, la primera sessió del qual es va portar a terme el 8 de febrer de 1971. Entre 1997 i 2000, va impulsar a 1.649 empreses públiques i en el procés va generar 316,5 mils de millons de dólars. Despuix d'una profunda reestructuració en el 2000, Nasdaq es va convertir en una empresa en fins de lucre i totalment regida per accionistes. Actualment continua incrementant la seua capacitat en el volum de transaccions, sent capaç de transaccionar 6 mil millons d'accions en un dia. Hui dia, la sèu de Nasdaq està estajada en un edifici del Claves Square en Nova York i s'ha convertit en una atracció turística per als visitants que acodixen a la ciutat.
Uns atres
Menció a banda mereixen alguns mercats transaccionals com la Chicago Mercantile Exchange, fundada en 1848. Esta bossa és líder en negociació de contractes a futur en el comerç de bens bàsics agrícoles i també ha incursionado en la negociació de futurs sobre bens bàsics agrícoles, ara és possible observar la deterioració de la bossa, perque no hi ha ni oferta ni demanda de peridors i bens bàsics no agrícoles. En 1972, la Bossa de Comerç de Chicago va introduir el primer contracte a futur sobre un actiu financer [19] i a partir de llavors ha segut pionera en la negociació de futurs sobre títuls i notes del Tesor Americà, índexs accionarios i uns atres. En 1982 es varen escomençar a realisar opcions sobre contractes futurs. Un atre dels més importants mercats d'este tipo, també nortamericà, és el Nova York Mercantile Exchange. Fundat en 1872 per a negociar formage, sagí, i ous, va canviar el seu émfasis per a cobrir contractes de futurs en platí, paladi, i energia (petròleu cru, gasolina, etc.), aixina com també opcions en alguns dels seus contractes. Les seues dos divisions principals són un mercat de canvi de monedes i un mercat de matèries primeres.
Bosses de valors principals
Els següents són les 20 bosses de valors principals per capitalisació de mercat (en millardos de dólars nortamericans) segons la World Federation of Exchanges en 2014.[20]
| P. | Economia | Bossa | Capitalisació (mils de millons de $) |
Volum d'intercanvis (mils de millons de $) |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Estats Units d'Amèrica, Europa | NYSE Euronext (EE. UU. i Europa) | 16918 | 15019 |
| 2 | Estats Units d'Amèrica, Europa | NASDAQ-OMX (EE. UU. i el nort d'Europa) | 5578 | 10371 |
| 3 | Japó | Bossa de Tòquio (Japan Exchange Group) | 3681 | 3606 |
| 4 | Regne Unit | Bossa de Londres | 3397 | 2194 |
| 5 | Hong Kong | Bossa d'Hong Kong | 2832 | 1106 |
| 6 | China | Bossa de Shanghái | 2547 | 2599 |
| 7 | Canadà | Bossa de Toronto | 2059 | 1357 |
| 8 | Alemània | Bossa de Fráncfort (Deutsche Börse) | 1486 | 1276 |
| 9 | Austràlia | Australian Securities Exchange | 1387 | 936 |
| 10 | Índia | Bossa de Valors de Bombay | 1263 | 110 |
| 11 | Índia | Bossa Nacional de Valors d'Índia | 1234 | 526 |
| 12 | Suïssa | SIX Swiss Exchange | 1233 | 585 |
| 13 | Brasil | Bossa de Valors de São Paulo (BM & F Bovespa) | 1227 | 875 |
| 14 | Corea del Sur | Bossa de Corea | 1179 | 1518 |
| 15 | China | Bossa de Shenzhen | 1150 | 2369 |
| 16 | Espanya | Bossa de Madrit | 995 | 852 |
| 17 | Suràfrica | Bossa de Johannesburgo | 908 | 336 |
| 18 | Rússia | Moscou Interbancy Currency Exchange | 825 | 337 |
| 19 | Singapur | Bossa de Singapur | 765 | 256 |
| 20 | Taiwan | Bossa de Taiwan | 735 | 679 |
Vore també
- Agent de bossa
- Anex:Bosses de valors: Llista de les bosses de valors en el món.
- Electronic communication network
- Over The Counter
- Llei de valors de 1933
- Lleis cel blau
- Segur de Responsabilitat Civil per a Directors i Administradors
Referències
- ↑ «¿Qué és una bossa de valors?» (en és). CNMV. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
- ↑ «Bossa de valors - Definició, qué és i concepte» (en és). Economipedia. Consultat el 20 d'agost de 2023.
- ↑ «¿Qué és la Bossa?» (en és-ar). Educació Financera | Banc Galícia. Consultat el 20 d'agost de 2023.
- ↑ «What We Do» (en en). O. S. Securities and Exchange Commission. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
- ↑ «¿Cóm funciona la bossa de valors?» (en és-és). Ceupe. Consultat el 2023-08-20.
- ↑ «Directori d'Emissors». www. bolsadevalores. com. sv. Consultat el 2023-08-20.
- ↑ (2019) The Venetian Money Market: Banks, Panics, and the Public Debt, 1200-1500, Johns Hopkins University Press. ISBN 9781421431444.
- ↑ Capiau-Huart (1997). «Titres et Bourse», [1], pp. 22. ISBN 978-2-8041-2345-1.
- ↑ Braudel, Fernand; Reynolds, {{{nom2}}} (1982). The wheels of commerce, Harper and Row. ISBN 978-0-06-015091-4.
- ↑ De la Vega, Joseph, Confusion de Confusions (1688), Portions Descriptive of the Amsterdam Estoc Exchange, introduction by Hermann Kellenbenz, Baker Library, Harvard Graduate School of Business Administration (1957)
- ↑ Journal of Economic Literature.47(4)
- 1076–1108.ISSN 0022-0515.doi:10.1257/jel.47.4.1076.Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 12,0 12,1 «Trading of shares in the Societates Publicanorum?».Explorations in Economic History.61
- 95–118.ISSN 0014-4983.doi:10.1016/j. eeh.2016.01.003.Consultat el 2025-11-06.
- ↑ Stringham, Edward Peter; Curott, Nicholas A.: On the Origins of Estoc Markets [Part IV: Institutions and Organizations; Chapter 14], pp. 324–344, in The Oxford Handbook of Austrian Economics, edited by Peter J. Boettke and Christopher J. Coyne. (Oxford University Press, 2015, ISBN 978-0199811762). Edward P. Stringham & Nicholas A. Curott: "Business ventures with multiple shareholders became popular with commenda contracts in migeval Italy (Greif, 2006, p. 286), and Malmendier (2009) provides evidence that shareholder companies dona't back to ancient Rome. Yet the title of the world's first estoc market deservedly goes to that of seventeenth-century Amsterdam, where an active secondary market in company shares emergiu. The two major companies were the Dutch East Índia Company and the Dutch West Índia Company, founded in 1602 and 1621. Other companies existed, but they were not as large and constituted a small portion of the estoc market (Israel [1989] 1991, 109–112; Dehing and 't Hart 1997, 54; dela Vega [1688] 1996, 173)."
- ↑ «Stockbroker 101 - A Cool History». Stockbroker 101.
- ↑ «Financial Collapse of the John Law System» (en en). EBSCO. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ «South Siga Bubble 1720 Project» (en en). Yale School of Management. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ «History of the NY Estoc Exchange». Library of Congress.
- ↑ «On April 3, 2007, NYSE Group and Euronext completed their historical business combination to create NYSE Euronext, the world's leading and most liquid exchange group.».
- ↑ TIMELINE-Key dates in the history of CME Group, Reuters.
- ↑ «World Federation of Exchanges (monthly data;». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 9 de juny de 2022.
Bibliografia adicional
- Olivier Coispeau, Dictionnaire de la Bourse, éd. Séfi, 7 edició, 2013, (francés)
- Benjamin Graham, L'investisseur intelligent, éd. Valor, 4 edició, 1998, (francés)
- Jacques Hamon, Bertrand Jacquillat, La Bourse, Que sais-je? éd. PUF, 2002, ISBN 2-13-052549-0 (francés)
- Gérard Horny, La bourse pour els nuls, éd. First, 2014, (francés)
- Peter Lynch, Et si vous en saviez assez pour gagner en bourse, éd. Valor, 1999, (francés)
- Pierre Vernimmen, Pascal Quiry, Yann Li Fur, Finance d'entreprise, éd. Dalloz, 14 edició, 2016 (francés)
Enllaços externs
Bossa de valors en Viquidites.
- Federació Iberoamericana de Bosses
- Federació Europea de Bosses
- Organisació Internacional de Comissions de Valors (OICV-IOSCO)
- Federació Mundial de Bosses
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bolsa de valores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.