Bossa de Madrit
La Bossa de Madrit és el principal mercat de valors d'Espanya, en sèu en el Palau de la Bossa de Madrit, un edifici inaugurat en 1893 i situat en la Plaça de la Llealtat de la capital espanyola.[1]
El seu índex de referència és l'Índex General de la Bossa de Madrit (IGBM), que agrupa a totes les accions cotisades en els mercats gestionats per la Bossa i actua com a barómetro de la seua evolució. Ademés, en la Bossa de Madrit es calculen atres índexs rellevants, com l'IBEX 35, que reunix a les 35 empreses de major liquidea del mercat espanyol.[2]
La Bossa de Madrit forma part del grup Bosses i Mercats Espanyols (BME), operador que des de 2020 pertany al grup SIX, gestor dels mercats financers en Suïssa.[3]
Normes de funcionament
L'organisació i funcionament depén d'una Societat Rectora existent a l'efecte.
La normativa interna de la Bossa de Madrit està articulada a través de circulares i instruccions operatives que aprova i publica la pròpia Societat Rectora de la Bossa.
- Circulares: decisions i normes internes de caràcter general, en relació en la contractació de valors i demés funcions principals que es desenrollen en la Bossa de Valors de Madrit: admissió a cotisació, operacions financeres, informació, supervisió i vigilància, etc.
- Es dirigixen principalment als membres del mercat, i per a qüestions específiques, atres persones o entitats interessades, tals com a inversors institucionals, societats emissores o entitats liquidadoras.
- Són aprovades pel Consell d'Administració i publicades en el Bolletí de Cotisació de la Bossa.
- Instruccions operatives: decisions i normes de caràcter concret, per a:
- Ordenar les actuacions dels distints departaments
- Coordinar els departaments
- Coordinar l'actuació dels membres del mercat
- Són aprovades pel director general o el director de l'àrea corresponent, i divulgades de la forma més convenient per a assegurar el seu coneiximent per les persones i entitats afectades.
Història
Antecedents
XIII: Els juros
Els juros eren emissions de paper de l'Estat pels que es garantisava un deute, sent estos la primera forma de deute públic. Va ser en Castella a on els primers títuls de valors que es varen crear eren els denominats juros reals, un préstam contret pels reis que otorgaven a distintes personalitats. En 1400 és famós el que Enrique III va dictar a favor de Ferrán Martínez de Lluna.
XIV: Les llonges de contractació
Els antecedents a la bossa pròpiament dita, els trobem des del XIV en les cases o llonges de contractació, estes són típicament mediterrànees (d'orige italià) que eren llocs destinats a les reunions de comerciants per a intercanviar productes (gra, llana, seda, etc.) i alcançar acorts. La primera creada per Jaime I d'Aragó en Palma de Mallorca, en 1246, encara que no es va edificar fins a 1409. Encara nos queden alguns d'estos edificis com la Llonja de Palma de Mallorca, Saragossa, Valéncia i Barcelona, sense oblidar Casa Llonja de Sevilla, dependent de la Casa de la Contractació d'Índies (1503), sèu del Archiu General d'Índies, en la que s'arrepleguen documents mercantils relacionats en el monopoli comercial que va mantindre esta en les possessions hispanes en Amèrica durant més de dos sigles. Ya des del XVI existien els corredors de canvi, de llonja, de vals reals o d'aduana.
Creació de la Bossa de Madrit (1808-1831)
En plena guerra de l'Independència José Bonaparte va ser nomenat rei d'Espanya en 1808 pel seu germà Napoleón. José Bonaparte en 1809 va prendre la decisió d'instaurar la primera bossa de comerç en Madrit.[4] Com a sèu, es va elegir l'edifici del convent i iglésia de Sant Felipe el Real, en la Porta del Sol, pero no va aplegar a posar-se en marcha.[4]
El 10 de setembre de 1831, regnant Fernando VII, s'aprova la llei que donava orige definitivament a la Bossa de Madrit: la Llei de Creació i Organisació de la Bossa de Madrit,[5] redactada per Pedro Sainz d'Andino.[4] Entre els dies 27 i 29 es publicaria íntegrament en La Gasseta de Madrit.
En l'artícul 64 del Còdic de Comerç de 1885 es va definir la bossa com: «Un lloc de reunió de comerciants i agents mediadors en a on es concerten o complixen les operacions de contractació d'actius mobiliaris».[4]
Es va promoure en la llei la creació d'un mercat semblant als existents en atres països, com la de París creada en 1734, la de Londres en 1804 i la de Nova York en 1817.
Inauguració (1831)
El 20 d'octubre de 1831, l'institució de la Bossa de Madrit inaugura la seua primera sessió[4] en el consulat de la plazuela de l'Ángel. Naix en cinc agents de canvi i donant els seus primers passos en sessions que duraven tres hores, l'obertura era a les dotze del migdia i el tancament a les tres de la vesprada. Durant eixes jornades cotisaven bancs, ferrocarrils i siderúrgia, encara que les accions d'empresa a penes representaven el 1% de la contractació real, el restant corresponia al deute públic. Les cotisacions es feyen en reals.[4]
En moltes ocasions estos títuls estaven mal documentats, reconeguts de forma deficient des del punt de vista jurídic i sense un determini segur d'amortisació, les empreses cotisades tenien una representació testimonial, els seus títuls estaven prou desprestigiats.
La Bossa de Bilbao s'inauguraria en 1890, la Bossa de Barcelona en 1915 i en 1930 es va crear la Bossa de Valéncia.
El sistema de contractació es fa a viva veu, és el cridat «sistema de roglades».
Desenroll (1834-1893)
En 1834 la Bossa d'Espanya sofrix la seua primera crisis de consolidació de desenroll a causa de la guerra carlista que va esclatar despuix de la mort de Fernando VII. L'entitat no va tornar a recuperar-se de l'envit fins al Abraç de Vergara, el moment en que es va posar fi a la guerra. A raïl de la nova pau i la recuperació econòmica, entre 1844 i 1846 es va produir el primer boom bossístic. En un any es negocien fins a 15 000 millons de reals, tota una fortuna. Els noticieros assumixen que «tot lo món juga a la bossa»; el diputat Calderón Collantes afirma en el Congrés que «la pobrea és signe d'estupidea» i sorgixen els primers magnats: Urquijo, Carriquiri, Remisa, Díaz, Sartorius, Buschental, González Bravo o Salamanca, que representen com a pocs a la nova estirp de mamprenedors enriquits a l'ombra de l'especulació.[6][7]
El marqués de Salamanca, el primer autèntic «rei de la bossa», principal constructor de ferrocarrils i promotor immobiliari, va dur la bossa a les masses i va disparar l'especulació, en introduir les operacions a determini.
En 1854 comença a publicar-se el Bolletí Oficial de Contractació,[4] a on es publiquen els preus oficials de la negociació. I durant el Sexeni Lliberal naixerà la pesseta.[4]
El negoci de les accions es va ser obrint poc a poc pas dins de la seua estructura. En 1855, en la Llei de Ferrocarrils i la Llei de Bancs i Societats, el parquet es plagó de bancs i companyies de trens. En tot, la negociació anual de les accions a dures penes alcançava el mig milló de pessetes, una cantitat relativament important per a l'época.[lower-alpha 1]
En 1856 naix el Banc d'Espanya i en 1868, ademés del Banc d'Espanya, cotisaven en ella nou bancs o societats de crèdit, 17 empreses de ferrocarrils i 34 empreses mineres i de servicis públics.
Expansió (1898-1936)
En 1898 es dona una gran crisis i decau la contractació[4] com a conseqüència de la pèrdua en la guerra hispà-nortamericana de Cuba, Puerto Rico i Filipines, sofrint els preus de les accions una caiguda del 20%.
_03.jpg)
L'impuls per a la bossa va aplegar en el nou sigle i una volta superada la crisis generada anterior, en l'any 1900 renaix en força pels capitals repatriats de Cuba i Filipines. Mentres que en 1900 cotisaven 61 empreses en els primers vint anys el número d'empreses cotisades es va multiplicar fins a 121 en especial creiximent en empreses elèctriques, algun banc i empreses industrials. El pes de la renda variable suponia ya el 40% del total. Títuls com Banc Hispà Americà, Banc Espanyol de Crèdit, Banc Central, Explosius, Dur Felguera, Azucarera o Alts Forns s'intercanviaven en regularitat.
Durant la Primera Guerra Mundial, la Bossa de Madrit permaneix oberta i continua l'increment de contractació i la seua expansió. La dictadura militar de Cosí de Rivera (1923-1930), pese a impulsar l'indústria, la banca i la bossa, va crear un clima de tensió social que va desencadenar eixercicis difícils per a la bossa. El Crac del 29 i l'afonament de la Bossa de Nova York no varen afectar de manera immediata a la de Madrit, pero va generar inestabilitat en els anys següents.
Els anys de la Segona República (1931-1936), marcats per l'agitació política i social que va precedir a la guerra civil, varen ser testics de fortes caigudes bossístiques, agravades per la crisis financera internacional i l'escàs desenroll de l'indústria.
Dictadura de Francisco Franco (1936-1975)
El començ de la guerra civil espanyola obliga a suspendre tota la seua activitat fins al 5 de març de 1940, en que obri novament les seues portes. Va ser en decembre d'eixe mateix any quan va nàixer l'Índex General de la Bossa de Madrit (IGBM). En base 100, es posava a zero cada any. De les 28 societats que formaven part de l'Índex Llarc creat en base 100 el 31 de decembre de 1940, solament queden dos supervivents, excloent les companyies integrades o fusionades en nous grups: Inmobiliària Metropolitana (el seu nom actual és Metrovacesa) i Telefónica. Despuix de la guerra civil el sector immobiliari va animar als inversors pero el cicle alciste es va vore interromput per la Segona Guerra Mundial.
Des de 1957 a 1959 en la bossa espanyola es produïxen baixades degut, segons el Servici d'Estudis de la Bossa de Madrit, a la crisis del sistema autàrquic i a la necessitat d'obrir l'economia a l'exterior.[8] Des de 1959 fins a 1970 i com a conseqüència del Pla d'Estabilisació, la bossa puja de forma continuada. En 1974 comença a funcionar el nou sistema de liquidació d'operacions, base de l'actual sistema d'anotació en conte. De 1976 a 1979 la crisis del petròleu, que va aumentar el preu del cru a partir de 1973, i l'inestabilitat generada per la mort de Franco varen provocar un afonament històric de la bossa.[8]
Anys 80 i 90
La verdadera millora de la bossa no va aplegar en els anys 60 sino en els 80. A això varen contribuir la millora de la situació econòmica, confirmada per l'entrada d'Espanya en 1986 en la Comunitat Econòmica Europea, lo que va produir una gran aument d'inversió estrangera i un boom bossístic que duraria fins al Crac de 1987 de la Bossa de Nova York.
En 1988 es publica la Llei del Mercat de Valors que transforma definitivament la Bossa espanyola. En 1989 comença a funcionar el Mercat Continu per a accions utilisant el sistema CATS (Computer Assisted Trading System). S'escomencen negociant 7 valors, alcançant la sifra de 51 al final de l'any. Els agents de canvi i bossa són substituïts per societats de valors i agències de valors. Es crea la Societat Rectora de la Bossa de Madrit. Els anys 1980 varen ser un gran periodo per a la bossa madrilenya. El millor més de la seua història va ser març de 1986, quan l'Índex General de la Bossa de Madrit (IGBM) es va revalorisar un 83,80%. D'agost de 1985 a agost de 1986 es va donar el major periodo de creiximent anual, en un creiximent del IGBM del 142,64%
Aixina mateix, el millor bienio és el que va de 1985 a 1987, en un ascens acumulat del IGBM del 288, 97%. En 1987 també finalisa el millor trieni, en un creiximent del IGBM del 337,87%, aixina com el millor lustre (de 1982 a 1987) en un creiximent de l'Índex del 644,22%. La millor década va ser la que va comprendre de 1979 a 1989, quan l'increment del IGBM va ser del 989,90%.[4]
En 1991 es crearà la figura del Protector de l'Inversor de la Bossa de Madrit i es posarà en marcha el sistema electrònic de contractació de renda fixa.[4] En 1992 es posa en marcha el SCLV, que és un nou servici de liquidació i compensació, que inicia el nou sistema de liquidació per anotació en conte i en 1993 ya totes les emissions de renda fixa passen a contractar-se per un sistema electrònic.
En 1995 se substituïx el CATS pel Sistema d'Interconexió Bossística Espanyol (SIBE). Els volums de contractació i capitalisació aumentaran per les millores tecnològiques i en 1998 la bossa aplegarà al gran públic en prop d'huit millons d'espanyols estaven ya en ella.[4]
Des de l'1 de giner de 1999 la negociació de valors es realisa exclusivament en euros i eixe mateix any es posarà en marcha el mercat de valors llatinoamericans en euros en el nom de Latibex.
Primera década (2000-2010)
El XXI va escomençar en grans caigudes per la crisis de les empreses de telecomunicacions.[4] Entre abril de 2000 i el 3 de decembre de 2007 va funcionar l'índex Ibex Nou Mercat, a semblança del NASDAQ-100, en dèu empreses tecnològiques.
En 2002 la Bossa de Madrit es va integrar en el grup Bosses i Mercats Espanyols (BNE). el BME és propietari al 100% de totes les bosses espanyoles, del mercat privat i bossístic de renda fixa, de la Plataforma de Contractació de Deute Públic (SENAF), del mercat de derivats (MEFF), aixina com del depositario central i la cambra de creació i compensació de valors cridat Iberclear.[4] El 14 de juliol de 2006 el propi BME va eixir a bossa en una capitalisació propenca als 2500 millons d'euros.[4]
En 2007 entra en vigor la MiFID o Directiva d'Instruments Financers. En el cas del mercat de valors espanyol, es va concretar en la Reforma de la Llei del Mercat de Valors, marcada per canvis rellevants en l'organisació i realisació de les tasques associades a cada u dels agents implicats en la cadena de valor de les Bosses i Mercats Financers en general. Els principals objectius de la nova llei varen ser: la modernisació del mercat de valors, reforçar la protecció dels inversors i millorar les potestats supervisores.
Ya en 2008, els mercats bossístics acusen cada volta en major intensitat els efectes de la crisis financera sobre l'activitat econòmica mundial i sobre les empreses cotisades en particular. La caiguda de les cotisacions va vindre acompanyada d'un aument espectacular de la volatilitat de les bosses mundials que va alcançar nivells màxims dels últims vint anys.
En 2009, BME posa en funcionament la contractació de valors en més de dos decimals en les accions de Jazztel, que es convertix en la primera companyia cotisada en la Bossa espanyola que passa a contractar-se en esta modalitat. Una de les accions més destacables en 2009 va ser el traspàs dels valors de renda variable que cotisaven en les roglades de viva veu a una nova roglada electrònica, en l'objectiu de potenciar la seua liquidea, aumentar la seua transparència i millorar la seua accessibilitat. En abril d'este mateix any, BME va ampliar la série d'índexs IBEX 35 i va crear nous índexs negociables, tots ells basats en l'IBEX 35.
La cruor de la crisis es va traslladar des del sector financer al deute sobirà en 2010, i es va concentrar sobretot en els països en posició fiscal més crítica, lo que va desestabilisar la cotisació de l'Euro. La Bossa va complir en el seu paper en la valoració i canalisació de recursos per a finançar proyectes empresarials. i es crea REGIS-TR, el registre europeu d'operacions de derivats, una resposta a l'exigència dels reguladors d'una major transparència en el mercat de derivats OTC.
Segona etapa (2010-2020)
En 2011 la Bossa complix 180 anys. El 20 d'octubre de 1831 es va celebrar la primera sessió de Bossa en Espanya, lo que la convertix en una de les institucions econòmiques més antigues i consolidades del nostre país. Durant 2013, BME va alcançar la quarta posició en el rànquing de les bosses mundials sobre canalisació de fluix d'inversió. La calitat de la contractació dels valors espanyols té una volta més, reconeiximent internacional en 2013. També comença el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF), que es configura com una iniciativa per a canalisar recursos financers a un gran número d'empreses solvents que poden trobar en este mercat una via per a obtindre finançació per mig de l'emissió de títuls de Renda Fixa.
En l'any 2014 es va alcançar el màxim històric en número d'operacions i es va produir el major número d'estrenes bossístiques en els últims quatre anys. La bossa espanyola va tancar 2014 com una de les majors del món en una capitalisació d'1,1 billons d'euros.
Ya en 2015 la canalisació de fluix d'inversió a Bossa va alcançar 41.634 m. €, un 15,3 % més. Els fluix d'inversió per ampliacions de capital varen ascendir a 33,5 mils de millons de € (un 9,3% més) el major import des de 2007. En 2016 BME complix 10 anys com cotisada (14 de juliol de 2006).
A principis de 2017 l'Ibex 35 complix 25 anys des de la seua estrena. Este índex és ponderat per capitalisació i ho componen les 35 companyies més líquides que cotisen en la Bossa espanyola. En estos anys s'ha convertit en el referent nacional i internacional del mercat de valors espanyol i ha servit de subjacent per a multitut de productes financers. L'entrada en vigor en 2018 de la directiva europea MiFID II va marcar el començ de l'eixercici en els mercats, ya que va supondre un important esforç d'adaptació tant per a les infraestructures com per als intermediaris. Ademés, este mateix any es va celebrar el 125 aniversari del Palau de la Bossa de Madrit, inaugurat el 7 de maig de 1893 per la Reina regente María Cristina.
En 2019, el mercat de derivats de BME, MEFF, amplia la seua gama de productes en nous contractes de Futurs sobre divises. Els inversors internacionals seguixen confiant en la Bossa espanyola, els inversors no residents posseïen a tancament de 2019 el 50,2% de les accions cotisades espanyoles. És el quart récort històric consecutiu i supon dos punts percentuals més que l'any anterior i dèu més que fa una década. Ademés, en novembre de 2019 ,el grup suís SIX llança una OPA per BME. El 93,16% del capital de BME accepta l'OPA del grup suís.
En 2020 BME s'integra completament en el Grup SIX i deixa de cotisar en setembre.
Vore també
Notes
- ↑ Segons conte Pérez Galdós, els millonaris (els que posseïen més d'un milló), no aplegaven a una dotzena en tota Espanya. En 1871 (16 anys despuix) cada u dels primers coches de tramvies de Madrit (de mules) va costar 2000 pessetes.
Referències
- ↑ Bossa de Madrit. Palau de la Bossa. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
- ↑ Bossa de Madrit. Índexs bossístics. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
- ↑ Història del Grup BME. Consultat el 3 d'octubre de 2025.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 «175 anys fent mercat. L'història de la Bossa de Madrit: política, economia i bossa. El valor de l'experiència». BME.
- ↑ Real decret establint la bossa de Madrit, 10 de setembre de 1831.
- ↑ «ENTRE POLÍTICA I NEGOCIS. LES ÈLITS D'ALCANÇ NAcional EN LA PRIMERA CONSTRUCCIÓ FERROVIÀRIA EN ESPANYA (1850-1866)».Història Social.(91)
- 29–48.ISSN 0214-2570.Consultat el 2022-05-31.
- ↑ «L'escritor Nicomedes-Pastor Díaz en l'entramat polític-financer de mitan del sigle XIX».Quaderns d'Història Contemporànea.39
- 129–153.ISSN 1988-2734.doi:10.5209/CHCO.56269.Consultat el 2022-05-31.
- ↑ 8,0 8,1 Luis Aparicio. «[1]», El País. Consultat el 16 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bolsa de Madrid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.