Abraç de Vergara
- Artícul principal → Primera guerra carlista.
.jpg){kind=link}
El Conveni de Vergara, conegut popularment com a Abraç de Vergara va ser un tractat que es va firmar en Oñate (Guipúscoa) el 31 d'agost de 1839[nota 1] entre el general isabelino Espartero i tretze representants del general carlista Maroto i que va donar fi a la primera guerra carlista en el nort d'Espanya. El conveni va quedar confirmat en l'abraç que es varen donar Espartero i Maroto, este mateix dia, davant les tropes d'abdós eixèrcits reunides en les campas de Vergara, raó del seu nom popular.
Firmat despuix de complicades negociacions. Espartero representava al bando isabelino o lliberal, partidari d'Isabel II, i Maroto al bando carlista, partidari del pretenent don Carlos, germà del pare d'Isabel, Fernando VII. Va ser decisiva la mediació de l'almirant John Hi ha, cap de l'esquadra d'observació britànica en base en Bilbao, i que ya des de 1837 havia començat a sondejar als generals d'abdós bandos per a fer fructificar la finalisació de la guerra.
Situació polític-militar prèvia al Conveni en el territori ocupat per l'eixèrcit carlista del Nort
[editar | editar còdic]
Des de que va escomençar la guerra, els carlistas de cada província vasca i de Navarra mantenien la seua pròpia administració provincial tant civil com a militar. El fet negatiu de la falta de coordinació d'estes administracions quedava incrementat en el govern de la cort del Pretenent i el problemàtic manteniment de la tropa formada pels batallons de Castella. Com a mostra del dany que esta divisió d'administracions produïa, cal citar l'orde donada pel govern de la Cort a les administracions de les quatre províncies en ocasió de l'Expedició Real de facilitar cada una d'elles 200 càrregues de munició que s'havien de presentar en 200 mules guiades per dos muleros cada una, i la contestació de l'administració guipuscoana que dia que no tenia problema per a facilitar les 200 càrregues de munició, pero sí ho tenia en les mules i muleros degut a que estes espècies no es criaven en Guipúscoa.
L'anómala situació polític-militar carlista en la primavera de 1839 fa precís examinar cada una de les províncies, el caràcter de la Cort i la circumstància dels batallons de Castella acuartelados en estes províncies, per a comprendre els fets que varen propiciar el Conveni.
Navarra
[editar | editar còdic]Els carlistas navarresos dominaven en 1840 el mateix territori que havia aplegat a conquistar Zumalacárregui en maig de 1835, solament incrementat per la franja de terreny compresa per Els Arcs–Carasol de Montejurra i Terra de Estella, terreny cedit voluntàriament pels isabelinos en establir Córdova la llínea de bloqueig en l'any 1836. L'únic intent important d'ampliar el seu territori va fracassar en Sesma en decembre de 1838, perdent en l'acció al famós 4.º batalló de Navarra, malnomenat Hierbabuena. El desastre encara hui es recorda en una jota navarresa que diu ««...no te bajes a la Ribera, no te vaya a suceder como a los del Hierbabuena...»».
El territori carlista ocupat en Navarra no superava el 20 % de la província i en ell habitava solament un 5 % de la població navarresa. Finalisant la primavera de 1839, tropes isabelinas havien començat a incendiar els camps de cereal del Carasol de Montejurra, el principal graner carlista.
Lo convingut
[editar | editar còdic]
Resum:
- Artícul 1.º — Espartero recomanaria al govern propondre a les Corts la concessió o modificació dels furs.
- Arts. 2.º, 3.º, 4.º, 5.º i 6.º — Les ocupacions, graus i condecoracions carlistas serien reconeguts, podent seguir servint els oficials a Isabel II acatant la Constitució de 1837 o be solicitar el retir o la llicència temporal. Rebrien els sòus que corresponien per reglament. Els que marchaven a viure a l'estranger, rebrien 4 pagues per avant i les restants en tornar a Espanya. Tot açò es feya igualment extensiu als empleats civils de l'eixèrcit carlista.
- Art. 7.º — Lo acordat s'aplicaria als integrants de les divisions de Navarra i Àlaba si estaven disposts a acceptar lo convingut.
- Art. 8.º — Els carlistas devien entregar armes, vestuaris i víveres a Espartero.
- Art. 9.º — Els presoners dels cossos de Viscaya i Guipúscoa, aixina com els de la divisió castellana que acceptaren el conveni, quedarien en llibertat, reconeixent-los tot lo acordat en els artículs citats.
- Art. 10.º — Espartero es comprometia a solicitar al govern —per a que este lo fera extensiu a les Corts— atendre a les viudes i òrfens de carlistas morts en la guerra.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pirala, Antonio: Història del Conveni de Vergara. Enciclopèdia Moderna de Mellado. Madrit, 1852.
- Pirala, Antonio: Història de la guerra civil i dels partits lliberal i carlista. Madrit. Mellado, 1858–56. Cinc toms.
- Vindicación del general Maroto. Madrit, 1846. Imprenta del Colege de sort-muts.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abrazo de Vergara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>