Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
*Que vinguen d'Europa Occidental, hereus de la cultura megalítica d'estes terres, concretament d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. | *Que vinguen d'Europa Occidental, hereus de la cultura megalítica d'estes terres, concretament d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. | ||
| − | Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]], [[Llíria]] o [[Elig]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] nos han deixat grans obres com la [[Dama d'Elig]] o el [[guerrer de Moixent]]. També foren experts en l'art de la ceràmica. | + | Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]], [[Llíria]] o [[Elig]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] nos han deixat grans obres com la [[Dama d'Elig]] o el [[guerrer de Moixent]]. També foren experts en l'art de la [[ceràmica]]. |
===Els Cartaginesos=== | ===Els Cartaginesos=== | ||
[[File:Hannibal route of invasion-es.svg|thumb|right|200px|Mapa de la ruta seguida per [[Aníbal]] durant la seua invasió.]] | [[File:Hannibal route of invasion-es.svg|thumb|right|200px|Mapa de la ruta seguida per [[Aníbal]] durant la seua invasió.]] | ||
| − | [[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat mé próspera del [[Íbers]] i amiga i aliada de Roma. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el major cap militar de Cartago, sitià la ciutat impedint aixina que poguera abastir-se. En aacabant de huit mesos els saguntins preferiren cremar la ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos. | + | [[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat mé próspera del [[Íbers]] i amiga i aliada de Roma. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el major cap militar de Cartago, sitià la ciutat impedint aixina que poguera abastir-se. En aacabant de huit mesos els saguntins preferiren cremar la ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos. L'herència dels cartaginesos fon la fundació de la ciutat de Cartago Nova actualment [[Cartagena]]. |
| + | |||
| + | ===L'Época romana=== | ||
| + | ====La conquista romana === | ||
| + | La conquista romana durà tres sigles des del [[sigle III a. C.]] fins al [[sigle I a. C.]]. [[Publio Cornelio Ecipion]] fon el militar [[Antiga Roma|romà]] que derrotà als cartaginesos. Conquistà la franja mediterrànea d'[[Hispània]] en ciutats com Cartago Nova ([[Cartagena]]) i Gades ([[Cadis]]). Els [[íbers]] costaren de sometre lo que no ocorregué fins a 150 anys despuix ([[70 a. C.]]). Els íbers s'enfrontaren junt en [[Sertori]] contra [[Roma]] per lo qual el [[Senat Romà]] envià al general [[Pompeu]]. Ell els aniquilà i els romanisà per complet. | ||
== Edat Mija == | == Edat Mija == | ||
Revisió de 15:35 10 jun 2015
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Trayectòria històrica del Poble valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.
Prehistòria i Protohistòria
- Artícul principal → Prehistòria en la Comunitat Valenciana.
Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.
Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i Oropesa
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna), el Tossal de La Font (Vilafamés) i la Cova de Borràs (Oropesa).
D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com J. Aparicio Pérez. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.
Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “Pitecàntrops”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.
De Xàtiva a Gandia
Paleolític Mig:
És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la Cova Negra de Xàtiva. Dins d'esta cova s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.
Valéncia és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador Fullola Pericot, afirma que la Cultura Valenciana d'aquells temps tenia “una personalitat pròpia fortíssima”.
En Gandia se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.
El primer Art Valencià
Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.
Inclou:
- L'Art Parpallonenc (o del Paleolític Superior)
- L'Art Esquemàtic (o del Neolític i Enolític)
Els arts Parpallonenc i el del Mesolític Inicial , tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).
L'Art Rupestre Valencià i l'Art Esquemàtic tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.
A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:
- Els gravats rupestres fusiformes.
- L'art llineal geomètric de la Cova de la Cuina.
L'Art Parpallonec
L'Art Parpallonenc es correspon en el Paleolític superior.
En la Cova del Parpalló de Barig (molt prop de Gandia) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.
Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.
Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.
L'Art Rupestre Valencià
L'Art Rupestre Valencià mos oferix una documentació excepcional dels antics pobladors d'estes terres. En les roques mos deixaren un llegat que mos obri les portes d'un univers humà fascinant.
Escenes de caçadors, de batalles entre les tribus, desfilades de guerrers, i també testimonis de la famosíssima recolecció de la mel, (única en tota la Prehistòria del planeta), que mos permet conéixer que els nostres antepassats ya aprofitaven els treballs de les abelles.
Ad este art, també se li ha donat un significat religiós, de tipo màgic per a sometre a la Naturalea.
Alguns també l'interpreten com un art històric en el que els humans reflexen els acontenyiments per a, aixina, commemorar-los. Atres també els donen un valor totèmic o diví, encara que potser foren representacions en fins educatius, iniciàtiques o, simplement, per a diferenciar les classes socials, donant prestigi als que tingueren les coves decorades en estes obres d'art.
Edat Antiga
- Artícul principal → Edat Antiga en la Comunitat Valenciana.
Els Íbers
- Artícul principal → Íbers.
Els Íbers (s. VII-I a. C.) foren els primers en habitar la Comunitat Valenciana. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories:
- Que vinguen del nort d'Àfrica
- Que vinguen del Mediterràneu oriental.
- Que vinguen d'Europa Occidental, hereus de la cultura megalítica d'estes terres, concretament d'Irlanda, Gran Bretanya i França.
Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són Sagunt, Llíria o Elig. També establiren relacions en navegants fenicis i grecs que establiren colònies en les seues costes. L'idioma íber encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de bronze i pedra nos han deixat grans obres com la Dama d'Elig o el guerrer de Moixent. També foren experts en l'art de la ceràmica.
Els Cartaginesos
Cartago era el centre comercial del sigle III més important del Mediterràneu occidental. Estava enfrontada en Roma pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí conquistar Hispània per a despuix entrar en Itàlia. Sagunt era la ciutat mé próspera del Íbers i amiga i aliada de Roma. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, Aníbal el major cap militar de Cartago, sitià la ciutat impedint aixina que poguera abastir-se. En aacabant de huit mesos els saguntins preferiren cremar la ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos. L'herència dels cartaginesos fon la fundació de la ciutat de Cartago Nova actualment Cartagena.
L'Época romana
=La conquista romana
La conquista romana durà tres sigles des del sigle III a. C. fins al sigle I a. C.. Publio Cornelio Ecipion fon el militar romà que derrotà als cartaginesos. Conquistà la franja mediterrànea d'Hispània en ciutats com Cartago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis). Els íbers costaren de sometre lo que no ocorregué fins a 150 anys despuix (70 a. C.). Els íbers s'enfrontaren junt en Sertori contra Roma per lo qual el Senat Romà envià al general Pompeu. Ell els aniquilà i els romanisà per complet.
Edat Mija
- Artícul principal → Edat Mija en la Comunitat Valenciana.
Bàrbars i Musulmans
La Valéncia romana és atacada per les tribus del nort d'Europa: els visigots. Després arribaran els primers invasors del nort d'Àfrica. Valéncia se convertix en un cresol de cultures.
La Valéncia Musulmana
Integració de Valéncia en l'Islam i constitució de lo Regne de Valéncia. Grans aportacions culturals i socials. El Sit i els atacs cristians.
El Rei En Jaume
Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna del Regne en els seus Furs i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.
L'esplendor del Regne de Valéncia
En plena autonomia dins de la Corona d'Aragó, el Regne de Valéncia es convertix en el territori més pròsper de tot el Mediterràneu. Gran creiximent cultural i comercial. Valéncia allumena i és eixemple del món.
Edat Moderna
- Artícul principal → Edat Moderna en la Comunitat Valenciana.
L'integració peninsular
En Carles I el Regne de Valéncia s'integra en l'Imperi dels Àustries, conseguint l'unitat peninsular d'Espanya. Proseguix el gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.
Guerra de Successió i Ilustració
En la mort de Carles II lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, Felip V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l'Ilustració.
Edat Contemporànea
- Artícul principal → Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana.
El Sigle XIX
Valéncia durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. Valéncia posa les bases del seu desenroll agrícola i social.
El Sigle XX
Valéncia sofrix les convulsions naturals de l'història d'Espanya fins a la segona reinstauració. La Constitució espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia en el definitiu reconeiximent de l'identitat valenciana i la seua Comunitat Autònoma.
Vore també
- Comunitat Valenciana
- Real Senyera
- Llengua valenciana
- Himne oficial de la Comunitat Valenciana
- 9 d'Octubre
- Generalitat Valenciana
- Geografia de la Comunitat Valenciana
- Comarques de la Comunitat Valenciana
- Demografia de la Comunitat Valenciana
- Valencians
| ||||||||||||||||||||||
