Canvis

=== Segle XIX ===

=== Segle XIX ===

La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) va ser nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en altres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descomptant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], va ser un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]].

La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) va ser nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], va ser un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]].

En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana va ser dividida administrativament a les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de València|València]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[Requena-Utiel]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametller. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, va ser incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de [[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX.

En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana va ser dividida administrativament a les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de València|València]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[Requena-Utiel]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametller. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, va ser incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de [[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX.

A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] va ser menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la [[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequeres de 1830-1840.

A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] va ser menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la [[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequeres de 1830-1840.

Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap va arribar a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es va constituir, en el context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] va decretar la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 col·lectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenvolupaments serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). Malgrat els seus orígens independents, el 2 de novembre va aprovar un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de València es va dissoldre el 8 de gener de [[1937]].

Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap va arribar a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es va constituir, en el context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] va decretar la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 col·lectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenvolupaments serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). Malgrat els seus orígens independents, el 2 de novembre va aprovar un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de València es va dissoldre el 8 de gener de [[1937]].

El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es transladó a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en què les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939.

El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939.

Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquismo]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituix a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenvolupava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic va ser parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].

Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquismo]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituix a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenvolupava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic va ser parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].