Diferència entre les revisions de "Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{en desenroll}} | {{en desenroll}} | ||
| − | L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicia el sigle XIX en la Guerra de l' | + | L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicia el sigle XIX en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814). |
| − | === | + | === Segle XIX === |
| − | La [[Guerra | + | La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) va ser nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en altres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descomptant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], va ser un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]]. |
| − | En [[1833]], | + | En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana va ser dividida administrativament a les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de València|València]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[Requena-Utiel]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametller. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, va ser incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de [[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX. |
| − | === | + | === Segle XX === |
{{VT|Segunda República Española|Guerra civil española|Franquismo}} | {{VT|Segunda República Española|Guerra civil española|Franquismo}} | ||
| − | A | + | A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] va ser menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la [[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequeres de 1830-1840. |
| − | + | Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap va arribar a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es va constituir, en el context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] va decretar la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 col·lectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treballo|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenvolupaments serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). Malgrat els seus orígens independents, el 2 de novembre va aprovar un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de València es va dissoldre el 8 de gener de [[1937]]. | |
| − | El [[7 de | + | El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es transladó a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en què les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939. |
| − | + | Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquismo]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituix a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenvolupava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic va ser parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. | |
| − | === | + | === Transició i democràcia === |
| − | {{VT| | + | {{VT|Transició espanyola|Eleccions a les Corts Valencianes}} |
| − | + | Amb la [[Transició espanyola|Transició]], les províncies de Castelló, València i Alacant es convertirien en graners del vot socialista fins als anys 90. Després de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma|Estat de les Autonomies]], es va aprovar un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació. | |
| − | [[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px| | + | [[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]] |
| − | + | Encara que la seua [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que ho equiparava competencialment a les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià sofriria dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. | |
| − | La [[ | + | La [[Generalitat Valenciana]] va estar ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i després d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] van tornar a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern. |
| − | + | Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger. | |
| − | === | + | === Conflicte llingüístic valencià === |
| − | {{AP| | + | {{AP|Conflicte llingüístic valencià}} |
| − | El | + | El conflicte llingüístic valencià, també nomenat Guerra de la Llengua en els seus períodos més crítics, part de l'ocasionalment aferrissat debat soci-polític sobre la condició última del [[valencià]], ya siga com una [[idioma|llengua]] individual —postura que defenen basant-se en criteris estrictament [[llingüística|llingüístics]] els partits polítics i grups socials afins al [[blaver|blaverisme]] valencià—, o be es tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[idioma català|català]], com afirmen grups polítics pancatalanistes. |
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]] | ||
Revisió de 17:12 29 maig 2015
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
L'Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana s'inicia el sigle XIX en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814).
Segle XIX
La Guerra d'Independència Espanyola enfront dels invasors francesos (1808-1814) va ser nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en altres regions d'Espanya. Durant la Primera Guerra Carlista, la província de Castelló (descomptant la capital), especialment el Maestrazgo i la localitat de Morella, va ser un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel general Cabrera.
En 1833, en la nova organisació territorial lliberal, la regió valenciana va ser dividida administrativament a les províncies actuals de província d'Alacant, València i Castelló, conservant excepte excepcions (el comtat de Villena i Requena-Utiel) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametller. La revolució industrial, com en la major part d'Espanya, va ser incompleta i retardada, pero l'establiment de Sagunt com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de Alcoy i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX.
Segle XX
A principis del segle XX, la emigració va ser menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la Algèria francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequeres de 1830-1840.
Durant la Segona República Espanyola, es van redactar diverses propostes per un Estatut d'Autonomia, encara que cap va arribar a aprovar-se. El 20 de juliol de 1936 es va constituir, en el context de la Revolució Espanyola de 1936, el Comité Eixecutiu Popular de València, una forma de govern regional integrat per les forces del Front Popular i els sindicats CNT i UGT. El 23 de juliol del mateix any el govern de Madrit va decretar la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la República. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 col·lectivitats, 264 dirigides per la CNT, 69 per la UGT i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenvolupaments serà el Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres (conegut pels seus inicials, CLUEA). Malgrat els seus orígens independents, el 2 de novembre va aprovar un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El CEP de València es va dissoldre el 8 de gener de 1937.
El 7 de novembre de 1936, el govern de la República es transladó a València, convertint-se fins al 31 d'octubre de 1937 a la capital de la Espanya republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a abril de 1938, en què les tropes franquistes van conquistar Vinaròs, partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939.
Després del paréntesis autàrquic de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el tardofranquismo. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituix a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el turisme, mentres que la indústria es desenvolupava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic va ser parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del baby-boom i de moviments migratoris nacionals, principalment des de Castella-la Manxa, Andalusia i Aragó.
Transició i democràcia
Amb la Transició, les províncies de Castelló, València i Alacant es convertirien en graners del vot socialista fins als anys 90. Després de l'establiment en la Constitució espanyola de 1978 del Estat de les Autonomies, es va aprovar un Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana en 1982, en un govern regional, la Generalitat, que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.
Encara que la seua Estatut d'Autonomia de 1982 es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en 1987 una llei que ho equiparava competencialment a les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià sofriria dos reformes, una en 1992 per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en 2006, de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la Comunitat Valenciana com nacionalitat històrica en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat.
La Generalitat Valenciana va estar ocupada entre 1982 i 1995 per Joan Lerma, del PSOE, i després d'este per Eduardo Zaplana (1995-2002), José Luis Olives (2002-2003), Francisco Camps (2003-2011) i Alberto Fabra (2011-) del Partit Popular. Les eleccions autonòmiques de maig del 2007 van tornar a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.
Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la Comunitat de Madrit, la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.
Conflicte llingüístic valencià
- Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.
El conflicte llingüístic valencià, també nomenat Guerra de la Llengua en els seus períodos més crítics, part de l'ocasionalment aferrissat debat soci-polític sobre la condició última del valencià, ya siga com una llengua individual —postura que defenen basant-se en criteris estrictament llingüístics els partits polítics i grups socials afins al blaverisme valencià—, o be es tracta d'una varietat dialectal del català, com afirmen grups polítics pancatalanistes.
| ||||||||||||||||||||||
