Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"
m (→Turisme) |
m (Text reemplaça - 'decada' a 'década') |
||
Llínea 108: | Llínea 108: | ||
=== Turisme === | === Turisme === | ||
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}} | {{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}} | ||
− | Este sector s'ha convertit, des de la | + | Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient. |
== Referencies == | == Referencies == |
Revisió de 19:54 2 ago 2018
Economia de la Comunitat Valenciana | |
---|---|
Bossa de Valencia | |
Producte interior brut | 99.345 millons € (2015)[1] |
PIB (nominal) | 99.345 Mill. € (2014)[2] |
PIB per capita | 20.073 euros (2014)[3] |
Banc central | Banc d'Espanya |
Organisacions | |
Mercat de valors | |
Creiximent real PIB | |
Inflació | Interanual -0,6% (Mayo 2015)[4] Intermensual -0,1% (Mayo 2015)[4] |
IDH | 0,876 Molt alt (11º) |
Coe. de Gini | |
Taxa d'atur | 24,3% (1 Trimestre 2015)[5] |
Importacions | 13697 euros (agost de 2011)[6] |
Exportacions | 13.184 euros (agost de 2012)[7] |
Destí de les exportacions | França 13'9 % Alemanya 11,4 % Regne Unit 8,9 % Itàlia 7,1 % Estats Units 6,7 %[8] |
L'economia de la Comunitat Valenciana (Espanya) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en Europa a través de Catalunya. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.
Història
- Artícul principal → Història econòmica de la Comunitat Valenciana.
Edat Antiga
Edat Mija
Edat Moderna
Edat Contemporànea
Indicadors econòmics
En l'any 2002 la Comunitat Valenciana va generar el 10,5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu estoc de capital representava l'any 2000 el 10,4% del total estatal. En l'any 2003 el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i la taxa de desocupació es va situar en el 10,5%.
El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Aixina, en l'any 2003 el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.
Model empresarial
El model empresarial valencià està compost per uns quants centenars d'empreses multinacionals i decenes de milers de PIME locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les pimes són de caràcter familiar lo que, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de globalisació econòmica.
Encara que la greu crisis econòmica entre 1973 i 1985 que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any 1986 a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a Grècia i s'acostava al de Portugal.
Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són Ford, Mercadona, Supermercats Consum, ANECOOP, Colebega, BP Oil, Porcelanosa, Pamesa Ceràmica, Taulell SA, Air Nostrum, o Ros Casares, entre atres.
Sectors
Sector primari
- Artícul principal → Sector primari en la Comunitat Valenciana.
Agricultura
- Artícul principal → Agricultura en la Comunitat Valenciana.
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
- En el secà l'armeler sobretot i també el garrofer i l'olivera són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les pomeres, els presseguers, etc. La vinya és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la Plana d'Utiel, Villar de l'Arquebisbe i les zona del Vinalopó (Alt Vinalopó, Vinalopó Mig i Baix Vinalopó). En les zones de l'interior de la Marina Alta i la Marina Baixa, a causa del cultiu de la pansa, es fan bons moscatells i vins dolços.
- El regadiu està dominat pels cítrics, especialment la taronja, que supon la major part de la citricultura de l'Estat i l'arròs que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
Ganaderia
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'apicultura que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
Peixca
Es practica peixca de litoral, sobretot de sardines, polps, seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
Sector secundari
Indústria
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
- Castelló-Onda: Ceràmica.
- Valéncia i la seua àrea metropolitana: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteta i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford.
- L'eix Xàtiva-Alcoy: textil i paper.
- La Foya de Castalla: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola).
- La Vall del Vinalopó: Calçat i caucho.
També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de Manises, Ribesalbes o L'Alcora; el torró i el gelat en Xixona i Alacant; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en Gata, Moixent, Vallada, etc.
Turisme
Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del PIB; pero este fet ha dut a una feroç especulació, sobretot en la costa, en destrossa del mig ambient i degradació sistemàtica del mig ambient.
Referencies
- ↑ http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Diario Expansion]
- ↑ Datos Macro
- ↑ Datos Macro
- ↑ 4,0 4,1 IPC de Valencia, Datos Macro
- ↑ EPA de la Comunidad Valenciana Diario Expansion
- ↑ donexportacion
- ↑ donexportacion
- ↑ IVE:Comercio Exterior. Exportaciones y expediciones según destino geográfico
Bibliografia
Vore també
- Anex:Empreses de la Comunitat Valenciana
- Uiquillibres:Bibliografia de dades econòmics de la Comunitat Valenciana
Vínculs externs
|