Diferència entre les revisions de "Alcoy"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Sabranenc (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin)
Llínea 1: Llínea 1:
{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela
+
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
 
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
 
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
 
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
Llínea 22: Llínea 22:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' es un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).
+
'''Alcoy''' es un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).
  
== Geo me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamelarafia ==
+
== Geografia ==
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ===
+
=== Localisació ===
 
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los.
 
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los.
  
Llínea 33: Llínea 33:
 
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].
 
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].
  
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela i vegetació ===
+
=== Clima i vegetació ===
 
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.
 
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.
  
 
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.
 
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.
  
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==
+
== Demografia ==
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ===
+
=== Població ===
 
El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].
 
El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].
  
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ===
+
=== Immigració ===
 
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).
 
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).
  
Llínea 48: Llínea 48:
 
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
 
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que  la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
  
=== Atre me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela indicadors ===
+
=== Atres indicadors ===
 
==== Parc de vehículs ====
 
==== Parc de vehículs ====
 
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.
 
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.

Revisió de 20:52 23 feb 2013

Alcoy
Provmap-alicante2.PNG 60px
95px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: L'Alcoyà
Partit judicial: Alcoy
Ubicació: 38°41′54″N 0°28′25″O
Altitut: 562 msnm
Superfície: 129,86 km²
Població: 61.417 (INE 2010)
Densitat: 475,11 hab./km²
Gentilici: Alcoya/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03800
Festes majors: Del 21 al 24 d'abril,
Moros i Cristians
Alcalde: Jordi Sedano (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alcoy es un municipi situat en el nort de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana. Es la capital de la comarca valenciana de L'Alcoyà. Conta actualment en 61.417 habitants (INE 2010).

Geografia

Localisació

El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, Biscoy, L'Ombria, la Serreta, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que te per a véncer-los.

Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.

Localitats llimítrofs

Alcoy llimita en les següents localitats: Banyeres, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i La Torre de les Maçanes.

Clima i vegetació

Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.

La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.

Demografia

Població

El padró oficial de l'any 2010 otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de reconversió industrial, la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970.

Immigració

Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).

Llengua

En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del segle XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.

Atres indicadors

Parc de vehículs

En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.

Cultura

Festes

Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973

Els patrons d'Alcoy son Sant Mauro, Sant Jordi i la Mare de Deu dels Lliris.

Moros i Cristians

En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.

Filaes:

  • Bando Moro: Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
  • Bando Cristià: Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.

Cavalcata dels Reixos

La Cavalcata dels Reis Macs o Cavalcata dels Reixos Macs, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota Espanya i part de Mèxic.

Accessibilitat

L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1996 i en vigor des de el dia 9 de novembre del mateix any.

Alcoyans ilustres

Músics

Pintors

Escritors i poetes

Deportistes

Bibliografia

  • Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).

Vore també

Enllaços externs

Referències


Municipis de L'Alcoyà
Alcoy    Banyeres    Benifallim    Castalla    Ibi    Onil    Penàguila    Tibi
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva