Diferència entre les revisions de "Real Senyera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 313: Llínea 313:
 
*[https://web.archive.org/web/20171011021601/http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Blog Recopilació imàgens Senyera valenciana] (archivat)
 
*[https://web.archive.org/web/20171011021601/http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Blog Recopilació imàgens Senyera valenciana] (archivat)
 
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada (CJAV)]
 
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada (CJAV)]
−
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
+
*[https://web.archive.org/web/20131014060131/http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera] (archivat)
 
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
 
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
 
*[http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
 
*[http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].

Revisió de 15:13 21 set 2022

Real Senyera Valenciana.
Real Senyera en Madrit en 1925

La Real Senyera (del llatí insignia, símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la Real Senyera com l'estrelada nacionalista.

La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera del Regne de Valencia és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.

Vexilologia

Quatre pals de gules (llínies roges) sobre camp d'or (fondo groc) representant la seua vinculació a l'antiga Corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un Rat Penat o vibra en les ales desplegades.

Orige

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del sigle XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

Real Senyera Valenciana, custodiada en l'Ajuntament de Valéncia

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la Senyera ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en Altura, Castelló, fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a París junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la Falange Espanyola i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia valencià, i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per Valéncia ciutat.

Curiositats

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de Valéncia cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a Pere I el Cerimoniós qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el Centenar de la Ploma, que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el Regne de Valéncia, puix cap atra bandera valenciana fruïa de protocols com estos.

Versions històriques de la Real Senyera

La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.

  • Per a vore una visió històrica de la Real Senyera consulta l'apartat Documentacio sobre la Real Senyera.

  • Real Senyera Valenciana històrica colocada en forma vertical d'asta o màstil i arrematada en forma de "cua d'oroneta". Utilisada històricament en provessons religioses (p.eix. Corpus de Valéncia) i actes oficials (p. eix. 9 d'Octubre) per diverses entitats.

  • Real Senyera Valenciana històrica arrematada en forma de "cua d'oroneta".

Versions de la Real Senyera en el sigle XX

Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els nacionalistes valencians crearen l'Estrelada valencianista afegint una estrela blanca; i, en 1931, el partit Esquerra Valenciana, afegí una estrela roja.

Documentacio sobre la Real Senyera

  • La finalitat d'esta secció es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la Real Senyera Valenciana.. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.

Portolans migevals

Els portolans (Portulano, en castellà), són mapes o cartes nàutiques que varen fer possible l'us de la brúixola. Apareixen en el sigle XIII i continuen elaborant-se en vàries centúries, inclús molt alvançada l'Edat Moderna, encara que són productes típics dels sigles XIV i XV principalment.

(1300-1400)

  • Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de Paris. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Condat de Barcelona.

(1400-1500)

  • 1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de Paris. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.

  • Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de Munich. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de Valéncia, sino la bandera de tot el Regne de Valéncia, ya que ix junt a les banderes reals de Castella, de Portugal i del regne musulmà de Granada.

  • 1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de Florència. La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • 1456. Portola del Mediterràneu de Pere Rosell

  • Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya). La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.

  • Portolà del Mediterrane5, Francesco Benincasa, Biblioteca Pública Génova, (1476)

  • 3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg

    3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society de Nova York. La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya). La configuració de les banderes i regnes es repetix.

  • 1489. Carta portolana, Albino de Canepa

(1500-1600)

  • 1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino (California). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.

(1600-1700)

  • 1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de Londres.

  • 1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich (Gran Bretanya).

Edat mija

Sigle XVIII

  • Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista General. Santuari de la Mare de Deu d'Agres.

  • Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En les torres del Castell d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana hissada.

  • Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. Barc en el port d'Alacant en les Senyeres Valencianes hissades.

  • Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En un barco del port d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana com a ensenya.

Sigle XIX

Cartells i publicacions

Inicis del sigle XX (1900-1930)

Cartells i publicacions

  • Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de 1910, (continuació de l'Exposició Regional de 1909), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste Vicente Climent.

  • Real Senyera en Madrit en 1925.

  • Heraldo de Alcoy. Portada. Edicio del 23 d'Abril de 1908.

Fotografies

  • Baixada de la Real Senyera de l'Ajuntament de Valéncia. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).

  • Detall del mural de l'iglesia de Sant Jordi d'Alcoy. El guerrer porta la Real Senyera Valenciana en l'escut. Any 1921. Representa l'aparicio de Sant Jordi en Alcoy en l'any 1248. Obra del pintor alcoya Ferran Cabrera Cantó.

II República Espanyola (1931-1936)

Cartells i publicacions

  • Cartell de les Falles d'Alcoy de l'any 1935, en temps de la II República Espanyola, per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.

  • Portada del programa oficial de Falles de 1933.

  • Eixemplar de "Nou Teatro Valensiá"

  • Calendari de l'any 1932 de "Almacenes la Reina de los Bordados", de Valéncia. Banderes de la República Espanyola en el balcó junt a la Senyera Valenciana.

  • Cartell de la tradicional Festa dels Chiquets del carrer Sant Vicent de la ciutat de Valéncia, any 1931. Les banderes de la República Espanyola junt a les Senyeres valencianes.

Fotografies

  • Manifestació pro Estatut d'Autonomia en Alzira, el 27 de novembre de 1932.

  • Manises, 1932. Mitin valencianiste en Manises. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.

  • Manifestació pro Estatut d'Autonomia en Alzira, en 1934.

  • Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. El Puig, 1935.

  • Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.

  • Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.

  • Clausura de la III Semana Cultural Valenciana pel Centre Valencianiste d'Alcoy. Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.

  • Insígnia d'una federació de la UGT valenciana durant la República Espanyola.

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Cartells i publicacions

  • Cartell de la Guerra Civil del partit Esquerra Valenciana, en la Senyera estrelada valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià Dubon.

  • Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.

  • Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del Micalet i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.

  • Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola. Any 1938. Lema: "Ingresemos todos en el Ejercito Voluntario. Acudid a inscribiros en la Base de Castellón". La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la CNT.

  • Cartell de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Valéncia, durant la Guerra Civil Espanyola. Obra de Vicente Vila. La Senyera valenciana, dalt, en la part superior del cartell.

Fotografies

  • "Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.

  • Propaganda antifascista en Madrit, 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.

  • Milicians republicans valencians en 1936.

  • Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.

  • Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.

  • Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937

  • Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el "Desfile de la Victoria", en Madrit, el 19 de maig de 1939.

Dictadura (1939-1975)

Cartells i publicacions

  • Cartell Festes de Petrer de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.

  • Ilustració de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoy. Any 1954. Autor: Blas Silvestre. La Real Senyera Valenciana resalta junt al guerrer cristià, com a motiu principal. Segurament l'ilustració pertany al programa oficial de festes de l'Associació de Sant Jordi o alguna publicació alcoyana de l'época.

  • IV Acampada "Reino de Valencia". 28 d'abril-1 maig de 1962. Vall de la Castella, Alzira.

Fotografies

  • Festes d'Alcoy, 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.

  • Festes d'Alcoy, 1974. Capità Cristià de la Filà Mossàraps.

Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1981)

Cartells i publicacions

  • Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.

  • Cartell valencianiste en la llegenda "9 d'Octubre Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.

  • II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.

  • Eixemplar de la Revista Murta.

Fotografies

  • Fotografia del 9 d'Octubre de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.

  • Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.

  • Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-juny-1978.

  • Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-juny-1978.

Finals sigle XX (1982-2000)

Cartells i publicacions

Fotografies

  • Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista global, Valéncia, 13-6-1977

  • Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997

  • 9 d'Octubre de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i a continuació la pancarta de Joventut Valencianista (JV).

Sigle XXI (Any 2001 en avant)

Cartells i publicacions

Fotografies

Vore també

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Senyera&oldid=239369»