Diferència entre les revisions de "Gandia"
Llínea 123: | Llínea 123: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.gandia.es Ajuntament de Gandia] | * [https://www.gandia.es Ajuntament de Gandia] |
Última revisió del 16:30 14 jul 2024
Gandia | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Safor | |||
• Partit judicial: | ||||
Ubicació: | 38°58′00″N 0°10′56″O | |||
• Altitut: | 22 | |||
Superfície: | 60,8 | |||
Població: | 75.911 (2022) | |||
• Densitat: | ||||
Gentilici: | gandià, gandiana | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46700, 46701, 46702, 46728, 46730 | |||
Festes majors: | ||||
Alcalde: | José Manuel Prieto Part (PSPV-PSOE) | |||
Pàgina web: | Ajuntament de Gandia | |||
Gandia (en castellà Gandía), és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya) situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor, de la qual és la capital.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en el llitoral sur de la província de Valéncia, la superfície del terme és plana per tot el sector pròxim a la mar i montanyós per l'oest, lloc pel que penetren les estrebacions de la Serra del Mondúver, mentres que pel suroest es desenrolla la Serra de la Falconera.
El riu Serpis penetra en el terme pel suroest, recorrent-lo cap al nordest fins desembocar en el Mediterràneu, al sur del Grau de Gandia.
Des de Valéncia, s'accedix ad esta ciutat per carreteres a través de la N-332 o la AP-7. També conta en estació de ferrocarril en la llínea de Rodalies C-1 de Valéncia. Existixen conexions ferroviàries en Madrit, sobretot en época estival.
Clima[editar | editar còdic]
El clima de Gandia és mediterràneu subtropical (classificació climàtica de Köppen: Csa) en unes temperatures molt suaus durant l'hivern, i uns estius moderadament càlits. La temperatura mija anual és de 20 °C.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
En el terme municipal de Gandia se troben també els següents núcleus de població:
- L'Ermita.
- Barranc Blanc.
- Corral del Moliner.
- Grau i Plaja.
- Marchuquera|Marchuquera Alta.
- Marchuquera|Marchuquera Baixa.
- Maravelles-Cova Negra.
- Molló de La Creu.
- Mont-Pi.
- Mont-Sol.
- Racó dels Frares.
- Santa Marta.
- Xauxa.
Administrativament, l'Ajuntament de Gandia ha organisat la ciutat en els següents districtes municipals nomenats Juntes de Districtes:
- Grau, Venècia i Rafalcaít.
- Beniopa.
- Benipeixcar.
- Santa Ana (popularment conegut com Nazaret).
- Marchuquera.
- Corea.
- Raval.
- Centre històric.
- Plaja
- Plaça Elíptica, República Argentina.
- Roïç de Corella, Hospital.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Juan Román Catalá | UCD |
1983 - 1987 | Salvador Moragues Bertó | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Salvador Moragues Bertó | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Josefa Frau Ribes | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Josefa Frau Ribes | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Josefa Frau Ribes | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | José Manuel Orengo Pastor | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | José Manuel Orengo Pastor | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | Arturo Torró Chisvert | PP |
2015 - 2019 | Diana Morant Ripoll | PSPV-PSOE |
2019 - 2023 | Diana Morant Ripoll (2019-2021)
José Manuel Prieto Part (2021-2023) |
PSPV-PSOE |
2023 | José Manuel Prieto Part | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 75.911 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2008 | 2015 | 2022 | |||||
8.881 | 11.304 | 14.558 | 15.790 | 17.217 | 23.484 | 23.898 | 24.176 | 41.984 | 48.494 | 52.000 | 59.123 | 79.958 | 75.514 | 75.911 |
Economia[editar | editar còdic]
Fins a finals del sigle XIX, la seda va continuar sent, junt en les panses, els dos productes que més varen interessar als agricultors gandienses. Pero la construcció del ferrocarril i del port carbonero en l'any 1893 els va animar a estendre el cultiu del taronger que en l'actualitat és el predominant. També té importància com a centre peixquer.
Des dels anys 60 és un important destí turístic de plaja, principalment estacional i procedent de l'interior d'Espanya.
Actualment la principal base de l'economia local és el comerç i servicis, sent cap comercial de la qual orbitan les poblacions de la comarca, en una població d'uns 200.000 habitants.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Gandia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Gandia
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gandia.
Municipis de La Safor | |
---|---|
Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · |
---|
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |