Diferència entre les revisions de "Gandia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 123: Llínea 123:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://www.gandia.es Ajuntament de Gandia]
 
* [https://www.gandia.es Ajuntament de Gandia]

Última revisió del 16:30 14 jul 2024

Gandia
Localització de Gandia respecte del País Valencià.png Escudo de Gandía.svg
Localització de Gandia respecte de la Safor.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial:
Ubicació: 38°58′00″N 0°10′56″O
Altitut: 22
Superfície: 60,8
Població: 75.911 (2022)
Densitat:
Gentilici: gandià, gandiana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46700, 46701, 46702, 46728, 46730
Festes majors:
Alcalde: José Manuel Prieto Part (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Ajuntament de Gandia


Gandia (en castellà Gandía), és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya) situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor, de la qual és la capital.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en el llitoral sur de la província de Valéncia, la superfície del terme és plana per tot el sector pròxim a la mar i montanyós per l'oest, lloc pel que penetren les estrebacions de la Serra del Mondúver, mentres que pel suroest es desenrolla la Serra de la Falconera.

El riu Serpis penetra en el terme pel suroest, recorrent-lo cap al nordest fins desembocar en el Mediterràneu, al sur del Grau de Gandia.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta ciutat per carreteres a través de la N-332 o la AP-7. També conta en estació de ferrocarril en la llínea de Rodalies C-1 de Valéncia. Existixen conexions ferroviàries en Madrit, sobretot en época estival.

Clima[editar | editar còdic]

El clima de Gandia és mediterràneu subtropical (classificació climàtica de Köppen: Csa) en unes temperatures molt suaus durant l'hivern, i uns estius moderadament càlits. La temperatura mija anual és de 20 °C.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

L'ajuntament de Gandia
Escala d'honor del Palau Ducal de Gandia

En el terme municipal de Gandia se troben també els següents núcleus de població:

  • L'Ermita.
  • Barranc Blanc.
  • Corral del Moliner.
  • Grau i Plaja.
  • Marchuquera|Marchuquera Alta.
  • Marchuquera|Marchuquera Baixa.
  • Maravelles-Cova Negra.
  • Molló de La Creu.
  • Mont-Pi.
  • Mont-Sol.
  • Racó dels Frares.
  • Santa Marta.
  • Xauxa.

Administrativament, l'Ajuntament de Gandia ha organisat la ciutat en els següents districtes municipals nomenats Juntes de Districtes:

  • Grau, Venècia i Rafalcaít.
  • Beniopa.
  • Benipeixcar.
  • Santa Ana (popularment conegut com Nazaret).
  • Marchuquera.
  • Corea.
  • Raval.
  • Centre històric.
  • Plaja
  • Plaça Elíptica, República Argentina.
  • Roïç de Corella, Hospital.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Román Catalá UCD
1983 - 1987 Salvador Moragues Bertó PSPV-PSOE
1987 - 1991 Salvador Moragues Bertó PSPV-PSOE
1991 - 1995 Josefa Frau Ribes PSPV-PSOE
1995 - 1999 Josefa Frau Ribes PSPV-PSOE
1999 - 2003 Josefa Frau Ribes PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Manuel Orengo Pastor PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Manuel Orengo Pastor PSPV-PSOE
2011 - 2015 Arturo Torró Chisvert PP
2015 - 2019 Diana Morant Ripoll PSPV-PSOE
2019 - 2023 Diana Morant Ripoll (2019-2021)

José Manuel Prieto Part (2021-2023)

PSPV-PSOE
2023 José Manuel Prieto Part PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 75.911 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2008 2015 2022
8.881 11.304 14.558 15.790 17.217 23.484 23.898 24.176 41.984 48.494 52.000 59.123 79.958 75.514 75.911

Economia[editar | editar còdic]

Fins a finals del sigle XIX, la seda va continuar sent, junt en les panses, els dos productes que més varen interessar als agricultors gandienses. Pero la construcció del ferrocarril i del port carbonero en l'any 1893 els va animar a estendre el cultiu del taronger que en l'actualitat és el predominant. També té importància com a centre peixquer.

Des dels anys 60 és un important destí turístic de plaja, principalment estacional i procedent de l'interior d'Espanya.

Actualment la principal base de l'economia local és el comerç i servicis, sent cap comercial de la qual orbitan les poblacions de la comarca, en una població d'uns 200.000 habitants.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva