Visitació de la Verge

Es coneix com la Visitación de la Verge a la visita realisada per la Verge Maria , embarassada de Jesús, al seu parent Isabel, embarassada a la seua volta de Juan el Batiste. Es tracta d'un passage únic del Evangeli de Lucas (1, 39-56).
El passage conté expressions molt apreciades per diferents confessions cristianes. Entre elles es conten les paraules d'Isabel incloses hui en el «Au María», oració mariana per antonomàsia del catolicisme, i la resposta de María a modo de càntic, coneguda com el «Magníficat».
També és el nom d'una festa cristiana que commemora esta visita, el 31 de maig en les branques del cristianisme occidental que celebren la festa (la majoria i els principals calendaris dels catòlics i anglicans) o el 2 de juliol en els calendaris de 1263–1969 (conservada en el calendari modern d'alguns països les conferències episcopals dels quals varen voler mantindre-la, en particular Alemània i Eslovàquia) i el 30 de març en el cristianisme oriental.
L'episodi és una de les escenes habituals en els cicles de la Vida de la Verge en l'art, i a voltes en cicles més amplis de la Vida de Crist en l'art.
Contingut i anàlisis del passage evangèlic

l'Evangeli de Lucas 1, 39 referix que María, després de l'Anunciación, va anar «en prontitud» a una ciutat de Judá situada en la regió montanyosa. Hui en dia, esta ciutat és identificada preferentment en Ein Karem, 6 km a l'oest de Jerusalem.[1]
María visita al seu parent Isabel; abdós estan embarassades: María de Jesús, i Isabel de Juan el Batiste. María va deixar Nazaret immediatament despuix de l'Anunciación i es va anar "a la regió montanyosa... a una ciutat de Judá" (Plantilla:Bibleref2) per a atendre a la seua prima (Plantilla:Bibleref2) Isabel. Hi ha vàries possibilitats sobre quina ciutat era exactament, incloent Hebrón, al sur de Jerusalem, i Ein Karem. El trayecte de Nazaret a Hebrón és d'uns 130 kilómetros (80.8 mi) en llínea directa, provablement fins a la mitat de distància de nou per carretera, depenent de la ruta presa. Isabel estava en el sext més ans que aplegara María (Plantilla:Bibleref2). María es va quedar tres mesos, i la majoria dels erudits sostenen que es va quedar per al naiximent de Juan. Donades les tradicions culturals imperants i la necessitat de seguritat, és provable que José acompanyara a María a Judá, retornara despuix a Nazaret i tornara al cap de tres mesos per a dur a la seua esposa a casa. L'aparició de l'àngel, mencionada en Mateo 1:19-25, va poder tindre lloc llavors per a posar fi a les atormentadoras dubtes de José respecte a la maternitat de María.[2]
En l'Evangeli de Lucas, els relats de l'autor sobre l'Anunciación i la Visitación es construïxen utilisant huit punts de paralelisme lliterari per a comparar a María en l'Arca de l'Aliança.[3][4]
Alguns comentaristes de l'Iglésia catòlica han afirmat que el propòsit d'esta visita era atraure la gràcia divina tant a Isabel com al seu fill no naixcut. Encara que encara estava en la pancha de la seua mare, Juan es va donar conte de la presència de Crist i va botar d'alegria en ser purificat del pecat original i caramullat de la gràcia divina. Isabel també va respondre i va reconéixer la presència de Jesús, i aixina María va eixercir per primera volta la seua funció de mediadora entre Deu i els hòmens.[2]
La finalitat de la visita de María hauria segut assistir-la i, al mateix temps, rebre consell.[5] La traducció del text grec meta spoudēs pot significar «en prontitud», «en pressa», pero també «molt solícitamente»[5] o «en impaciència» [6] D'ahí que se solga interpretar l'actitut de María com un eixemple de servici i entrega als demés.
En resposta a Isabel, María proclama el Magnificat (La meua ànima engrandix al Senyor) Plantilla:Bibleref2.
La paraula "beneït" no es traduïx en grec per la paraula "makarios", sino com "evlogimeni", que és la segona persona femenina del singular, usada només una volta en el Nou Testament. El seu homòlec masculí en tercera persona del singular "evlogimenos" s'ampra només per a Jesús i només en esta ocasió i quan va ser benvingut en Jerusalem el Dumenge de Ramos en: "Beneït el que ve en nom del Senyor". La tercera persona del plural masculí/mixt "evlogimenoi" és utilisada per Jesús només quan es referix als justs que seran resucitats en el Juí Final.
Festivitat
Cristianisme occidental

La festa de la Visitación se celebra el 31 de maig.[7] La festa va ser introduïda en 1263 per sant Buenaventura, general de l'Orde Franciscana, específicament per a la seua pràctica en eixa orde mendicante. Instituïda en 1389 pel papa Urbà VI,[7] va ser inscrita en el Calendarium Romanum per al 2 de juliol.[7] En reformar-se el calendari despuix del Concili Vaticà II, la festa de la Visitación es va traslladar al 31 de maig, entre les solemnitat de l'Anunciación (25 de març) i del naiximent de Juan el Batiste (24 de juny), de manera que hi haguera major concordancia en la seqüència de la narració del Evangeli de Lucas.[7] Ademés, la Visitación acompanya el tancament de maig, més que l'Iglésia dedica tradicionalment a la Verge María.
El tema de la Festa de la Visitación se centra en María responent a l'incitació del Esperit Sant per a mamprendre una missió de caritat.[8]
Esta festa és d'orige migeval. En 1389 el Papa Urbà VI, esperant aixina obtindre el fi del Gran Cisma d'Occident, la va insertar a instàncies de Juan de Jenstein, arquebisbe de Praga, en el Calendari Romà, per a celebrar-l'el 2 de juliol. [9] En el calendari tridentino, era doble. Quan aquell Missal del papa Pío V va ser substituït pel de el Papa Clemente VIII en 1604, la Visitación va passar a ser una Doble de Segona Classe, o, com seria cridada a partir de 1960 per la reforma del papa Juan XXIII, una Festa de Segona Classe. [10] Va seguir sent assignada al 2 de juliol, el dia despuix del final de l'octava que seguix al natalici de Juan Bautista, que encara estava en la pancha de la seua mare en el moment de la Visitación. Ademés del 2 de juliol, la Visitación també se celebrava tradicionalment el Dimecres de Cendra en Quaresma, proporcionant la llectura del Evangeli per a eixe dia.[11]
La revisió de 1969 del calendari la va traslladar al 31 de maig, "entre la Solemnitat de l'Anunciación del Senyor (25 de març) i la de la Natividad de Sant Joan Batista (24 de juny), per a que harmonisara millor en el relat evangèlic".[12]
l'Iglésia catòlica en Alemània (junt en l'Iglésia luterana) ha mantingut, en el consentiment de la Santa Sèu, la data del 2 de juliol com a variació nacional del Calendari Romà General. De la mateixa manera, l'Iglésia catòlica d'Eslovàquia també ha conservat la data original per un important pelegrinage nacional a la Basílica de la Visitación en la ciutat de Levoča, que se celebra en la primera fi de semana de juliol des de el XIII. Els catòlics tradicionalistes, que utilisen un calendari anterior a 1970, celebren aixina mateix el 2 de juliol. En algunes tradicions anglicanes és simplement una commemoració i no una festa.
En l'Iglésia catòlica, la Visitación és el segon Misteri Gozoso del Rosario.[13]
Cristianisme oriental
La celebració d'una festa commemorativa d'este acontenyiment en l'Iglésia Ortodoxa Oriental és d'orige relativament recent, ya que data de el XIX. L'impuls per a establir un dia de festa en el calendari llitúrgic ortodox oriental i la composició d'un servici per a ser inclós en el Menaion, varen ser obra del archimandrita Antonin Kapustin (1817-1894), cap de l'Iglésia Ortodox Russa en la Missió Eclesiàstica a Jerusalem.[14] El Gorneye Convent de Jerusalem, construït en el lloc tradicional de la Trobada de la Theotokos (Verge María) i Santa Isabel, celebra esta Festa el 30 de març (en el Calendari juliano el 30 de març correspon, fins a 2099, al calendari gregoriano 12 d'abril). Si el 30 de març cau entre el Dissabte de Lázaro i la Pasqua, la Festa de la Visitación es trasllada al Divendres Sant. La celebració de la Festa de la Visitación encara no ha segut acceptada per totes les jurisdiccions ortodoxes.
En el cristianisme siríaco la festa de la Visitación se celebra el tercer dumenge de la Temporada d'Anuncis anterior al Nadal.[15]
Vore també
- Iglésia de la Visitación, en Jerusalem
- Orde de la Visitación de Santa María
- Verge María
- Au María
- Magníficat, oració
- Rosario, en el catolicisme
Referències
- ↑ Escola bíblica de Jerusalem, 1976, p. 1458.
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Cite CE1913
- ↑ Ray, Steve(octubre 2005).com/magazine/articles/mary-the-ark-of-the-new-covenant «María, l'Arca de la Nova Aliança».This Roc.16(8)Consultat el 31 May 2016.
- ↑ «Lliçó Tres: L'Arca de la Nova Aliança - Lliçó - Centre Sant Pablo». stpaulcenter.com. Archivat des de l'original, el 5 de juliol de 2017. Consultat el 17 de giner de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 Stuhlmueller, 1972, p. 315.
- ↑ Hospodar, B.(1956).««Fique spoudēs» in Lk 1, 39».Catholic Biblical Quarterly.18: 14-18.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Bergamini, August (1995). Crist, festa de l'Iglésia. L'any llitúrgic, Bogotà: Sant Pablo, p. 497. ISBN 978-958-607-794-1.
- ↑ Samaha S.M., Br. John M. La Visitación de la Bienaventurada Verge María
- Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. (PDF)
- ↑ Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 1969), p. 93
- ↑ Calendari Romà General de 1960
- ↑ Missal Diari de Sant Andrés (1945) p. 103
- ↑ Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 1969), p. 128
- ↑ «Misteris Gozosos (Sense Distraccions)». Rosary Center - Home of the Rosary Confraternity. Consultat el 2019-11-17.
- ↑ Frary, Lucien J.(2013).«Missions russes a l'Orient ortodox: Antonin Kapustin (1817-1894) i el seu món».Russian History.40(1): 133-151.
- ↑ «La Santíssima Verge Maria en l'Iglésia Ortodoxa Síria» (14 de febrer de 2010).
Bibliografia
- Stuhlmueller, Carroll (1972). «Evangelio segons sant Lucas», Comentari Bíblic «Sant Jerónimo» (vol. III), Edicions Cristiandad, p. 315.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Visitación de la Virgen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.