Sanctus

El Sanctus (en espanyol: Sant) cridat antigament Trisagio és l'aclamació llitúrgica en la que es tanca el Præfatio en el rito romà i que correspon a la part denominada Ordinari dins de la susodicha llitúrgia. És usat també en tots els ritos llitúrgics catòlics i en els ortodoxos.

El Sanctus seguix el caràcter general del Prefacio, al que va postpuesto: és una alabanza de latría, i correspon a les paraules que els àngelés tributaven a Deu en Isaías 6:3.^[1] La part inicial es referix també a Ap 4,8.

El text de la segona part, el Benedictus, està pres del Evangelio de sant Mateo 21:9,^[1] en el context de l'entrada triumfal de Jesús en Jerusalem el Dumenge de Ramos.

En formar part de l'Ordinari, hi ha moltes versions musicals d'esta peça.

Versions

Llatí i espanyol

El seu text llatí i la seua traducció lliteral és com seguix:

Sanctus, Sanctus, Sanctus,              Sant, Sant, Sant,
    Dominus Deus, Sabaoth.                  Senyor Deu dels Eixèrcits.
    Pleni sunt coeli et terra glòria tua.   El cel i la terra estan plens de la teua glòria.
    Hosanna in excelsis.                    ¡Hosanna! en les Altures.
    Benedictus qui venit in nomine Domini   Beneït el que ve en nom del Senyor.
    Hosanna in excelsis.                    ¡Hosanna! en les Altures.

L'oració inclosa en l'Ordinari de la Missa en espanyol és el següent:

Sant, Sant, Sant és el Senyor,
    Deu de l'Univers.
    Plens estan el cel i la terra de la teua glòria.
    Hosanna en el cel.
    Beneït el que ve en nom del Senyor.
    Hosanna en el cel.

Grec

El seu text grec és el següent:^[2]^[3]

Ἅγιος, ἅγιος, ἅγιος Κύριος Σαβαώθ·             Hágios, hágios, hágios, Kýrios Sabaṓth;                                                                                              πλήρης ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ τῆς δόξης σου,       plḗrēs ho ouranós kaí hē gê tês dóxēs sou,                                                                                        ὡσαννὰ ἐν τοῖς ὑψίστοις.                       hōsanná en toîs hupsístois.                                                                                             Εὐλογημένος ὁ ἐρχόμενος ἐν ὀνόματι Κυρίου.     Eulogēménos ho erkhómenos en onómati Kyríou.                                                                                                 Ὡσαννὰ (ὁ) ἐν τοῖς ὑψίστοις.                   Hōsanná (ho) en toîs hupsístois.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Mazza, Enrico (1999). The Celebration of the Eucharist: The Origin of the Rite and the Development of Its Interpretation (en en), Liturgical Press, p. 285. ISBN 978-0-8146-6170-3.
↑ «The Divine Liturgy of Saint John Chrysostom - Liturgical Texts of the Orthodox Church - Greek Orthodox Archdiocese of America» (en és-es). www.goarch.org. Consultat el 2021-12-28.
↑ Ἡ Θεία Λειτουργία τοῦ Ἁγίου Ἰακώβου τοῦ Ἀδελφοθέου [The Holy Liturgy of Saint James the Brother of God] (PDF) (in Greek). Ἐπιστασίᾳ Ἀρχιεπισκόπου Ἀθηνῶν Χρυσοστόμου (11th ed.). Athens. p. 28.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Sanctus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Mazza, Enrico (1999). The Celebration of the Eucharist: The Origin of the Rite and the Development of Its Interpretation (en en), Liturgical Press, p. 285. ISBN 978-0-8146-6170-3.

[2] «The Divine Liturgy of Saint John Chrysostom - Liturgical Texts of the Orthodox Church - Greek Orthodox Archdiocese of America» (en és-es). www.goarch.org. Consultat el 2021-12-28.

[3] Ἡ Θεία Λειτουργία τοῦ Ἁγίου Ἰακώβου τοῦ Ἀδελφοθέου [The Holy Liturgy of Saint James the Brother of God] (PDF) (in Greek). Ἐπιστασίᾳ Ἀρχιεπισκόπου Ἀθηνῶν Χρυσοστόμου (11th ed.). Athens. p. 28.

[1]

[2]

[3]