Vèrtic
El vèrtic[1] és una sensació subjectiva de moviment dels objectes que rodegen a la persona o del seu propi cos; per lo comú, una sensació de gir. El vèrtic sol deure's a un trastorn en el sistema vestibular. En freqüència és confòs en el mareig, tant en la seua definició com en els seus síntomes; no obstant durant el vèrtic la persona experimenta una sensació vívida i aparentment real de moviment. Pot acompanyar-se de nàusees i bossades.[2][3][4]
Definició
Vèrtic és una sensació de gir o moviment aparents, en la que la persona sent que gira o es mou, o que el món està girant entorn a ella.[5] El terme MeSH per a vèrtic ho definix com:[6]
| Una ilusió de moviment ya siga del món exterior girant al voltant de l'individu o de la persona girant en l'espai. El vèrtic pot estar associat en trastorns de l'oït intern; del nervi vestibular, el tronc cerebral; o de la corfa cerebral. Les lesions en el lòbul temporal i lòbul parietal poden estar associades en convulsions focals les quals poden presentar vèrtic com una manifestació ictal. (D'Adams et al., Principis de Neurologia, 6 ª ed, pp300-1). | An illusion of movement, either of the external world revolving around the individual or of the individual revolving in space. Vertigo may be associated with disorders of the inner ear; vestibular nerve; brainstem; or cerebral cortex. Lesions in the temporal lobe and parietal lobe may be associated with focal seizures that may feature vertigo as an ictal manifestation. (From Adams et al., Principles of Neurology, 6th ed, pp300-1). |
Classificació

El vèrtic és un tipo de trastorn de l'equilibri que pugues a la seua volta classificar-se, des del punt de vista clínic, en tres tipos: vèrtic prolongat espontàneu, vèrtic recidivante i vèrtic posicional.[3]
El vèrtic prolongat espontàneu pot deure's a:[3]
trauma de l'oït intern o llaberint.
El vèrtic recidivante pot deure's a:[3]
- migrenya;
- accident isquémico transitori;
- epilèpsia;
- malaltia de Ménière;
- neuronitis vestibular;
- malaltia autoinmune de l'oït mig;
- fístola perilinfática.
El vèrtic posicional pot deure's a:[3]
Sobre la seua etiologia, el vèrtic pot classificar-se en central o perifèric i pot haver falsos vèrtic, com les lipotimias, el vèrtic d'altura, els marejos per acceleració, els temors d'desproteccó i algunes crisis epilèptiques.
El vèrtic pot també ser objectiu o subjectiu. Existix vèrtic subjectiu si la persona sent una falsa sensació de moviment, referix que el seu cos gira sobre els objectes. En el cas del vèrtic objectiu, el més freqüent dels dos, les afores de la persona semblen moure's passats del camp de la seua visió, eixa inconfundible sensació de que els objectes giren a el seu entorn.
Vèrtic central
El vèrtic central es caracterisa per ser continu, dura dies i no existixen alteracions auditives ni hi ha síntomes neurovegetativos.
Etiologia
El vèrtic és d'orige multifactorial, és dir, són moltes les raons per les que pot percebre una persona esta alucinació.
- Vèrtic vascular: síndrome vertebrobasilar, síndrome medular.
- Esclerosis múltiple.
- Epilèpsia.
- Cefalees tipo migrenya.
- Processos tumorals que afecten a l'encéfal a nivell de l'àngul pontocerebeloso.
- Afectació vasculars, presentant síntomes neurològics tals com: una alteració del llenguage, paràlisis facial, etc., i insuficiència vertebre-basilar que afecta al tronc cerebral.
- Siringomielia.
- Infeccions virals de l'oït intern que provoca laberintitis.
- Malaltia de Wernicke.
- Compromís Articular Temporomandibular (CAT).
- síndrome del múscul temporal (SMT).
Quadro clínic
L'aparició d'un vèrtic central és llenta i progressiva, en una sensació d'inestabilitat, manifestacions vegetatives escasses i, sobretot, una recuperació molt llenta i paulatina.
L'exploració neurològica bàsica (parells craneals, proves cerebelosas i reflexos). Tècniques d'image (TAC o RMN).
Tractament
- Repòs. Tractament fonamentalment etiológico.
- Tractament farmacològic: o tietilperazina per a aliviar les sensacions, que poden anar a voltes acompanyats de benzodiazepinas en efecte relajante muscular, tals com el diazepam.
- També s'utilisa la fisioteràpia, que pot incloure l'aplicació d'agents físics i també estiraments o stretching.
- En tractaments en medicina natural el ginkgo fa que el rec sanguíneu aumente en el cervell.
- Existix evidència de l'eficàcia de la nimodipina en el tractament del vèrtic en resultats favorables.
- Meditació i autohipnosis. Estes i atres teràpies de relaixació, com la visualisació, són capaces de calmar l'ansietat i el aturdimiento.
Vèrtic perifèric

Es presenta com a crisis súbites de poca duració, potser minuts o hores i s'acompanya de manifestacions auditives com la sensació de plenitut, hipoacusia i acúfenos, aixina com síntomes neurovegetativos (sudoració, taquicardia, hipotensió i nàusees).
Etiologia
- El cridat vèrtic posicional paroxístico benigno (VPPB) és el tipo més freqüent de vèrtic. Es deu a una relocalisació del grup de cristals de calci (coneguts en conjunt en el nom de otoconia), que en condicions normals es troben en la utrícula de l'oït intern i que, per alguna raó, ixen de la seua posició original i migren, en el temps, cap a un dels canals semicirculares (per lo general cap al canal posterior, per la seua posició anatòmica). Quan el cap gira (en particular quan el cos es coloca en decúbito), el canvi de la seua orientació respecte a la direcció de la força de gravetat provoca un moviment dels cristals més pesats, lo que causa un desplaçament anormal del decorregut intern del canal (la cridada endolinfa) i, per tant, la sensació súbita de vèrtic. La sensació sorgix sense que hi haja complicacions adicionals.
- El síndrome de Ménière: per increment de les pressions membranosas de l'oït intern.
- El neurinoma del VIII parell craneal (el denominat nervi vestibulococlear o nervi auditiu-vestibular o nervi estatoacústico).
- Processos inflamatorio-infecciosos (laberintitis, fractures del peñasco).
- Uns atres, com l'ototoxicidad, l'otosclerosis, i la malaltia de Paget.
Quadro clínic
L'aparició del vèrtic perifèric és brusca (davant canvis posturals, especialment en el decúbito), de curta duració, en sensació de gir de l'entorn, hipoacusia, acúfenos, manifestacions vegetatives exacerbadas i una ràpida recuperació.
L'exploració neurològica i oral bàsica, proves posicionals. També es realisen proves especials, com les següents:
- Audiometria: Per a valorar la capacitat auditiva del pacient. En la major part dels casos de vèrtic perifèric existix caiguda en aguts, llevat en el síndrome de Ménière, en el qual s'observa una caiguda en la freqüència de greus.
- Craneocorpografia: Per a valorar l'inestabilitat en posició estàtica del pacient i davant desplaçaments.
- Electronistagmografia: Per a valorar l'existència de nistagmus.
- Posturografia: Per a valorar l'inestabilitat simulant moviment de l'entorn.
En la major part dels casos s'utilisen medicaments antihistamínics, anticolinérgicos i antieméticos. Els més freqüents són la betahistina (Serc®), la tietilperazina (Torecan®) i la sulpirida (Dogmatil®).
Quan el quadro és molt intens es realisen tractaments quirúrgics, en drenage de la limfa per mig d'incisions en l'oït intern o llaberint, la laberintectomia i, atres voltes, la secció del nervi auditiu i del nervi vestibular.
Classificació
- La neuronitis vestibular és un quadro agut i intens acompanyat de tot el context en nàusees, bossades i inestabilitat, que empijora en els moviments de cap o canvi de posició i que millora en fixar la mirada en un lloc. Pot haver nistagmo i acúfenos (sentir chiulits en l'interior del cap, sense que els hi haja en la realitat), sol durar uns dies i cedix espontàneament. És normal que torne a aparéixer en brots i que deixe alteracions residuals d'inestabilitat en la marcha.[7]
- La laberintitis es produïx en inflamar-se el llaberint per causes infeccioses (virus o bactèries), lo que genera vèrtic, que s'associa a mal de cap, febra o atres signes d'infecció. Per a que cedixca el vèrtic, deu tractar-se la causa infecciosa.[7]
- Les fístoles perilinfáticas solen deure's a lesions traumàtiques (tós o estornuts) o hiperbáricas (és dir, a un aument en la pressió atmosfèrica sobre l'oït, com ocorre en practicar bucege). Es presenta com un vèrtic de posició i falta d'oïment que és variable, dura uns dies i cedix solament.[7]
- El vèrtic posicional benigno és el més freqüent dels vèrtic, són quadros aguts de segons de duració deguts, com ho diu el nom, a canvis en la postura del cos. Apareixen només en certs moviments o posicions durant unes semanes per a cedir. Sol repetir el procés durant anys.[7]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Medicina|20px|Vore el portal sobre Medicina]] Portal:Medicina. Contingut relacionat en Medicina.
- Equilibri
- Tinnitus
- Neurootologia
- Adicció al tabac
- Síntoma
- Cinetosis
- Mareig
- Medicina aeronàutica
- Aeronàutica
- Transport aéreu
- Dramamine
Referències
- ↑
- ↑ National Institutes of Health (NIH), MedlinePlus en español (16 de marzo de 2015). «Trastornos asociados con el vértigo». MedlinePlus en español. Consultat el 26 de marzo de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBoas2014 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHarrison - ↑ National Institutes of Health (NIH), MedlinePlus en español (16 de marzo de 2015). «[http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003093.htm Ma eo]». Medline Plus en español. Consultat el 26 de marzo de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 Término MeSH para vértigo
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Vértigo https://www.tuotromedico.com/