Anar al contingut

Tomografia axial computarizada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomografia axial computarizada
Escàner de tomografía.
Escàner de tomografía de Siemens.

La tomografia (del grec τομή, vaig prendre, "cort, secció", i de γραφή, "grafé", "image, gràfic") computarizada[1] (abans, tomografia axial computarizada - TAC) és l'obtenció d'images en rajos X de corts o seccions d'algun objecte. La possibilitat d'obtindre images de corts tomográficos reconstruïdes en plans no travessers ha fet que en l'actualitat es preferixca denominar a esta tècnica tomografia computarizada (TC), en lloc de TAC. En lloc d'obtindre una image de proyecció, com en la radiografia convencional, la TC obté múltiples images, puix la font de rajos X i els detectors de radiació realisen moviments de rotació al voltant del cos. La representació final de l'image tomográfica s'obté per mig de la captura de les senyals per mig de detectors i el seu posterior procés a través d'algoritmes de reconstrucció.

Història

El prototip dels tomógrafos computats
Este tomógrafo computat històric va ser manufacturado per la companyia britànica EMI.

En els fonaments d'esta tècnica varen treballar de forma independent el físic i cristalógrafo surafricà nacionalisat nortamericà Allan McLeod Cormack i l'ingenier electrònic anglés Sir Godfrey Newbold Hounsfield, que dirigia la secció mèdica delaboratori Central d'Investigació de la companyia EMI. Abdós varen obtindre de forma compartida el Premie Nobel de Fisiologia o Medicina, en 1979. En 1967, Cormack publica els seus treballs sobre la TC sent el punt de partida dels treballs d'Hounsfield, que dissenya la seua primera unitat. En 1972 varen començar els ensajos clínics els resultats dels quals varen sorprendre a la comunitat mèdica, si be la primera image craneal es va obtindre un any abans. Els primers cinc aparats es varen instalar en Regne Unit i els Estats Units; la primera TC d'un cos sancer es va conseguir en 1974. En el discurs de presentació del comité del Premi Nobel es va destacar que previ a l'escàner, “les radiografies del cap mostraven solament els ossos del cràneu, pero el cervell permaneixia com un àrea grisa, cobert per la boira terrera. Súbitamente la boira terrera s'ha dissipat”. En recort i com a homenage a Hounsfield, les unitats que definixen les distintes atenuació dels teixits estudiades en TC es denominen unitats Hounsfield o número TC (CT number), a on l'aigua correspon a 0HU,alguns teixits blans de 30 a 60 HU, o el greix, que està entre -40 i -120 HU.


Principi de funcionament

Interior d'un tomógrafo axial computarizado. Llegenda:
D: detectors de radiació.
T: tubo emissor de rajos X.
X: feix de rajos X.
R: rotació d'el "gantry".

L'aparat de TC emet un fes colimado de rajos X que incidix sobre l'objecte que s'estudia. La radiació que no ha segut absorbida per l'objecte és arreplegada pels detectors. Despuix l'emissor del fes, que tenia una orientació determinada (per eixemple, estrictament vertical a 90º) canvia la seua orientació (per eixemple, fes oblicuo a 95º). Este espectre també és arreplegat pels detectors. L'ordenador 'suma' les images, promediándolas. Novament, l'emissor canvia la seua orientació (segons l'eixemple, uns 100º d'inclinament). Els detectors arrepleguen este nou espectre, ho 'sumen' als anteriors i 'promedian' les senyes. Açò es repetix fins que el tubo de rajos i els detectors han donat un regrés complet, moment en el que es dispon d'una image tomográfica definitiva i fiable. Per a comprendre qué fa l'ordenador en les senyes que rep, lo millor és examinar el diagrama que s'aprecia llínees avall.

La figura '1' representa el resultat en image d'una sola incidència o proyecció (vertical, a 90º). Es tracta d'una representació esquemàtica d'un membre, per eixemple una cuixa. El color negre representa una densitat elevada, la de l'os. El color gris representa una densitat mija, els teixits blans (músculs).

En la figura '4', l'ordenador dispon de senyes de quatre incidències: 45º, 90º, 135º i 180º. Els perfils de l'image són ortogonals, lo que l'aproximen molt més als contorns circulars de l'objecte real.

Una volta que ha segut reconstruït el primer tall, la taula a on l'objecte reposa alvança (o retrocedix) una unitat de mida (fins a menys d'un milímetro) i el cicle torna a escomençar. Aixina s'obté un segon tall (és dir, una segona image tomográfica) que correspon a un pla situat a una unitat de mida del tall anterior. A partir de totes eixes images travesseres (axials), un computador reconstruïx una image bidimensional que permet vore seccions de la cama (o l'objecte d'estudi) des de qualsevol àngul. Els equips moderns permeten inclús fer reconstrucció tridimensionals. Estes reconstrucció són molt útils en determinades circumstàncies, pero no s'ampren en tots els estudis, com podria semblar. Açò és aixina degut a que el maneig d'images tridimensionals no deixa de tindre els seus inconvenients. Un eixemple d'image tridimensional és l'image 'real'. Com casi tots els cossos són opacs, l'interposició de casi qualsevol cos entre l'observador i l'objecte que es desija examinar fa que la visió d'este es veja obstaculisada. La representació de les images tridimensionals seria inútil si no fora possible conseguir que qualsevol tipo de densitat que s'elegixca no es veja representada, en lo que determinats teixits es comporten com a transparents. Aixina i tot, per a vore completament un orgue determinat és necessari mirar-ho des de diversos ànguls o fer girar l'image. Pero inclús llavors voríem la seua superfície, no el seu interior. Per a vore el seu interior devem fer-ho a través d'una image de tall associada al volum i aixina i tot partix de l'interior no sempre seria visible. Per eixa raó, en general, és més útil estudiar una a una totes les images consecutives d'una seqüència de corts que recórrer a reconstrucció en bloc de volums, encara que a primera vista siguen més espectaculars.

Fonament tècnic

La TC es basa en el treball desenrollat en 1917 per Johann Radon, qui va demostrar que és possible reconstruir una image a partir de múltiples proyeccions d'estes a diferents ànguls, esta operació matemàtica usada en la TC és coneguda com transformada de Radon. El tubo de rajos X que gira al voltant de l'objecte a escanejar captura diferents prens en la seua rotació, i del número d'estes depén en gran partix la calitat la resolució de l'escanege (pla XY), l'atre factor d'hardware que afecta este ítem és el número de detectors (pixel). A l'hora que el tubo i el detector giren respecte al pacient, es mouen longitudinalmente per a cobrir la superfície a estudiar i les images poden ser més "grosses" (>5 mm) o "primes" (<5 mm) (més resolució) segons el número de llínees de detectors, que en els equips més moderns poden ser superiors a 128. Les múltiples proyeccions obtingudes són almagasenades en una única matriu nomenada sinograma, a la qual se li aplica un algoritme de reconstrucció cridat retroproyecció filtrada que igualment està basat en la transformada de Radon. Per a aplicar-ho a la medicina va caldre esperar al desenroll de la computació i de l'equip adequat que mesclara la capacitat d'obtindre múltiples images axials separades per chicotetes distàncies, almagasenar electrònicament els resultats i tractar-els. Tot açò ho va fer possible el britànic G. H. Hounsfield en la década de 1970.


Usos de la TC

Pantalla típica del software de diagnòstic, que mostra una vista 3D i tres vistes MPR.
Una radiografia digital obtinguda en l'escàner de TC, tal com s'usa per a planificar l'agranada de corts tomográficos.
Ossos reconstruïts en 3D. Un gràfic de volum mostra clarament els ossos de gran densitat. Despuix d'usar una ferramenta de segmentación per a ocultar els ossos, els vasos sanguíneus, anteriorment amagats, queden exposts.

La TC permet estudiar casi tots els òrguens interns del cos, des del cap fins a les extremitats, incloent els ossos, teixits blans, cor i vasos sanguíneus. La TC és una exploració o prova radiològica molt útil per a l'estadiaje o estudi d'extensió dels càncers en especial en la zona craneal, com el càncer de mama, càncer de pulmó i càncer de próstata. Aixina mateix, la TC és de gran utilitat en els servicis d'emergència, per la seua gran velocitat d'agranada de cos sancer, que permet detectar eficaçment fractures, hemorràgies i lesions d'òrguens en pocs segons o minuts. En els últims anys, s'ha millorat la seua capacitat diagnòstica per al sistema cardiocirculatorio, podent evaluar eficaçment malties agudes i cròniques del cor i dels vasos sanguíneus. Un atre us és la simulació virtual i planificació d'un tractament del càncer en radioteràpia, per ad açò és imprescindible l'ús d'images en tres dimensions que s'obtenen de la TC. Les primeres TC es varen instalar en Espanya a finals dels anys 1970. Els primers TC servien solament per a estudiar el cràneu, i va anar en posteriors generacions d'equips quan va poder estudiar-se el cos complet. Al principi era una exploració cara i en poques indicacions d'ús. Actualment és una exploració de rutina de qualsevol hospital, havent-se abaratit molt els costs. En el desenroll de la TC helicoidal, els corts són més fins, inclús submilimétricos i la velocitat d'agranada major. La noves TC multicorte incorporen varis anells de detectors (típicament entre 16 i 320), lo que permet l'adquisició de múltiples corts simultàneus en cada rotació del tubo de rajos X, ho aumenta encara més la rapidea, conseguint images volumètriques en temps real.

Ventages

Entre les ventages de la TC es troba que és una prova ràpida de realisar i que es troba àmpliament disponible en la majoria dels hospitals de mijana i alta complexitat. Per mig de la visualisació a través de l'exploració per TC un mege radiólogo expert pot diagnosticar numeroses causes de dolor abdominal en una alta precisió, lo que permet aplicar un tractament ràpit i en freqüència elimina la necessitat de procediments de diagnòstic adicionals i més invasivos. Quan el dolor es produïx a causa d'una infecció i inflamació, la velocitat, facilitat i precisió d'un examen per TC pot reduir el risc de complicacions greus causades per la perforació de l'apèndix o el trencament del divertícul i la conseqüent propagació de l'infecció. Les images per TC són exactes, no són invasivas i no provoquen dolor. Una ventaja important de la TC és la seua capacitat d'obtindre images d'ossos, teixits blans i vasos sanguíneus al mateix temps. A diferència dels rajos X convencionals, l'exploració per TC brinda images detallades de numerosos tipos de teixit aixina com també dels pulmons, ossos i vasos sanguíneus. Els exàmens per TC són ràpits i senzills; en casos d'emergència, poden revelar lesions i hemorràgies internes lo suficientment ràpit com per a ajudar a salvar vides. La TC és menys sensible al moviment de pacients que la resonància magnètica nuclear (RMN), per lo que en els equips més moderns és possible fer tomografia cardíaca d'alta calitat encara en el moviment del cor. La TC es pot realisar si el pacient té implant de dispositiu mèdic de qualsevol tipo, a diferència de la RMN. En equips de TC molt alvançats, és possible obtindre images en temps real, fent d'est una bona ferramenta per a guiar procediments mínimament invasivos, tals com a biòpsies per aspiració i aspiracions per agulla de numeroses àrees del cos, particularment els pulmons, l'abdomen, la pelvis i els ossos. Un diagnòstic determinat per mig d'una exploració per TC pot eliminar la necessitat d'una cirugia exploratòria i una biòpsia quirúrgica.

Desventages

Entre els seus inconvenients se cita que algunes voltes és necessària l'injecció de mig de contrast intravenoso, que implica una punción i risc de reaccions adverses en pacients susceptibles. Per una atra part, en utilisar rajos X, es reben dosis de radiació ionisant, majors que les obtingudes en exàmens més simples com a radiografies. La dosis efectiva de radiació a partir d'este procediment és diferent segons la màquina, els paràmetros introduïts per l'operador, el tamany o contextura del pacient i la part del cos escanejada i varia en algunes màquines provades d'aproximadament 1 a 10 mSv. A voltes, més d'una exploració es realisa al mateix temps, una en i una atra sense agent de contrast, lo que duplica la dosis rebuda pel pacient. La dosis efectiva rebuda per un adult en una exploració de l'abdomen i la pelvis és d'aproximadament la mateixa proporció que una persona promig rep de radiació natural o de fondo en tres anys. Les dònes sempre deuen informar al seu mege i al tecnólogo de rajos X o TC si existix la possibilitat de que estiguen embarassades. En estos casos, deu realisar-se un anàlisis de benefici versus risc abans de sometre al feto als rajos X. Una tomografia computarizada, sense o en injecció de mig de contrast no contraindica l'alletament matern, puix no hi ha pas de radiació ni de volums significatius de mig de contrast a la llet materna. Abans de realisar un estudi en contrast, el pacient deu omplir un qüestionari en a on se li realisen preguntes sobre el seu historial de salut com: alèrgies, síntomes i raó per la que se li va a practicar l'examen. El risc d'una reacció alèrgica greu al material de contrast yodado, molt rara volta ocorre, i els departaments de radiologia deuen posseir l'entrenament i els mijos necessaris en cas que ocórrega un event com a est. Degut a que els chiquets són més sensibles a la radiació, se'ls deu sometre a un estudi per TC únicament si és fonamental per a realisar un diagnòstic, i no se'ls deu realisar estudis per TC en forma repetida a menos que siga absolutament necessari.

Vore també

Referències

Enllaços externs