Anar al contingut

Fisioteràpia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:


La fisioteràpia[1] (del grec φυσις physis, 'naturalea', i θεραπεία therapéia, 'tractament'), també coneguda com teràpia física,[2] és una disciplina de ciències de la salut que oferix tractament i rehabilitació física per a diagnosticar, previndre i tractar síntomes de múltiples patologies, tant agudes com a cròniques, per mig d'eixercicis terapèutics[3] i agents físics com l'electricitat, ultrasò, làser, calor, fret, aigua i tècniques manuals com estiraments, tracció i masoterapia.

Segons la Confederació Mundial per a la Fisioteràpia, la fisioteràpia té com a objectiu facilitar el desenroll, manteniment i recuperació de la màxima funcionalitat i movilitat de l'individu o grup de persones a través de la seua vida.[4]

Es caracterisa per buscar el desenroll evidentment adequat de les funcions que produïxen els sistemes del cos, a on el seu bon o mal funcionament repercutix en la cinètica o moviment corporal humà.

Intervé, per mig de l'ocupació de tècniques científicament demostrades, quan el ser humà ha perdut o es troba en risc de perdre, o alterar de forma temporal o permanent, l'adequat moviment, i en això les funcions físiques, sense oblidar el paper fonamental que té la fisioteràpia en l'àmbit de la prevenció per a l'òptim estat general de salut.


Visió general

La teràpia física o fisioteràpia tracta les malalties o lesions que llimiten la capacitat d'una persona de moure's i realisar activitats funcionals en la seua vida quotidiana.[5] Els Fisioterapeutes utilisen l'història clínica d'un individu i l'examen físic per a aplegar a un diagnòstic i establir un pla de tractament i, en cas necessari, incorporen els resultats d'anàlisis de laboratori i d'image com a radiografies, tomografia computarizadas o resonàncies magnètiques. També es poden utilisar proves de electrodiagnóstico (com electrogramas) i proves de velocitat de conducció nerviosa).[6] La Fisioteràpia generalment inclou la prescripció de, o assistència en, eixercicis concrets, manipulació i teràpies manuals, dispositius mecànics de tracció, educació i agents electrofísicos (calor, fret, electricitat, ones sonores, radiació, prescripció de dispositius de respal, pròtesis, órtesis i atres intervencions). Ademés, els Fisioterapeutes treballen en les persones per a impedir la pèrdua de movilitat ans que ocórrega per mig del desenroll de programes orientats a millorar la forma física i el benestar per a conseguir estils de vida més actius i saludables, proporcionant servicis a les persones i poblacions per a desenrollar, mantindre i restaurar al màxim el moviment i capacitat funcional i l'esperança de vida. Açò inclou proporcionar tractament terapèutic en circumstàncies a on el moviment i la funció estan amenaçats per envelliment, lesió, malaltia o factors migambientals.

L a teràpia física és una carrera professional que té vàries subespecialidades, com deport, neurologia, cuidat de ferides, EMG, aparat circulatori, geriatria, cirugia ortopédica, salut de la dòna, i pediatria. La rehabilitació neurològica és un camp emergent que creix molt ràpit. Els Fisioterapeutes practiquen en molts marcs, com a clíniques privades, clíniques per a pacients ambulatoris, salut clínica i benestar, hospitals de rehabilitació, residències de vells en personal qualificat, instalacions de conte prolongat, escoles, hospicis, llocs de treball industrials o atres entorns ocupacionals i centres deportius.[7]

Els terapeutes físics també treballen en rols de política i administració sanitàries, en segurs de salut, i com a eixecutius en empreses d'assistència sanitària.[8][9][10][11][12][13] També hi ha fisioterapeutes que treballen en dret mèdic com a experts, realisant arbitrage o portant a terme exàmens mèdics independents.


Història

Erro al crear miniatura:
Eixercitar a muscle i colze per a aumentar el moviment que seguix fractura i recalcada del húmer està sent donat per una terapeuta d'eixèrcit a un pacient soldat.

Físics com Hipòcrates i, més tart, Galeno varen ser els primers practicants de teràpia física, realisant massages, tècniques de teràpia manual i hidroterapia per a tractar persones en 460 A. C.[Verificació requerida] Despuix del desenroll de l'ortopèdia en el XVIII, màquines com el gimnasticon varen ser desenrollades per a tractar la gota i atres malalties similars per mig d'eixercici sistemàtic de les articulacions, similars a desenrolls més tardans en teràpia física.[14][15] Els orígens documentats més antics de la teràpia física com a professió es deuen a Pehr Henrik Ling, "Pare de la Gimnàsia sueca," quí va fundar l'Institut Central Real de Gimnàsia (RCIG) en 1813 per a la manipulació i l'eixercici. La paraula sueca per a terapeuta físic era sjukgymnast = algú que realisa gimnàsia per a els qui estan malalts, pero en 2014 es va canviar per fysioterapeut, la paraula usada en atres països escandinaus. En 1887, la Fisioteràpia va ser reconeguda oficialment pel Consell Nacional de Salut i Benestar de Suècia. Atres països pronte li varen seguir. En 1894, quatre enfermers en Gran Bretanya varen formar la Chartered Society of Physiotherapy.[16] L'Escola de Fisioteràpia en l'Universitat de Otago es va crear en Nova Zelanda en 1913, i el Reed College en Portland, Oregó, Estats Units, en 1914. En este es conseguia el títul d'en la qual va graduar "auxiliars de reconstrucció."[17][18] Des del començ de la professió, la teràpia espinal manipulativa ha segut un component de la teràpia física.[19]

La teràpia física moderna es va establir cap al fi del XIX, per acontenyiments que varen tindre un efecte en una escala global, que varen requerir alvanços ràpits en teràpia física. Poc despuix, els cirugians ortopédicos americans varen escomençar a tractar chiquets en discapacitats, i a amprar a dònes entrenades en educació física i eixercici terapèutic. Estos tractaments varen ser aplicats i fomentats durant l'esclat de la Polio en 1916. Durant la Primera Guerra Mundial, les dònes eren reclutades per a treballar i restaurar la funció física a soldats ferits, i el camp de la teràpia física es va institucionalisar. La primera escola de teràpia física va estar establida en el Walter Reed Army Hospital en Washington D. C., poc despuix de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. L'investigació catalizó el moviment de teràpia física.[20] La primera investigació en teràpia física va ser publicada en els Estats Units en març de 1921 en "The PT Review". En el mateix any, Mary McMillan va organisar l'Associació de Teràpia Física (ara cridada l'Associació de Terap ia Física Americana (APTA)). En 1924, la Geòrgia Warm Springs Foundation va alvançar el camp de la teràpia física promocionant-la com a tractament per a la polio.[21] El tractament en els anys quaranta consistia principalment en eixercici, massage, i tracció. En els primers anys de la década dels cinquanta es varen escomençar a usar procediments de manipulació en la columna vertebral i en les articulacions de les extremitats, especialment en els països de la British Commonwealth.[22][23] Para quan varen estar desenrollades les vacunes contra la polio, els terapeutes físics ya tenien el seu buit en els hospitals de Norteamérica i Europa.[24] A finals dels anys cinquanta, els terapeutes físics varen escomençar a eixir dels hospitals per a escomençar a treballar en clíniques ortopédicas, escoles públiques, centres de salut d'universitats, residències de vells, centres de rehabilitació i centres mèdics. L'especialisació per a la teràpia física en els EE. UU. va ocórrer en 1974, quan es va crear la Secció Ortopédica de l'APTA per a formar terapeutes físics especialisats en Ortopèdia. En el mateix any es va crear la International Federation of Orthopaedic Manipulative Physical Therapists, que des de llavors contribuïx a l'alvanç de la teràpia manual en tot lo món.[25] Des de l'any 1996 es commemora el dia mundial de la fisioteràpia el 8 de setembre despuix de la constitució de la World Confederation for Physical Therapy (WCPT).[26]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Licenciatura en Terapia Física». inr.gob.mx/. Consultat el 5 de junio de 2018.
  3. ↑ de la Nuez Juarez, Javier. «Tipos de ejercicios terapéuticos».
  4. ↑ «Policy statement: Description of physical therapy» (en inglés). Consultat el 23 de septiembre de 2013.
  5. ↑ «Physical Therapists». careerswiki. Consultat el 13 de noviembre de 2014.
  6. ↑ American Physical Therapy Association Section on Clinical Electrophysiology and Wound Management. «Curriculum Content Guidelines for Electrophysiologic Evaluation» (PDF). Educational Guidelines. American Physical Therapy Association. Archivat des de l'original, el 7 de noviembre de 2010. Consultat el 29 de mayo de 2008.
  7. ↑ American Physical Therapy Association (17 de enero de 2008). «APTA Background Sheet 2008». American Physical Therapy Association. Archivat des de l'original, el 29 de mayo de 2008. Consultat el 29 de mayo de 2008.
  8. ↑ Health policy implications for patient education in physical therapy, https://findarticles.com/p/articles/mi_qa3956/is_199901/ai_n8843473/
  9. ↑ Initiatives in Rehabilitation Research, «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 23 de febrero de 2013. Consultat el 12 de septiembre de 2010.
  10. ↑ Gail M. Jensen, PhD, PT, FAPTA http://chpe.creighton.edu/people/profiles/jensen.htm
  11. ↑ Smith joins Health Policy & Administration faculty http://www.wsutoday.wsu.edu/pages/publications.asp?
  12. ↑ DPT/MBA Program http://www.goiz ueta.emory.edu/degree/fulltimemba/DPT-MBA.html
  13. ↑ Orozco Appointed CEO of Rancho «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 26 de agosto de 2010. Consultat el 12 de septiembre de 2010.
  14. ↑ Wharton MA.
  15. ↑ Bakewell, Sarah. «Illustrations from the Wellcome Institute Library: Medical Gymnastics and the Cyriax Collection.» Medical History 41 (1997), 487-495.
  16. ↑ Chartered Society of Physiotherapyp. «History of the Chartered Society of Physiotherapy». Chartered Society of Physiotherapy. Consultat el 29 de mayo de 2008.
  17. ↑ Knox, Bruce (29 de giner de 2007). «[https://web.archive.org/web/20071224020426/http://physio.otago.ac.nz/about/history.asp History of the School of Physiotherapy]». School of Physiotherapy Centre for Physiotherapy Research. University of Otago. Archivat des de l'original, el 24 de decembre de 2007. Consultat el 29 de maig de 2008.
  18. ↑ Reed College. «Mission and History». About Reed. Reed College. Archivat des de l'original, el 20 de septiembre de 2018. Consultat el 29 de mayo de 2008.
  19. ↑ Bialosky JE, Simon CB, Bishop MD, George SZ(2012).«Basis for spinal manipulative therapy: A physical therapist perspective».Journal of Electromyography and Kinesiology.22(5): 643-7.doi:10.1016/j.jelekin.2011.11.014.
  20. ↑ https://beckerexhibits.wustl.edu/mowihsp/health/PTdevel.htm
  21. ↑ Roosevelt Warm Springs Institute. «History». About Us. Roosevelt Warm Springs Institute. Archivat des de l'original, el 18 de julio de 2018. Consultat el 29 de mayo de 2008.
  22. ↑ McKenzie, R. A. (1998). The Cervical and Thoracic Spine: Mechanical Diagnosis and Therapy, Spinal Publications Ltd., pp. 16-20. ISBN 978-0-9597746-7-2.
  23. ↑ McKenzie(2002).«Patient Heal Thyself».Worldwide Spine & Rehabilitation.2(1): 16-20.
  24. ↑ af Klinteberg, Margareta(1992).«The History and Present Scope of Physical Therapy».International Journal of Technology Assessment in Health Care.8(1): 4-9.doi:10.1017/s0266462300007856.
  25. ↑ Basson, Annalie (2010). «History: Abridged version of IFOMPT History». International Federation of Orthopaedic Manipulative Physical Therapists (IFOMPT). Archivat des de l'original, el 13 de julio de 2011. Consultat el 9 de enero de 2011.
  26. ↑ Diario La Razón (ed.): «La fisioterapia, clave en la rehabilitación de pacientes con covid persistente» (7 de septiembre de 2021). Consultat el 29 de septiembre de 2021.

Enllaços externs