Pediatria

La pediatria[1] és l'especialitat mèdica i és la branca de la medicina que involucra l'atenció mèdica de bebés, chiquets i adolescents. El terme procedix del grec paidos (chiquet) i iatreia (curació),[2] pero el seu contingut és molt major que la curació de les malalties dels chiquets, ya que la pediatria estudia tant al chiquet sà com al malalt.
Cronològicament, la pediatria comprén des del naiximent fins que el chiquet aplegue a l'adolescència, normalment fins als 18 anys inclús hi ha organismes internacionals que estenen l'edat fins als 21 anys. Dins d'ella es distinguixen varis periodos: recent naixcut (0-6 dies), neonato (7-29 dies), lactant (lactant menor; 1-12 mesos de vida, lactant major; 1-2 anys), preescolar (3-5 anys), escolar (6-12 anys), puberto (13-15 anys) i adolescent (16-18 anys).[3]
La puericultura és una de les especialitats de la medicina. Significa «conte dels chiquets» i ve del llatí puer/pueris (el chiquet/del chiquet) i cultura, «cultiu»; o siga, l'art de la criança.[4] L'odontopediatria és la branca de l'odontologia que estudia les afeccions de la dentició, i també de la boca assimilant-ho a la estomatologia, en els chiquets. La tendència actual és fondre totes estes accepcions en un únic terme, pediatria.
Història
L'atenció pediàtrica sempre ha estat lligada al recapte de les maternes durant el part; d'allí han sorgit temes com l'atenció matern-infantil, l'unitat feto-placentaria, el conte de la mare i el chiquet i el mateix concepte de perinatologia. Aixina que, si be l'obstetrícia —en moltes parts practicada en èxit per parteres i per meges generals—, es ve lligant des del XX a la ginecologia (una especialitat hui coneguda com Gineco-Obstetrícia), en realitat està intrínsecament lligada a la supervivència i benestar del producte de la concepció, és dir del chiquet, que és l'objecte del conte pediàtric.
A partir del Renaixença comencen a considerar-se les malalties dels chiquets com una activitat mèdica i s'escriuen llibres d'orientació més pediàtrica. Durant l'Edat Moderna comencen a aparéixer centres dedicats al recapte dels chiquets.
A partir del XIX la pediatria desenrolla la seua base científica especialment en França i Alemània, i es creen els primers hospitals moderns en Europa i Norteamérica. La pediatria es convertix en una especialitat mèdica en entitat pròpia. En el XX va ser precursor de la Pediatria en Espanya don Andrés Martínez Vargas,[5] que en 1915 va publicar el seu fonamental Tractat de Pediatria, obra insubstituible per a tindre una visió clara i de conjunt de la Pediatria coneguda i eixercida pels seus colegues contemporàneus.

Les primeres mencions a problemes mèdics específics de l'infància apareixen en el Corpus hipocrático, publicat en el V a. C., i en la famosa [Malaltia sagrada]. En estes publicacions es tractaven temes com l'epilèpsia infantil i els parts prematurs. Entre els sigles I i IV d. C., els filòsofs i meges grecs Celso, Sorano de Éfeso, Areteo, Galeno i Oribasio, també varen tractar en les seues obres malalties específiques que afectaven als chiquets, com les erupció cutànees, l'epilèpsia i la meningitis.[6] Ya Hipòcrates, Aristòtil, Celso, Sorano i Galeno[7] comprenia les diferències en els organismes en creiximent i maduració que requerien un tracte diferent: Ex toto non sic pueri ut viri curari debent ("En general, els chiquets no deuen ser tractats de la mateixa manera que els hòmens"). [8] Alguns dels vestigis més antics de la pediatria poden descobrir-se en l'Antiga Índia, a on els meges de chiquets es dien kumara bhrtya.[7]
Encara que existien algunes obres pediàtriques durant esta época, eren escasses i rara volta es publicaven per la falta de coneiximents en medicina pediàtrica. Sushruta Samhita, un text ayurvédico compost durant el VI a. C., conté el text sobre pediatria.[9] Un atre text ayurvédico d'este periodo és Kashyapa Samhita. [10][11] Un manuscrit del II d. C. del mege i ginecòlec grec Sorano de Éfeso tracta ba de la pediatria neonatal.[12] Els meges bizantins Oribasius, Aecio de Amida, Alexander Trallianus, i Paulus Aegineta varen contribuir a este camp.[7] Els bizantí també varen construir brephotrophia (crêches).[7]Els escritors de l'Edat d'Or de l'islam varen servir de pont per a la medicina grecorromana i bizantina i varen afegir idees pròpies, especialment Haly Abbas, Yahya Serapion, Abulcasis, Avicena i Averroes. El filòsof i mege persa Al-Razi (865-925), a voltes cridat el pare de la pediatria, va publicar una monografia sobre pediatria titulada Malalties en els chiquets. [13][14] També entre els primers llibres sobre pediatria es trobava Libellus [Opusculum] de aegritudinibus et remediis infantium 1472 ("Menut llibre sobre malalties infantils i tractament"), del pediatra italià Paolo Bagellardo.[15][6] En seqüència varen vindre Ein Regiment der Jungerkinder 1473 de Bartholomäus Metlinger, Cornelius Roelans (1450-1525) sense títul Buchlein, o compendio llatí, 1483, i Heinrich von Louffenburg (1391-1460) Versehung dones Leibs escrit en 1429 (publi cado en 1491), junts formen els Incunable Pediàtrics, quatre grans tractats mèdics sobre fisiologia i patologia infantil.[7]
Encara que cada volta es disponia de més informació sobre les malalties infantils, hi havia poques proves de que els chiquets reberen el mateix tipo d'atenció mèdica que els adults.[16] Va ser durant els sigles XVII i XVIII quan els experts mèdics varen escomençar a oferir atenció especialisada als chiquets.[6] El mege suec Nils Rosén von Rosenstein (1706-1773) és considerat el fundador de la pediatria moderna com a especialitat mèdica,[17][18] mentres que la seua obra The diseases of children, and their remedies (1764) es considera "el primer llibre de text modern sobre el tema".[19] embargament, no va ser fins a el XIX quan els professionals mèdics varen reconéixer la pediatria com un camp independent de la medicina. Les primeres publicacions específiques sobre pediatria varen aparéixer entre les décades de 1790 i 1920.[20]
Vore també
Personages rellevants
- Virginia Apgar (1909-1974), pediatra i anestesiste que va desenrollar el test de Apgar.
- Andrés Martínez Vargas, 1861-1948.
- Carlos González, 1960-.
- Enrique Suñer Ordóñez, 1878-1941.
- Nieves González Barri, 1884-, 1961.[21]
- Ernesto Sánchez Villares, 1922-1995.
- Federico Gómez Sants, 1897-1980.
- Federico Rubio i Galí, 1827-1902.
- Gregori Marañón, 1887-1960.
- Juan Antonio Alonso Muñoyerro, 1886-1971.
- Juan Boch Marín 1902-1995.
- Guillermo Arce Alonso 1901-1970.
- Jerónimo Soriano, 1550-.
- Angel Ballabriga Aguado, 1920-2008.
- Juan Rodríguez Soriano, 1933-2010.
- Manuel Pombo Arias, 1943-.
- Mariano Benavente González, 1818-1885 (pare de Jacinto Benavente, 1866-1954, premi Nobel de Lliteratura en 1922).
- Martina Castells Ballespí, 1852-1884.
- Ramón Gómez Ferrer, 1862-1924.
- Trinitat Sais Plaja, 1878-1933.
Institucions
- Hospital Infantil Universitari Chiquet Jesús.
- Hospital Universitari La Pau.
- Hospital Universitari Valle d'Hebrón.
- Hospital Universitari Marqués de Valdecilla.
- Gota de Llet.
- Hospital del Chiquet Dr. José Renán Esquivel.
- Hospital Garrahan.
- Hospital de Chiquets Dr. Ricardo Gutiérrez.
- Hospital Monkole
- Programes d'ajuda UNICEF en Espanya
Societats científiques
- Associació Espanyola de Pediatria.
- Societat Argentina de Pediatria
- Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària.
- Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalaria i Atenció Primària.[22]
- Societat de Pediatria d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó.[23]
- Societat de Pediatria de Madrit i Castella-la Mancha.
- Societats científiques.
Publicacions
Uns atres
- Ama de criança
- Convenció sobre els Drets del Chiquet.
- Enfermeria pediàtrica
- Hebiatria, branca de la medicina que estudia a persones des dels 11 als 14 anys d'edat.
- Iniciativa per a la Humanisació de l'Assistència al Naiximent i l'alletament.
- Mortalitat infantil.
- Neonatologia
- Programes d'Ajuda Unicef en Espanya
Bibliografia
- Luis S. Granjel, Història de la pediatria espanyola, 1965
- Italo FarnetaniLa principal contribució de Borbón el naiximent de Pediatria italià i mundial. Nóesis. Revista de ciències socials i humanitats 2012; 11:20-33. http://www.dendramedica.es/revista/v11n2/los_borbones_y_su_contribucion_fundamental_al_nacimiento_de_la_pediatria_italiana_y_mundial.pdf
- Alfonso Prim Rubio, traducció per Italo Farnetani, Aspetti artistici i pediatrici in Les meninas digues Diego Velazquez, «Pediatria Preventiva & Sociale» 2019; 14 (1), pp 33-37- https://www.sipps.it/wp/wp-content/uploads/2019/03/2019_01.pdf
Referències
- ↑
- ↑ «Pediatría».
- ↑ Barroso C. «Pediatría». Consultat el 13 de septiembre de 2017.
- ↑ «Que es puericultura».
- ↑ Martinez Vargas, Andrés«Médicos Históricos en relación a Pediatría».Biblioteca Complutense.Consultat el 21 de diciembre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Duffin, Jacalyn (2010). Historia de la medicina, segunda edición: A Scandalously Short Introduction, University of Toronto Press.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Colón, A. R.; Colón, P. A. (Enero de 1999). La crianza del niño: historia de la pediatría, Greenwood Press. ISBN 9780313310805. Consultat el 20 de octubre de 2012.
- ↑ Celso, De Medicina, Libro 3, Capítulo 7, § 1.
- ↑ John G. Raffensperger (2012). Children's Surgery: A Worldwide History, McFarland, p. 21.
- ↑ David Levinson; Karen Christensen. Enciclopedia de Asia moderna (vol. 4), Charles Scribner's Sons, p. 116.
- ↑ Desai, A. B.. Textbook Of Paediatrics, Orient blackswan, p. 1.
- ↑ Dunn, P. M.(1995).«Soranus of Ephesus (Circa AD 98-138) and perinatal care in Roman times».Archives of Disease in Childhood. Fetal and Neonatal Edition.73(1): F51-F52.doi:10.1136/fn.73.1.f51.
- ↑ "Elgood", "Cyril" (2010). "Historia médica de Persia y el Califat de Oriente", 1st edició, "Londres": "Cambridge", pp. 202-203. ISBN 978-1-108-01588-2. «"Al escribir una monografía sobre las enfermedades de los niños", también se le puede considerar el padre de la pediatría.»
- ↑ Biblioteca Nacional de Medicina de EE. Biblioteca Nacional de Medicina, "La cultura islámica y las artes médicas, Al-Razi, el clínico" [1]
- Archivat el 5 de giner de 2018 archivat en Wayback Machine.
- ↑ "Achar S Textbook Of Pediatrics (Third Edition)". A. B. Desai (ed.) (1989). p.1. ISBN 81-250-0440-8
- ↑ Stern, Alexandra Minna; Markel, Howard (2002). Formative Years: Children's Health in the United States, 1880-2000 (en en), University of Michigan Press, pp. 23-24. doi:10.3998/mpub.17065. ISBN 978-0-472-02503-9. Consultat el 30 de noviembre de 2021.
- ↑ Lock, Stephen; John M. Last; George Dunea (2001). El compañero ilustrado de medicina de Oxford, Oxford University Press US, p. 173. ISBN 978-0-19-262950-0. Consultat el 9 de julio de 2010. «Rosen von Rosenstein.»
- ↑ Roberts, Michael (2003). La era de la libertad: Suecia 1719-1772, Cambridge University Press, p. 216. ISBN 978-0-521-52707-1. Consultat el 2010-07-09.
- ↑ Dallas, John. «Classics of Child Care». Real Colegio de Médicos de Edimburgo. Archivat des de l'original, el 27 de julio de 2011. Consultat el 9 de julio de 2010.
- ↑ Duffin, Jacalyn (29 de mayo de 2010). Historia de la medicina, segunda edición: Una introducción escandalosamente breve, University of Toronto Press.
- ↑ «Nieves González Barrio | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. Consultat el 2024-11-27.
- ↑ «Pagina de la organizacion».
- ↑ «Pagina de la istitucion».