Triangulum Australe
Triangulum Australe o el Triàngul Austral és una chicoteta constelació austral que les seues tres estrelas més lluentes, de segona i tercera magnitut, formen casi un triàngul equilátero. Esta constelació va ser introduïda per Johann Bayer en 1603.
Alpha Trianguli Australis, coneguda com Atria, és una segona magnitut taronja jaganta i l'estrela més lluenta de la constelació, aixina com la 42.ª estrela més lluenta del cel nocturn. Completen el triàngul les dos estreles de seqüència principal de tipo A Beta i Gamma Trianguli Australis. Encara que la constelació es troba en la Via Làctea i conté moltes estreles, els objectes de l'espai profunt no són prominents. Destaca el cúmul obert NGC 6025 i la nebulosa planetària NGC 5979.
El Gran Atractor, el centre gravitacional del Supercúmulo de Laniakea que inclou la Via Làctea, es troba entre Triangulum Australe i la constelació veïna Norma.[1]
No deu ser confosa en la constelació boreal de Triangulum.
Història
[editar | editar còdic]El navegant italià Américo Vespucio va explorar el Nou Món a principis de el XVI. Va deprendre a reconéixer les estreles del hemisferi sur i va fer un catàlec per al seu rei protector Manuel I de Portugal, hui perdut. Ademés del catàlec, Vespucio va escriure descripcions de les estreles australs, inclós un triàngul que podria ser Triangulum Australe o Apus. Açò va ser enviat al seu mecenes en Florencia, Lorenzo de Pierfrancesco de Médici, i publicat com Mundus Novus en 1504.[2] ¡La primera representació de la constelació va ser proporcionada en 1589 per l'astrònom i clerc flamenc Petrus Plancius en un Plantilla:Frac-cm de diàmetro globo celest publicat en Ámsterdam pel cartógrafo holandés Jacob van Langren,[3]<! -- cita les tres frases anteriors--> a on es dia Triangulus Antarcticus i es representava incorrectament al sur d'Argo Navis. El seu alumne Petrus Keyzer, junt en l'explorador holandés Frederick de Houtman, varen falcar el nom Donen Zuyden Trianghel.[4] Triangulum Australe va ser representat en major precisió en l'atles celest de Johann Bayer en 1603, a on també va rebre el seu nom actual.[5]
Nicolas Louis de Lacaille va representar les constelacions de Norma, Circinus i Triangulum Australe com una esquadra i una regla, una brúixola i un nivell de agrimensor respectivament en un joc d'instruments de delineante en el seu mapa de les estreles australs de 1756.[6] També representat com a nivell de topógrafo, l'alemà Johann Bode li va donar el nom alternatiu de Libella en el seu Uranographia.[3]
El poeta i escritor alemà Philippus Caesius va vore les tres estreles principals com la representació dels Tres Patriarques, Abraham, Isaac i Jacob (en Atria com Abraham).[7] El poble Wardaman del Territori del Nort en Austràlia percebia les estreles de Triangulum Australe com la coa de la Serp Arc Iris, que s'estenia des de prop de Crux fins a Scorpius. En octubre, la Serp Arc Iris "dona una espenta a la Llampada" per a provocar les pluges de l'estació humida en novembre.[8]
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
L'estrela més lluenta de la constelació, α Trianguli Australis, rep el nom d'Atria.[9] És una jaganta taronja de tipo espectral K2III[10] el radi del qual és aproximadament 130 voltes més gran que el ràdio solar; si estiguera en el lloc del Sol la seua superfície quedaria prop de l'òrbita de Venus.[11] Existix evidència de que Atria pot ser una estrela binaria, puix s'han observat llamaradas estelars i una emissió de rajos X superior a la normal, lo que s'explicaria per la presència d'una jove acompanyant de tipo G0V en activitat magnètica.[12]
El següent astre més lluent, β Trianguli Australis, és una estrela de la seqüència principal de tipo F1V[13] distant 40 anys llum del sistema solar. Per la seua banda, γ Trianguli Australis —tercera estrela que compon el triàngul de la constelació— és una estrela de tipo A1V[14] en una temperatura efectiva de 10 060 K.
A una distància de 39,5 anys llum, ζ Trainguli Australis és una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 12,98 dies. La component principal té tipo F9V i la component secundària provablement és una nana roja.
Entre les variables de la constelació, R Trianguli Australis és una cefeida la lluentor de la qual oscila entre magnitut aparent +6,33 i +7,00 a lo llarc d'un periodo de 3,388 dies, un dels més curts entre les variables de la seua classe. S Trianguli Australis és també una cefeida, pero en un periodo més llarc de 6,324 dies. En canvi, X Trianguli Australis és una freda estrela de carbono —la seua temperatura superficial és de 2710 K— en un radi 400 voltes més gran que el del Sol.[15]
HD 147018 és una estrela de la seqüència principal groc-taronja de tipo espectral G9V en a on s'han detectat dos planetes extrasolars. Les seues respectives masses mínimes són 2,12 i 6,56 voltes majors que la de Júpiter.
Entre els objectes de l'espai profunt està NGC 6025, un cúmul obert distant uns 2400 anys llum en una edat estimada entre 40 i 69 millons d'anys.[16]
Per una atra part, NGC 5979 és una nebulosa planetària de magnitut 12,10 distant uns 9000 anys llum de la Terra[17] l'estrela central del qual és una calenta estrela de tipo O.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hubble se centra en "el Gran Atractor"». NASA.
- ↑ Kanas, 2007, pp. 118-19.
- ↑ 3,0 3,1 Ridpath Star Tals - Triangulum Australe,.
- ↑ Wagman, 2003, pp. 303-04.
- ↑ Moore y Tirion, 1997, p. 120.
- ↑ Ridpath Star Tals - Lacaille,.
- ↑ Motz y Nathanson, 1991, p. 387.
- ↑ Harney y Cairns, 2004, pp. 156-57.
- ↑ «Naming stars (IAU)». Consultat el 23 de març de 2021.
- ↑ Alpha TrA -- Star (SIMBAD)
- ↑ Atria (Stars, Jim Kaler)
- ↑ «α TrA Junior».The Astrophysical Journal.658(2)
- L107–L110.doi:10.1086/514818.
- ↑ bet TrA -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ gam TrA -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ X Trianguli Australis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ “Open clusters. II. Fonamental parameters of B stars in Collinder 223, Hogg 16, NGC 2645, NGC 3114, and NGC 6025” (2015). Astronomy and Astrophysics 577: A45. doi:. Bibcode: 2015A&A...577A..45A.
- ↑ «The planetary nebula NGC 5979». ESA. Consultat el 25 de març de 2021.
- ↑ “Planetary nebulae in Gaia EDR3: Central star identification, properties, and binarity” (2021). Astronomy and Astrophysics 656: A51. doi:. Bibcode: 2021A&A...656A..51G.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triangulum Australe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.