Serp Arc Iris

Serp Arc Iris

Pintura rupestre aborigen de la Serp de l'Arc Iris.

La Serp Arc Iris és un ser que forma part de la mitologia aborigen australiana. Pertany al Temps del Somi, una era anterior a la humanitat en que els esperits dels antepassats varen donar forma al món físic i varen establir les seues normes. La Serp de l'Arc Iris no és un deu, puix en la mitologia australiana no existixen els deus, sino una série de sers sagrats que formen part d'un gran número d'històries o contes que conformen l'espiritualitat aborigen.

El Temps del Somi o «ensoñación» procedix de la tribu arrente o aranda del centre d'Austràlia. Es referix a una época remot que aquells sers sagrats, en paraules de Mircea Eliade: «varen desplegar la seua acció creadora i varen donar lloc a hòmens, animals, plantes i tot quant existix, incloses les manifestacions terrenals d'ells mateixos i la materialisació de la seua virtut creadora en el cult». En general, es parla d'un ser celestial que es coneix com a Gran Pare, Bunjil en el surest, Kngaritja en el centre. Este últim és dels més coneguts: els arandas creuen que Kngaritja posseïx pates d'emú, és eternament jove i s'alimenta dels fruts del cel, travessat per un gran riu que és la Via Làctea. Este deu apareix sobre una terra plana, com tots els seus congèneres, pero no té cap influència sobre ella. En canvi, la terra està poblada per multitut de sers sobrenaturals que dormen en el subsol. En alguns llocs, hi ha bosses d'aigua a on yacer, de la mateixa forma, els germens dels sers humans, entrellaçats entre ells. El temps del somi escomença quan aquells sers sobrenaturals es desperten i emergixen a través de la corfa terrestre. Ixen les estreles i el sol escomença a calfar la terra. En els seus correries, els sers sobrenaturals li donen forma a la terra, les valls, les montanyes, les planures, i donen vida als sers humans.

En el nort i nordest d'Austràlia és a on apareix la Serp Irisada o Serp Arc Iris, essència de l'aigua, «causa primera de la creació i la fecunditat», en paraules d'Eliade. Despuix de l'eixida del sol i el començ de la ensoñación, la serp va donar lloc als wondjinas, sers celestials en forma humana, sense boca i en el cap en forma de caixco d'astronauta, molt populars en les pintures rupestres. Estos varen jugar un paper semblat al dels sers sobrenaturals dels aranda, donant forma al paisage i otorgant-li la vida als sers humans. Després, varen tornar a la serp Arc Iris, que seguix viva en els pous d'aigua del desert, en els nubarrones de pluja i en els fills que esperen l'ocasió d'encarnar-se en el sí de les embarassades. L'espiritualitat moderna vol vore també l'esperit de la serp en els arcs iris, en el reflex de la llum en l'aigua, en les cascades o en minerals, com el cuarzo i la madreperla.

Bibliografia

• ELIADE, MIRCEA: Història de les creències i de les idees religioses, Herder, Barcelona, 1996

Vore també

• Religió en Austràlia