Anar al contingut

Beta Trianguli Australis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Beta Trianguli Australis
Beta Trianguli Australis
Constelació Triangulum Australe
Ascensió recta α 15h 55min 8,5s
Declinació δ -63° 25’ 50’’
Distància 40,1 ± 0,3 anys llum
Magnitut visual +2,83
Magnitut absoluta +2,38
Lluminositat 8,5 sols
Temperatura 7220 K
Massa 1,65 sols
Ràdio 1,9 sols
Tipo espectral F1V
Velocitat radial +0,4 km/s
Mapa de constelacions de l'Unió Astronòmica Internacional a on es pot vore Beta Trianguli Australis.

Beta Trianguli Australis (β TrA / HD 141891 / HR 5897),[1] ocasionalment cridada Betria, és la segona estrela més lluenta de la constelació del Triàngul Austral —despuix d'Atria (α Trianguli Australis)— en magnitut aparent +2,83. Es troba relativament propenca al sistema solar, a una distància de 40 anys llum.

Encara que catalogada a voltes com jaganta o subgigante, Beta Trianguli Australis es troba a mig camí en la seua etapa com a estrela de la seqüència principal. De tipo espectral F1V i 7220 K de temperatura, lluïx en una lluminositat 8,5 voltes major que la del Sol. Té un diàmetro un 90% més gran que el diàmetro solar i gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació no inferior a 92 km/s, sent la seua periodo de rotació inferior a 1 dia. La seua massa s'estima en 1,65 masses solars.[2]

l'anàlisis elemental de Beta Trianguli Australis mostra diferències significatives en comparar-ho en el del Sol. Per una part, l'oxigen és aparentment «sobreabundante» ([O/H] = +0,11), lo mateix que succeïx en el cas de vanadi i cobalt ([Co/H] = +0,45). Especialment notable és el cas del europi, cinc voltes més abundant que en el Sol. Pero en general molts elements —entre ells sodi i calcio— tenen valors comparables als del Sol i, de fet, les abundància relatives de la major part dels elements estan per baix dels valors solars. Açò s'observa per a níquel, crom, ferro, manganeso i zinc; en este últim cas el seu contingut és menys d'un terç del trobat en el Sol.

Existix una companyera visual de magnitut +13,2 a 155 segons d'arc que pot constituir un sistema binari ampli en Beta Trianguli Australis, o simplement ser una companyera òptica.[2]

Vore també

Referències