NGC 6025
NGC 6025 és un cúmul obert d'estreles en la constelació austral de Triangulum Australe, prop del llímit nort de la constelació Norma. Va ser descobert pel Abad Lacaille en 1751 durant la seua expedició al Cap de Bona Esperança. El cúmul està en el catàlec Caldwell com l'entrada número 95, i es troba a una distància mija de 2500 anys llum del Sol.
NGC 6025 es pot observar a simple vista, pero es veu millor en uns binoculares grans. Té una magnitut visual aparent de 5,1 i comprén un tamany angular de 15′
La classe Trumpler d'este cúmul és II3p, lo que indica "un cúmul separat en poca condensació central, compost per estreles moderadament lluentes i dèbils que sumen menys de 50". El membre més lluent del cúmul és MQ Triangulum Australis, en una magnitut de 7.1. Est és un ressagat blau en una classificació estelar de B1Veu.
Es troba en 16h 03m 07.0s en ascensió recta i −60° 25′ 48″ de declinació.
Propietats Físiques
[editar | editar còdic]Caldwell 95 conta en una classificació cumular II3p, consistit per les propietats ya mencionades d'alta concentració estelar, lluminositat estelars significatives i baixa cantitat d'estreles.
Caldwell 95 es troba a 2500-2400 anys llum de distància(735-765 parsecs) i ocupa un tamany de 13 arcmin, sugerint un tamany físic de 9.3 anys llum(2.85 parsecs).
La població estelar pertany a la població estelar I intermija(semblada al sol), sugerida per la seqüència principal interpretada en el diagrama H-R, a on els tipos espectrals predominants varen ser des d'a G.
Diagrama Color-Magnitut de NGC 6025
[editar | editar còdic]_DIAGRAMA_COLOR_MAGNITUD.png){kind=link}
En el diagrama color-magnitut, es pot apreciar una seqüència principal que escomença des de M_G∈ [0;-1] fins a M_G ∈ [1.75;10] en una major concentració estelar des de BP-RP ∈ [0.5;2] a M_G ∈ [1.75;8].
Esta concentració és consistent en tipos espectrals A a G, indicant individus de massa intermija(1-3 masses solars). El punt d'inflexió de la seqüència principal de la població estelar es troba en BP-RP≈3 i M_G=0.5 indicant una població estelar moderadament jove. La població estelar contara en una edat aproximada d'entre 50-150 millons d'anys, consistent en les etapes evolutives dels cúmuls oberts.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «NGC 6025» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.