Norma (constelació)
Norma, la Regla o l'Esquadra és una chicoteta constelació del hemisferi celest sur entre les constelacions d'Escorpio i el Centauro, una de les dotze recollides en el XVIII per l'astrònom francés Nicolas-Louis de Lacaille i que representen a un instrument científic. El nom llatí també apareix a voltes traduït com la regla, la esquadra del carpintero o el nivell. És una de les ochenta y ocho constelacions modernes. Es dona la circumstància de que esta constelació carix d'estreles alfa i beta.
L'Esquadra està rodejada al nort pel Escorpión, al noroest pel Llop, a l'oest pel Compàs, al sur pel Triàngul Austral i a l'est per l'Altar. Ocupa el lloc 74 sobre tamany en cobrir 165,3 graus quadrats de cel nocturn, un 0,401 %.[1] L'abreviatura de tres lletres adoptada per l'Unió Astrónica Internacional (UAI) en 1922 és «Nor».[2] Els llímits oficials, segons varen ser establits per Eugène Delporte en 1930, determinen un polígon de dèu costats. En el sistema de coordenades celests, les ascensions rectes que delimiten estes fronteres estan compreses entre les 15 h 12 m 13,6119 s i les 16 h 36 m 08,3235 s, mentres que les declinació llímit són −42,27° i −60,44°.[3] La constelació completa és visible per a observadors al sur de la latitut 29° N, encara que parts de la constelació poden aplegar a ser visibles fins als 44° N.[1]
Quatre estrelas d'esta constelació, Gamma2, Delta, Épsilon i Eta Normae, formen un quadrat en un camp d'estreles dèbils. La Via Làctea creua Norma a on es poden vore fins a huit cúmuls oberts visibles en prismáticos.
Història
[editar | editar còdic]Norma va ser introduïda en 1751-2 per Lacaille en el nom francés de L'Equerre et la Regle (L'Esquadra i la Regla) [4][5] despuix de haver observat i catalogat 10 000 estreles del hemisferi sur durant els dos anys que va permanéixer en la veta de Bona Esperança. En conjunt, va idear catorze noves constelacions de les regions inexploradas del hemisferi celest sur que no són visibles des d'Europa. Tots, llevat un, representen instruments científics que simbolisen l'Ilustració.[6] Lacaille representa les constelacions de Norma, Circinus i Triangulum Australe com una esquadra i una regla, un compàs i un nivell topogràfic respectivament en un conjunt d'instruments de delineante en les cartes celests que va confeccionar en 1756.[7] El nivell penjava del vèrtiç d'un triàngul, lo que du a alguns astrònoms a la conclusió de que anava a renombrar L’Equerre et la Regle a Li Niveau (el Nivell).[8] En qualsevol cas, el nom de la constelació va ser latinizado i acurtat pel mateix Lacaille en 1763.[4]
Característiques destacables
[editar | editar còdic]En esta constelació no existix cap estrela en denominació de Bayer α o β, sent l'estrela més lluenta γ2 Normae, una jaganta taronja de tipo espectral K0III en una temperatura de 4763 K i un radi 10,35 voltes més gran que el ràdio solar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
γ1 Normae és una supergigante groga de tipo F9Iab 2100 voltes més lluminosa que el Sol[9] que no té relació física en γ2 Normae, puix està unes 11 voltes més alluntada que esta última.
La segona estrela en major lluentor és ε Normae, un sistema triple a on la component primària és una binaria espectroscópica de tipo B4V en un periodo orbital de 3,26 dies.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Li seguix en lluentor ι1 Normae, sistema cuádruple compost per dos binarias, la més lluenta integrada per dos estreles blanques de la seqüència principal de tipo A4V i A6VErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut que completen una òrbita cada 26,84 anys.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
És també notable μ Normae, una calenta supergigante blava de tipo O9.7Iab. És una de les estreles més massives i lluminoses de la galàxia: la seua massa és 33,3 voltes major que la massa solar.[10]
Un atre sistema semblat a ella és la binaria massiva HD 148937, de tipo O6fp (la f indica emissió d'heli i nitrogen ionizado). Les propietats del sistema i la nebulosa bipolar circumdant poden explicar-se per la fusió de dos estreles en un sistema triple anterior, donant lloc a que una de les components, més jove que la seua companyera, siga una estrela magnètica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
QU Normae (HD 148379) és una atra supergigante massiva i lluminosa; 15,5 voltes més massiva que el Sol,[10] el seu lluminositat és 76 000 voltes major que la lluminositat solar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
R Normae és una variable Mira el periodo de la qual és de 507,5 dies.[11]
Una atra variable d'interés és S Normae, cefeida de lluentor variable entre magnitut 6,12 i 6,77 a lo llarc d'un cicle de 9,754 dies;[12] presenta un contingut metàlic llaugerament superior al del Sol. ([Fe/H] = +0,10).[13]
Per un atre costat, V360 Normae és una «variable pulsante llenta» (SPB) que experimenta chicotetes variacions de lluentor de 0,02 magnituts.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Vàries estreles de Norma alberguen sistemes planetaris. HD 330075 és una estrela de tipo G5 que alberga un planeta del tipo «júpiter calent» que completa una òrbita cada 3,369 dies.[14]
HD 142415 és una nana groga de tipo G1VErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut també en un júpiter calent que té un periodo orbital de 386,3 dies.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Estreles
[editar | editar còdic]Estreles principals
[editar | editar còdic]γ1 Normae, supergigante groga de magnitut 4,97. γ2 Normae, jaganta groga de magnitut 4,01; és l'astre més lluent de la constelació. ε Normae, sistema triple de magnitut 4,52 distant 530 anys llum. ι1 Normae, estrela múltiple de magnitut 4,63, la tercera més lluenta de la constelació. ι2 Normae, estrela blanca de magnitut 5,57. μ Normae, supergigante blau de magnitut 4,86 la temperatura efectiva de la qual és de 28 000 K.
Atres estreles en denominació de Bayer
[editar | editar còdic]δ Nor 4.73; ζ Nor 5.78; η Nor 4.65; θ Nor 5.13; κ Nor 4.95; λ Nor 5.44
Atres estreles
[editar | editar còdic]39 Normae, jaganta roja de magnitut 6,03. R Normae, variable Mira que en lluentor màxima alcança magnitut 6,5. S Normae, cefeida la lluentor de la qual varia entre magnitut 6,12 i 6,77 en un cicle de 9,754 dies. És l'estrela més lluenta del cúmul NGC 6087. QU Normae (HD 148379), supergigante blau de magnitut 5,36. V360 Normae, jagant blau variable de magnitut 5,77. HD 142415, nana groga orbitada per un planeta. HD 143361, estrela semblant a l'anterior també en un planeta. HD 148937, supergigante blau de magnitut 6,77. HD 330036, estrela simbiòtica les components de la qual, una jaganta roja i una estrela chicoteta i calenta, es troben rodejades per una nebulositat. HD 330075, estrela groga en a on s'ha descobert un planeta extrasolar. Gliese 615, nana taronja distant 45 anys llum.
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]NGC 6087, el més lluent dels cúmuls oberts en la constelació, situat entre α Centauri i ζ Arae. Nebulosa de la Formiga (Mz 3), nebulosa planetària molt complexa de magnitut 13,8, la forma de la qual recorda el cos d'este insecte. És una de les nebuloses bipolars més sorprenents, trobant-se formada per un núcleu lluent i, a lo manco, quatre distints fluix de matèria. Restant de supernova RCW 103; alberga en el seu interior 1I 161348-5055, la estrela de neutrons de rotació més llenta que es coneix. SNR G327.1-01.1, Kesteven 25, Kesteven 32 i SNR G330.2+01.0, restants de supernova. Els dos primers tenen un lluent plerión en el seu centre. Abell 3627, també conegut com el cúmul de Norma, una de les agrupacions de galàxies més grans conegudes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ridpath, Ian. Lacerta-Vulpecula. ianridpath.com.
- ↑ Russell, Henry Norris (1922). The new international symbols for the constellations. Popular Astronomy 30: p. 471.
- ↑ The Constellations (UAI). iau.org.
- ↑ 4,0 4,1 Ridpath, Ian. Lacaille's Southern Planisphere of 1756. ianridpath.com.
- ↑ De Lacaille, Nicolas-Louis (1756). Relation abrégée du Voyage fait parell ordre du Roi au cap de Bonne-espérance. Mémoires de l'Académie Royale dones Sciences (en francés): 519-592 [589].
- ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: 6-7 ISBN 9780939923786.
- ↑ Ridpath, Ian. Lacaille’s grouping of Norma, Circinus, and Triangulum Australe. ianridpath.com.
- ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: 203 ISBN 9780939923786.
- ↑ (2012).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.423(4)
- 3268-3273.Consultat el 25 de giner de 2026.
- ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTetzlaff - ↑ R Normae (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ S Normae (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ (2024).Astronomy and Astrophysics.681(A65)
- 20 pp..Consultat el 25 de giner de 2026.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPepe
Enllaços externs
[editar | editar còdic]The clickable Norma
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Norma (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.