Plerión

Plerión

La Nebulosa del Carranc, un eixemple de plerión.

Un plerión o nebulosa de vent de púlsar (Pulsar Wind Nebula en anglés) és un restant de supernova que és alimentat per l'energia de rotació d'un púlsar. El terme plerión procedix del grec antic pleres, que significa ple, i va ser falcat per Weiler & Panagia (1978). En la fase inicial de la seua vida, un plerión es troba normalment en l'interior del cascarón en expansió format per la matèria expulsada a l'espai durant l'explosió. El prototip de plerión és la Nebulosa del Carranc.

Es creu que la rotació del púlsar dona lloc a un vent de partícules a velocitats relativistes (propenques a les de la llum) al que hi ha units camps magnètics. Les partícules del vent s'allunten del púlsar radialment, totes en la mateixa energia, fins que apleguen a una ona de choc a on les seues direccions es tornen aleatòries i la seua distribució d'energia adopta la forma d'una llei de potències. Solament a partir d'eixa ona de choc les partícules escomencen a emetre radiació, que s'observa des de les ones de radi als rajos gamma, i allí és quan es parla d'un plerión. El plerión acaba en una atra ona de choc, que ho separa del mig interestelar. Esta radiació es produïx per sincrotrón de les partícules d'alta energia del vent i per partícules que s'acceleren en la pròpia ona de choc. En alguns pleriones s'ha observat també un segon component de radiació de més alta energia (rajos gamma), que es produïx en efecte Compton Invers d'estes mateixes partícules en fotons òptics.

El plerión acaba en una atra ona de choc, que ho separa del mig interestelar.

Els pleriones mostren les següents propietats:

• Una lluentor que creix cap al centre, sense una estructura de tipo cascarón.
• Un fluix molt polarisat i un índex espectral pla en ràdio de α=0-0.3. Este índex és major en rajos X per pèrdues per sincrotrón i sol tindre un índex espectral de α=1.3-2.3.
• Un tamany menor en rajos X que en radi o en òptic (degut a que els electrons que produïxen rajos X viuen menys temps).
• Un índex espectral en rajos gamma d'alta energia (TeV), de α=2.3.

Els pleriones són útils per a estudiar l'interacció del púlsar en el mig que li rodeja: les seues propietats ajuden a inferir la geometria, l'energètica i la composició del vent del púlsar.