Anar al contingut

Índex espectral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En astronomia es denomina índex espectral a la pendent de la emissió electromagnètica d'un cos celest a una freqüència donada o entre dos freqüències propenques. L'us de l'índex espectral supon que l'emissió seguix la forma d'una llei de potències, és dir, Sνα a on S és el fluix electromagnètic, ν és la freqüència i α seria l'índex espectral.[1] L'índex espectral se sol calcular a partir de l'emissió a dos freqüències distintes, sent en este cas la pendent del fluix entre les dos freqüències i calculant-se com: α=log(S1/S2)log(ν1/ν2)

S'usa fonamentalment en radioastronomía i dona una idea de la forma de l'emissió i per lo tant de les característiques físiques del cos que genera eixa emissió. Un cos en emissió tèrmica en la zona a on l'aproximació de Rayleigh-Jeans és vàlida té un índex espectral de +2. Un cos celest que emet radiació sincrotrón té un índex espectral negatiu en una pendent canònica de -0,7.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. En algunes fonts bibliogràfiques es definix l'índex espectral en signe negatiu: Sνα