Anar al contingut

Terni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Terni és una ciutat d'Itàlia, capital de la Província de Terni, en la regió de Úmbria. En 2009 tenia una població de 112 735 habitants.

Història

La ciutat, situada en una planura entre els rius Nera i Serra, va anar ya morada en la Edad del Bronce i del Hierro, com testifiquen vàries troballes. La primera presència humana està datada en el X a. C. En 1884, mentres es construïa l'acereria, va ser trobada una vasta necrópolis umbra, que es pensa utilisada fins al VI a. C. Prop del poblat de Rocca Sant Zenone es trobava tal volta el oppidum umbro de Vindena.

L'orige de la ciutat remonta al 672 a. C., com testifica una placa en latín del temps de Tiberio. El nom de Interamna Nahars fa supondre que els rius rodejaren la ciutat, formant una defensa natural.

La conquista romana

Tras de la conquista romana del 299 a. C., Terni va constituir un desenrollat mūnǐcǐpǐum en templos, teatros, termas i anfiteatro, favorit també per la construcció de la via Flaminia, carretera que travessava tota l'Itàlia central. És en esta época que es varen construir les muralles. En el 271 a. C. el cònsul romà Curio Dentato va escomençar obres per a la bonífica del riu Velino, creant aixina la cascada delle Marmore.

A lo llarc de la segunda guerra púnica, Terni, alineada en Aníbal, va tindre que gastar molts tributs als vencedors romans. Ocupada per Lucio Sila durant les lluites del I a. C. que varen alvançar el fi de l'edat republicana, Terni, baix el Imperio romano, va ampliar la seua estructura urbanística, fent-se també sèu d'una comunitat cristiana (III d. C.) liderada pel bisbe Valentín. En el 253 d. C. ací va morir, assessinat pels seus mateixos soldats, l'emperador Treboniano Gallo i el seu fill Volusiano, despuix de la cridada batalla de Interamna Nahars.

La Alta Edad Media

Quan es va derrocar el Imperio romano, entre els sigles VI i VII, la ciutat va sofrir devastación i saquejos: en el 546 pels ostrogodos de Totila, en el 554 pels bizantinos de Narsés i en el 755 pels lombardos del ducado lombardo de Spoleto. Lluitant contra Spoleto, Terni va rebre a l'emperador Federico Barbarroja, que acabava de ser entronisat en Roma; est, en el 1159, va posar Terni a feu, otorgant-ho a la moradura Octaviano de Monticelli que poc despuix es va convertir en el antipapa Víctor IV. Els ternanos, fidels al papa, es varen rebelar i, com a conseqüència, l'emperador va enviar a l'arquebisbe Cristiano de Maguncia en un fort eixèrcit que, en el 1174, va destruir la ciutat.

El dominio papal

Reconstruïda, Terni va travessar un periodo borrascoso, per les lluites entre Güelfos i Guibelinos i per les guerres en les ciutats propenques per al domini dels castells i dels centres de major comerç. Va sofrir per mà de les milícies de Federico II, també un llarc sege que va perjudicar la força econòmica de la ciutat.

En el XIII es va alçar de nou, fent-se el centre del trànsit del comerç dels Florentinos en el Abruzzo i tornant cap a un nou benestar econòmic. En el 1408 va passar baix el domini de Ladislao de Nàpols, tras de Braccio de Montone, en el 1420 de l'Estat de l'Iglésia, en el 1433 i 1445 de Francisco Sforza per a tornar, definitivament, baix el papa. És en este periodo que va haver les lluites entre nobles i burguesos, que varen acabar en la sanguinosa nit del 25 d'agost de 1564, en la qual va ocórrer la "matança" dels nobles per mà dels Banderari (facció en la qual prenien partit casi tot els burguesos), a la seua volta reprimida pel comissari apostólico Mont Valenti, enviat per papa Pío IV. Es va quedar aixina el domini papal, constituint el teixit per al desenroll industrial, que va escomençar a lo llarc del XIX.

Anexión al Reino de Italia

En el 1860, anexa al Reino de Italia, va contribuir a l'unificació sent el lloc a on quedaven les expedicions contra el moribunt estat Pontifici. En el poblat de Collescipoli es conserva el barco en el que Giuseppe Garibaldi va conseguir de fugir de Caprera.

Al final del 1800 varen ser construïdes les acereries que varen dur un gran desenroll a la ciutat, aplegant a tindre més de 10 000 treballadors, procedents no solament de tota la regió, sino també de tota l'Itàlia central i meridional. Hui en dia els treballadors són uns 3000, i tot l'establiment pertany a la multinacional alemana Thyssen-Krupp.

XX

Piazza Mario Ridolfi

Destruïda casi integralmente en la Segunda Guerra Mundial, pel núcleu industrial, de nou es "arremangó" per a tornar a ser la més important ciutat de l'economia regional i una de la més important d'Itàlia.

Demografia

Evolució demogràfica
Any
Població

Font: Plantilla:Añadir referencias

L'àrea urbana formada per la Conca ternana alcança casi els 372 782 habitants.

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011
Població 20 956 22 780 23 976 41 543 45 941 50 811 57 356 64 513 84 403 95 072 106 927 111 564 108 248 105 018 113 423
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Economia

Entre el final del XIX i els primers anys del XX la ciutat va conéixer un important procés d'industrialisació per l'establiment de moltes fàbriques.

Primera va ser la Fabbrica d'armi nel 1875, establiment militar estatal (encara actiu) de notable valor arqueológico industrial. Va seguir la Società degli altiforni, fonderie i acciaierie vaig donar Terni en el 1884, les Officine Bosco en el 1889 i un establiment de la Società vaig donar Carbur vaig donar Calcio que, en 1907, va escomençar a produir calciocianamidis. Este procés d'industrialisació i un paralel desenroll econòmic-empresarial, ha dut la ciutat a fer-se un important pol siderúrgico, metalúrgic i químic de l'economia italiana.

Vías de comunicación

Zona este de Terni

Carreteras

Ferrocarriles

  • Se situa a lo llarc de la llínea Roma-Ancona. El trayecte cap a la capital du no més d'una hora de tren.
  • Llínees secundàries són la Terni-Rieti-L'Aquila, i la Terni-Perugia-San Sepolcro.

Cultura

Fiestas y tradiciones

  • 14 de febrer: San Valentín bisbe i màrtir, patró de la ciutat i protector dels enamorats, la seua basílica està ubicada a 2,5 km del centre i conserva el cos del màrtir.
  • 30 d'abril-1 de maig:Cantamaggio Ternano, desfilada de màquines alegóricas, antiga tradició lligada en despertar de la primavera.
  • Últim dumenge de juny: Festa delle acque – a la cascada delle Marmore i al llac vaig donar Piediluco
  • Juny: Ephebia Roc Festival manifestació musical jovenil
  • Varis moments a lo llarc de l'any: Terniinjazz, festival de jazz.
  • Novembre: CortoFonino Film Festival, event el qual s'entreguen guardons als millors curtmetrages rodats en teléfons móviles.

Ciutats agermanades

Pactos de amistad

Universidad

Des de 1974 existix en Terni un campus de l'Universitat de Perugia (Pol científic i didàctic de Terni) que conta en facultats de Medicina, Ingenieria, Economia, Ciències Polítiques, Filosofia i Lletres i Ciències de la Formació.

Cine

Són moltes les películes que han segut rodada en les rodalies de la ciutat, amén de la ciutat mateixa. Entre elles cal destacar dos películes deRoberto Benigni: La vida es bella i Pinocho. En els vells pabellons industrials abandonats va ser establida una Ciutat del Cine, que junt a el CentroMultiMediale podria canviar la vida econòmica i el desenroll de la ciutat, des d'un ara ya vell sistema industrial cap a un terciario sempre més especialisat.

Monumentos y lugares de arte

Las cascadas "delle Mármore"
"Palazzo Spada" El Ayuntamiento
  • Palazzo Manassei en el Museu Arqueològic de Terni
  • Amfiteatre Fausto, del 32 a. C.
  • Iglésies de Sant Francisco (XIII), de Sant Salvador (XI), de Sant'Alò (XI) i de Sant Pedro.
  • Palazzo Spada (sèu de l'ajuntament) del XVI.
  • Basílica de Sant Valentí
  • Duomo-Catedral (VI)
  • Museu Municipal Orneore Metelli
  • Museu A. De Felice
  • Parc A. De Felice, Torreorsina
  • Museu Paleontológico
  • La cascada delle Marmore
  • El Llac vaig donar Piediluco
  • Els restants arqueològics de Palazzo Carrara
  • La torre romànica dels Barbarasa i la torre dels castells
  • Els restants de la ciutat romana de Carsulae, de provable orige cèltic, a on encara queda visible un tram de l'antiquíssima Via Flaminia, que des de Roma conduïa fins al mar Adriático
  • Els monuments d'arqueologia industrial: obelisc "Lancia vaig donar Lluïx" de Arnaldo Pomodoro, la pressa de Plaça Dante, els estudis Cinematogràfics de Papiño, el Gran Hyperion...

Deportes

Instalaciones deportivas

Les instalacions deportives més importants són:

Deporte profesional

El 13 de maig de 1995, la primera etapa del Giro de Italia de dit any va terminar en Terni, en la victòria de Mario Cipollini.

El club de fútbol local és Ternana Calcio, i competirà, a partir de la temporada 2024-25, en la tercera categoria del fútbol nacional, la Serie C, despuix d'haver descendit. Els seus partits de local els juga en el Stadium Llibere Liberati l'aforament del qual és de 22.000 espectadors.

Atres deports estan representats pel ThyssenKrupp Terni de fútbol sala i de voleíbol i el Terni Rubgy. És l'única ciutat italiana a on han naixcut dos campeons del món de motociclisme: Libero Liberati, primer campeó mundial italià de motociclisme en la categoria 500 en 1957 i Paolo Pileri campeó del món en la categoria 125 en 1975. El llac de Piediluco és un dels centres principals de la Federació Italiana de Piragüismo. El Pabelló DeSantis ha segut Centre Federal de Tenis de mesa

Personas destacadas

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Terni.


Referències

Enlaces

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terni&oldid=1560794»