Civitavecchia és un municipi d'Itàlia situat en la Ciutat metropolitana de Roma Capital, en la regió del Làciu. Té una població estimada, a fins de març de 2023, de 51 659 habitants.[1]

El seu port, en el mar Tirré, està format per dos molls i un escullera, sobre el que s'alça un far.

Història

La ciutat moderna es va erigir sobre un assentament previ etrusc. El port va ser construït per l'emperador Trajà al començament del II. La primera menció del nom Centum Cellae apareix en una carta de Plini el Jove (any 107). L'orige del nom és discutit: s'ha sugerit que va poder referir-se a les centum ("cent") sales de la vila de l'emperador.

En la ciutat va morir el vigèsim primer papa, Sant Corneli. Per haver segut expulsat de Roma, ho varen tancar en Civitavecchia. Durant l'Alta Edat Mijana, Centumcellae va ser un baluart bizantí. Capturada pels sarraïns en 828, va ser més tart adquirida pels Estats Pontificis.cita requerida

Urbà VIII va destinar importants sumes de diners per a millorar i construir baluarts defensius.

El lloc es va convertir en port franc baix el papa Innocenci XII en 1696 i per a l'Edat Moderna era el principal port de Roma. Va ser ocupat pels francesos en 1806. La llínea de ferrocarril entre Roma i Civitavecchia es va inaugurar el 16 d'abril de 1859. Les tropes papals varen obrir les portes de la fortalea al general italià Nino Bixio en 1870.

Durant la Segona Guerra Mundial, Civitavecchia va resultar molt danyada pels bombardejos aliats.

El 13 de giner de 2012, la travessia Costa Concordia va partir d'este port. En menys de tres hores, va impactar contra una roca i va quedar semiafonat front a l'illa de Giglio, en un balanç de 32 morts.

Geografia

Es troba a uns 60 km al noroest de Roma.

Clima

Civitavecchia té un clima mediterràneu (Csa segons la classificació climàtica de Köppen).

   Paràmetros climàtics promig de Civitavecchia  
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 13.1 14.6 16.7 {{{may}}} 23.6 26.5 27 {{{sep}}} 21.4 17 {{{dic}}} 19.3
Temp. mín. mija (°C) 7.1 7.4 8.5 10.6 14.3 17.5 20.3 20.5 18.5 15.2 11.1 8.1 13.3
Precipitació total (mm) 94 71.1 50.8 53.3 43.2 17.8 10.2 25.4 55.9 83.8 88.9 71.1 665.5
Font: Intellicast[2]


Economia

Civitavecchia és hui en dia un port de travessies i ferries, la principal conexió marítima del centre d'Itàlia en Sardenya i Barcelona. La pesca té una importància secundària.

La ciutat és també la sèu de dos centrals termoelèctriques. La conversió d'una d'elles a una de carbó ha fet sorgir protestes ciutadanes per temor a la contaminació ambiental.

Principais llocs d'interés

La Fortalea Michelangelo va ser encarregada a Bramante pel papa Juli II per a defendre el port dels atacs pirates i va ser completada en 1535 per Antonio da Sangallo el Jove, durant el papat dePau III. Una tradició local diu que la torre de l'homenage, és dir, la torre principal de la fortalea, va ser dissenyada per Michelangelo Buonarroti. D'ahí prové el nom en el que li la coneix generalment. L'edifici, d'imponents dimensions, té forma de quadrilàter. La seua planta, en forma de quadrilàter, medix aproximadament 100 x 120 m. Té quatre torres en els cantons i una torrassa octogonal. La Rocca ("castell"), reconstruïda en el XV pel papa Sixt V. Posteriorment, en el XVI, el papa Pius IV va afegir un palau.

 
Termas Taurinas o de Trajà

Termes Taurines o de Trajà, antic complex d'edificis termals d'orige romà en excelent estat de conservació. La catedral de Sant Francesc d'Assís va ser construïda sobre els restants d'una chicoteta iglésia franciscana baix el pontificat de Pau V, en 1610. L'edifici actual, en llínees barroques i neoclàssiques, es va alçar en el XVIII.

Al nort de la ciutat estan les Terme della Ficoncella, termes freqüentades pels locals i els romans. El nom deriva d'una figuera situada entre les piscines.

Transport

L'estació de tren de Civitavecchia és la terminal occidental de la llínea Roma-Civitavecchia, que forma part de la llínea Pisa-Livorno-Roma.

Referent al transport marítim, el port de Civitavecchia està conectat en Barcelona, Sardenya, Sicília i Tunis, entre atres llocs.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2023
Població 0 9718 11 636 15 220 17 064 20 635 29 124 27 477 32 870 38 138 44 188 49 389 51 201 50 032 51 229 51 659
Font: ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Persones notables

Artícul principal → .


Referències

  1. ↑ «Población residente al 31 de marzo de 2023». Instituto Nacional de Estadística (ISTAT). Consultat el 26 de mayo de 2023.
  2. ↑ «Civitavecchia historic weather averages in Italy» (en en). Intellicast. Consultat el 3 de junio de 2009.

Enllaços externs

Commons