Anar al contingut

Autovia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Autovía»)
Erro al crear miniatura:
Image de l'autovia Cantàbria-Replanell (A-67) a l'altura del port de Pozazal (Cantàbria), en neu en el voral.

Una autovia[1] és una via de domini i us públic proyectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehículs automòvils.

Són autovies, en Espanya, les carreteres que, no reunint tots els requisits de les autopistes, tenen les següents característiques:

  • Calçades independents per a cada sentit de circulació.
  • Llimitat l'accés a i des de les propietats confrontants.
  • No poden creuar ni ser creuades al mateix nivell per atres vies, llínees de ferrocarril o tramvia ni per servitut de pas alguna.

L'autovia, pròpiament dita i com a tal és una obra civil d'orige espanyol, en algunes característiques similars a les de les autopistes pero sense estar subjecta al cent per cent a les mateixes.

Les primeres tenien creus a nivell i en alguns llocs solament tenien un carril per sentit encara que sí contenien una mijana, fins a la década de 1970. La definició actual d'autovia prové de l'any 2015,[2] any en que es va modificar la Llei de Carreteres espanyola (derogada l'anterior Llei 25/1988, de Carreteres).

En Argentina s'utilisa ademés el terme per a qualsevol carretera de carrils separats que pot tindre creus al mateix nivell. Si les seues creus són tots a un atre nivell, li la crida autopista. Per eixemple, vegen-se l'Autovia 2 i l'Autopista Rosario-Còrdova.


Descripció

La diferència fonamental entre autovia i autopista, en Espanya, és que esta última està especialment proyectada, construïda i senyalisada per a la exclusiva circulació d'automòvils. A tal efecte, un automòvil és un vehícul motor que circula sense raïls i sense conexió a una font exterior d'energia, excloent-se de tal calificació els ciclomotors, coches de minusvàlits i els tractors i demés maquinària agrícola que, per lo tant, junt als cicles, tenen prohibit circular per les autopistes.

Les autovies actuals, denominades de tercera generació, disponen també de restriccions a aquells vehículs, de la mateixa manera que les autopistes (sense necessitat de senyalisar-ho), encara que la norma es pot tornar no aplicable, si estos no disponen d'una alternativa pavimentada, en la sola excepció d'animals de càrrega i tractors, que poden circular per camins de servici. D'igual manera, si no hi ha d'estos, tindran per força que circular per l'autovia.

Erro al crear miniatura:
Cartell d'entrada en els últimes autovies recordant la restricció a determinades categories de tràfic.

En Espanya, la Llei de Carreteres de 1988[3] va modificar la definició d'autovia vigent fins al moment, substituint-la per l'històrica, en modificar l'antiga Llei de 1974,[4] que d'este tipo o similar, solament albergava la d'autopista, per a aixina afegir-la a la nova Llei de 1988, a fi de possibilitar la conversió de les nacionals radials (N-1 a N-6) per mig d'una duplicació simple de calçades de les mateixes i variants a població. Per a això es devia ser més flexible en el traçat resultant i dita infraestructura deuria ser utilisada no solament pels automòvils, sino també pels vehículs que expressament exclou la definició d'autopista. Açò es deu a que en duplicar-se les carreteres radials sense via alternativa no podia prohibir-se la circulació dels mateixos. En l'actualitat açò se seguix contemplant en la construcció de noves autovies, lo que fa que diferixquen en este aspecte de les autopistes.

Estes grans llimitacions que es varen impondre a les autovies per a poder duplicar les carreteres radials han anat superant-se en el devindre el temps i actualment les característiques de traçat de les noves autovies proyectades les fa visualment molt semblades a les autopistes.

Erro al crear miniatura:
Autovia Madrit-Burgos en Madrit eixemple d'autovia de primera generació (duplicació simple de calçades).

Les llimitacions de velocitat en autovies i autopistes es determinen d'acort a la llegislació vigent, sent en Espanya la velocitat màxima i genèrica de 120 km/h en l'actualitat i com a criteri general, podent-se llimitar per qüestions de seguritat en determinats trams. Dita reducció de velocitat màxima pot afectar tant a autopistes com a autovies. I en abdós ademés, els mínims de velocitat estan fixats en la mitat, genèricament 60 km/h. Tot vehícul que no alcance esta velocitat mínima exigida deurà circular en les llums d'emergències posades i abandonar la via per l'eixida més pròxima.

En els últims anys s'han anat incorporant senyalisacions indicant els trams de concentració d'accidents, en la finalitat d'informar i conscienciar als conductors sobre estos punts negres per a que extremen la precaució. Açò no vol dir necessàriament que eixos llocs perillosos no puguen ser realisats a la velocitat genèrica de la via. En alguns, és simplement una mida de seguritat.

El peage no és un criteri determinant a los efectos de classificar una via com a autopista o autovia. Si be pot dir-se que cap autovia és de peage, no pot dir-se lo mateix de les autopistes. En Espanya, fins a 2003, l'identificador blau, "A-X", era exclusiu d'autopistes, ya anaren de peage o no. En el mencionat any, açò es va modificar, estenent-se també a les autovies, que fins a llavors, mantenien l'identificador oficial de la ruta que era desdoblada, podent-ho ara portar abdós tipos i diferenciant-se autopistes d'autovies, entre atres característiques més tècniques, bàsicament per la senyalisació d'inici/fi i eixida/entrada a ulls de l'usuari. L'identificador "AP-X" sí és exclusiu d'autopistes de peage, des de llavors. Fins a 2003, este tipo d'autopistes, compartia l'identificador "A-X" en el restant de les auto pistes. De fet, la primera autopista espanyola, el tram Les Roces de Madrit-Villalba de l'autopista del Noroest, l'identificador del qual és A-6, inaugurada en 1967, mai va ser ni és de peage.

En la conversió de les nacionals no radials en autovies en reposició del traçat antic de la mateixa està duent aparellada la prohibició de circulació per la mateixa de vehículs que no siguen automòvils, que deuran circular necessàriament pel traçat antic. Encara que per posar un eixemple, el tram Valladolit-Tordesillas de la A-62, autovia de Castella, construït aprofitant el traçat de la N-620, no té senyalisades tals prohibicions i en qualsevol cas, la prohibició es podria tornar nula per a alguns dels vehículs exclosos, al no dispondre esta autovia d'alternativa pavimentada pròpia en tota la seua llongitut.

Estes qüestions han dut freqüentment a que, en la pràctica, els usuaris no troben diferencia alguna entre les autovies d'última generació i les autopistes públiques, com un procés llògic de l'evolució de les característiques de les infraestructures en la busca de la millora de la seguritat de les mateixes, encara que per això, es podria entendre que les autopistes deurien seguir millorant, sempre per davant de les autovies.


Elements característics

Dual carriageway A63 del Regne Unit al seu pas per Kingston upon Hull, és una carretera de doble carril i no seria tècnicament parlant, una autovia, pero és lo més semblat en el Regne Unit.
Erro al crear miniatura:
Una via de doble carril senyalisada en Seacroft, Leeds.
  • Dos carrils per sentit, i accessos llimitats de les propietats confrontants. L'accés d'estes a les autovies es realisa pels enllaços per mig de camins o vies de servici, o be pels enllaços cap a la carretera nacional i accedint als camins des d'ella. fotografía (A-11)
  • Àrees de descans, per a facilitar-ho, ya que es recomana parar per a descansar cada 300 km o 2 hores, en ells pot haver servicis, o zones infantils. fotografía (A-8)
  • Obertures en la mijana, normalment tancades, que s'òbrin en cas de necessitat (cort d'un sentit, congestió d'est, obres o accidents de tràfic) per a permetre el pas de vehículs per l'atre sentit. fotografía (A-44)
Artícul principal → Enllaç viari.
  • Ramals d'entrada i eixida. Els accessos en enllaços o des d'elements funcionals de les autovies al tronc de la mateixa es realisa per mig de carrils d'acceleració i deceleracó. Si un carril d'entrada i un atre d'eixida estan molt pròxims s'unixen per a facilitar les maniobres, encara que és un punt més perillós, degut a que algunes trayectòries es creuen. Habitualment, les autovies no tenen llimitació con respecto de el número d'enllaços i les autopistes, al contrari, solen presentar esta característica. fotografía (A-8, BI-744 y N-634)
    • Enllaç en trébol, este tipo d'enllaç es construïx quan es creuen dos autovies de forma perpendicular. fotografía (AG-55 y A-6)
    • Enllaç, este enllaç va ser com l'anterior, pero va ser modificat per a facilitar les maniobres, ya que té un gran tràfic. fotografía (M-30 y A-2)
    • Enllaç, quan

dos autovies de gran tràfic es creuen, els enllaços es fan similars a estos, la seua ventaja està en tindre menys girs i maniobres que els de trébol, i en eliminar les zones de trenat que este model genera. fotografía (M-40 y A-1)


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Ley 37/2015, de 29 de septiembre, de carreteras». Consultat el 30 de septiembre de 2015.
  3. ↑ «Ley 25/1988, de Carreteras». Consultat el 30 de julio de 1988.
  4. ↑ «Ley 51/1974, de 19 de diciembre, de Carreteras». Consultat el 21 de diciembre de 1974.

Enllaços externs