Teúrgia
La teúrgia (del grec: θεουργία theourgía), també coneguda com a màgia divina, és una de les dos branques principals de les arts màgiques,[1] sent l'atra la «màgia pràctica» o taumaturgia.[2][3] La teúrgia descriu les pràctiques rituals associades en l'invocació o evocació de la presència d'una o més deïtats (també cridades «formes divines»), especialment en l'objectiu de conseguir unir-se en lo diví (l'hénosis) i perfeccionar-se.[4]
Definicions
- Proclo (c. 480): la teúrgia és «un poder superior a tot saber humà que comprén les bendicions de l'endevinació, els poders purificadores de l'iniciació i, en una paraula, totes les operacions de la possessió divina».[5]
- Keith Thomas: «La màgia espiritual o teúrgia es basava en l'idea de que un podia alcançar a Deu en un ascens per l'escala de la creació que es feya possible per mig d'un curs rigorós d'oració, dejuni i preparació devocional».[6]
- Pierre A. Riffard: «La teurgia és un tipo de màgia. Consistix en un conjunt de pràctiques màgiques realisades per a evocar esperits benèfics en la finalitat de vore'ls, conéixer-los o influir en ells, per eixemple obligant-los a animar una estàtua, a habitar en un ser humà (com un médium), o revelar misteris».[1]
Neoplatonisme
Teúrgia significa ‘obra divina’. El primer us registrat del terme es troba en l'obra neoplatònica de mitan de el II, Oràculs caldeos (Fragment 153 dones Plaus, París, 1971, «Perque els ___protected_title_9___ no cauen baix la rabera governada pel destí»).[7] La font de la teúrgia occidental es pot trobar en la filosofia dels neoplatónicos tardans, especialment en Jámblico. Encara que els neoplatónicos són a sovint considerats politeistes pagans, varen abraçar una forma de monisme.
En el neoplatonisme tardà, l'univers espiritual es considera com una série d'emanació del Un. De l'Un va emanar la «ment divina» (Nous) i a la seua volta de la ment divina va emanar el «ànima del món» (Psyche). Els neoplatónicos insistien que l'Un és absolutament transcendent i en les emanació res de lo superior es perdia ni es transmetia a lo inferior, que permaneixia inalterado per les emanació inferiors.
Para Plotino i Porfirio les emanació són les següents:
- To Hen (τό ἕν), L'U: deïtat sense qualitat, a voltes cridada El Ben.
- Nous (Νοῦς), la Ment: la consciència universal, del que procedix:
- Psychē (Ψυχή), l'Ànima: inclou tant l'ànima individual com la mundial, lo que finalment du a:
- Physis (Φύσις), la Naturalea.
Plotino instava a la contemplació a aquells que desijaven realisar la teúrgia, l'objectiu de la qual era reunir-se en lo Diví (cridat hénosis). Per tant, la seua escola s'assemblava a una escola de meditació o contemplació.
Jámblico
Jámblico, alumne d'Anatolio i Porfirio (este últim alumne de Plotino), va ensenyar un método més ritualizado de teúrgia que implicava invocacions i rituals religiosos, ademés de màgics.[8] Jámblico creïa que la teurgia era una imitació dels deus, i en la seua obra principal, De Mysteriis Aegyptiorum, va descriure l'observança teúrgica com una «cosmogonia ritualizada» que dotava a les ànimes encarnades de la responsabilitat divina de crear i preservar el cosmos.
L'anàlisis de Jámblico era que lo transcendent no pot captar-se en la contemplació mental perque lo transcendent és supraracional. La teúrgia és una série de rituals i operacions destinades a recuperar l'essència transcendent rastrejant les «firmes» divines a través de les capes del ser.[9] L'educació és important per a comprendre l'esquema de les coses presentat per Aristóteles, Platón i Pitágoras. El teúrgo treballa «lo semblant en lo semanjante»: en el nivell material, en símbols físics; en el nivell superior, en pràctiques mentals i purament espirituals. Començant en les correspondències de lo diví en la matèria, el teúrgo finalment alcançaria el nivell a on la divinitat interna de l'ànima s'unix en l'U.[10]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pierre A. Riffard, Dictionnaire de l'ésotérisme, Paris: Payot, 1983, 340.
- ↑ Josephy, Marcia Regnes (1975). Magic & Superstition in the Jewish Tradition: An Exhibition Organized by the Maurice Spertus Museum of Judaica, Spertus College of Judaica Press, p. 18.
- ↑ Hasidism: Between Ecstasy and Magic, Moshe Idel, SUNY Press 1995, pp. 72–74. The term magic, used here to denote divine theurgy affecting material blessing, rather than directly talismanic practical Kabbalah magic
- ↑ Edmonds III, Radcliffe G. 2019. "The Illuminations of Theurgy: Philosophy and Magic" pp. 314-377. Drawing Down the Moon: Magic in the Ancient Greco-Roman World. Princeton University Press.
- ↑ Proclus, On the theology of Plat, 1.26.63. E. R. Dodds, The Greeks and the Irrational, University of Califòrnia Press, 1959).
- ↑ Keith Thomas, Religion and the Decline of Magic (1971), Penguin, 1973, 320-321.
- ↑ Lewy, Hans, Chaldaean Oracles and Theurgy, Cairo 1956, pp. 421–466 (mostly consulted and quoted from the revised edition by Michel Tardieu, Revue dones Études Augustiniennes 58 (1978)).
- ↑ «Neo-Platonism &#; Internet Encyclopedia of Philosophy».
- ↑ SIORVANES, LUCAS (1998). Iamblichus. In E. Craig (Ed.), Routledge Encyclopedia of Philosophy. London: Routledge. Retrieved September 17, 2013, from
- ↑ Shaw, Gregory, Theurgy and the Soul: The Neoplatonism of Iamblichus, Penn State Press, 1971, page 115.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teúrgia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.