Anar al contingut

Hénosis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La hénosis[1][2] o henósis[3] () és la paraula grega clàssica per a referir-se a la "unitat", "unió" o "unitat" mística. En el platonisme, i especialment neoplatonisme, l'objectiu de henósis és l'unió en lo que és fonamental en la realitat: el (Τὸ Ἕν), la Font, o la Mónada.[4] El concepte neoplatónico té precedents en les religions de misteri gregues[5] aixina com paralelismes en la filosofia oriental.[6] Es desenrolla encara més allà en el Corpus hermeticum, en teologia cristiana, alevisme, soteriología i misticisme, i és un factor important en el desenroll històric de monoteisme durant l'Antiguetat tardana.

Etimologia

El determini és relativament comú en texts clàssics, i té el significat de "unió" o "unitat".[nota 1]

Procés d'unificació

L'henósis, o unitat primordial, és racional i determinista, emanant del indeterminisme una causa no causada. Cada individu com microcosmos reflectix l'ordenament gradual de l'univers denominat com el macrocosmos. En imitar al demiürgue (nous), un unix en L'U o la Mónada. Aixina, el procés d'unificació, en "El Ser" i "L'U" es denomina henósis, la culminació del qual és la deificaació.

Vore també

Notes

  1. ↑ Entrada LSJ per a l'enosis: ἕνωσις, -εως, ἡ, (de ἑνόω "Ι unite") A. combinació en una, unió, Philol.10, Archyt. ap.Stob.1.41.2, Arist.Ph.222a20, GC328b22, Phld.Po.2.17, Ph.1.45, al .; “Τοῦ συμφραζομένου” ADSynt.175.16, cf. Hermog.Aneu.2.11: pl., Procl.Inst.63. II compressió, Heliod. ap. Orib.46.11.20.[7]

Referències

  1. ↑ «Tensió cap a Deu i el sentit simbòlic dels noms divins en Dionisio Areopagita».Universitas Philosophica.36(73)
    93–119.ISSN 2346-2426.doi:10.11144/Javeriana.uph36-73.tdnd.Consultat el 7 de febrer de 2020.
  2. ↑ «DIONISIO AREOPAGITA I LA MÍSTICA».Qüestiones Teològiques.39(92)
    215–238.ISSN 0120-131X.Consultat el 7 de febrer de 2020.
  3. ↑ Brandon, Samuel George Frederick (1975). Diccionari de religions comparades, Edicions Cristiandad, p. 113. OCLC 9156362. ISBN 84-7057-188-5.
  4. ↑ Stamatellos, 2007, p. 37.
  5. ↑ Angus, 1975, p. 52.
  6. ↑ Gregorios, 2002.
  7. ↑ LSJ entry for enosis


Referències