Corpus hermeticum
El Corpus hermeticum és una colecció de 24 texts sagrats escrits en llengua grega que contenen els principals axiomas i creències de les tendències hermètiques. En ells es tracta de temes com la naturalea de lo diví, el sorgiment del Cosmos, la caiguda de l'Home del paraís, aixina com les nocions de veres, de Be i de Bellea.
Encara que la paraula corpus sol reservar-se per al conjunt sancer d'escrits existents relacionats en algun autor o tema, el Corpus hermeticum només conté una chicoteta selecció de texts hermètics existents (coneguts com Hermètica). Els seus tractats individuals varen ser citats per molts escritors primerencs des dels sigles II i III d. C., pero la compilació com tal només està atestada per primera volta en els escrits del filòsof bizantino Miguel Psellos (c. 1017-1078).[1]
Contingut
[editar | editar còdic]Segons la tradició, el Corpus va ser redactat per Hermes Trismegisto, originàriament una simple transfiguración del deu egipcíac Thot, pero que posteriorment va ser tingut per un sabio que en temps atávicos havia fundat l'alquímia i atres ciències hermètiques. Estudiosos judeus i renaixentistes com Marsilio Ficino, ho consideraven contemporàneu de Moisés.
Les obres d'Hermes Trismegisto, que es denominaven en el nom genèric de Hermètica, varen tindre una influència molt important en el desenroll del món espiritual de la Renaixença, particularment en les obres d'autors tals com Pico della Mirandola i atres entusiasta de l'alquímia i el neoplatonismo.
El Corpus comença en la revelació de Poimandres (un dels epítets en el qual es nomena al deu dels gnósticos i els neoplatonistas), a Hermes Trismegisto durant el somi.
Els texts afirmaven ser meres traduccions gregues d'originals egipcíacs, si ben estudis filològics moderns, com els d'Isaac Casaubon i Yates, postulen que estos texts correspondrien total o parcialment a una posterior redacció grega original que va sorgir provablement entre els sigles II i III de la nostra era. Varen ser àmpliament llegits en els últims sigles de l'Antiguetat clàssica i algunes sectes religioses, com la dels harranitas (que varen prendre el nom de sapiau-vos despuix de la conquista islàmica), els varen adaptar com a llibres canònics. Encara que el seu us va ser decaent en la cristianización del Imperi romà, encara en el V Sant Agustín de Hipona argumentava contra els texts.
El Corpus hermeticum va ser recuperat per Cosme de Médici en 1463, que va adquirir un manuscrit bizantí que contenia els primers XIV llibres, els quals varen ser traduïts eixe mateix any al llatí per l'humaniste florentino Marsilio Ficino. En 1471, gràcies a l'imprenta es publicaria la primera versió impresa.
Estructura
[editar | editar còdic]L'estructura del Corpus és la següent:[2]
CORPUS HERMETICUM (tractats I–XIV, XVI–XVIII)
- Tractat I. D'Hermes Trimegisto: Poimandres.
- Tractat IIA. D'Hermes a Tat: discurs universal (tractat perdut).
- Tractat IIB. (Títul perdut. Falta el començ del tractat i el títul; segons Estobeo era D'Hermes: dels discursos a Asclepio. Tema: el moviment. Denominacions de deu).
- Tractat III. D'Hermes: discurs sagrat.
- Tractat IV. D'Hermes a Tat: la crátera o l'Unitat.
- Tractat V. D'Hermes a Tat, el seu fill: que deu és invisible i, al mateix temps, molt evident.
- Tractat VI. Que el ben només és en deu i en cap atre.
- Tractat VII. Que l'ignorança de deu és el major mal entre els hòmens.
- Tractat VIII. Que cap ser perix, sino que equívocamente es denomina destrucció i mort a lo que no és sino canvi.
- Tractat IX. Entorn al pensar i en sentir [Que només en deu i en cap atre existix lo Bell i lo Bo].
- Tractat X. D'Hermes Trimegisto: la clau.
- Tractat XI. El pensament a Hermes.
- Tractat XII. D'Hermes Trimegisto a Tat: el pensament comú.
- Tractat XIII. D'Hermes Trimegisto al seu fill Tat: discurs secret de la montanya, entorn a la regeneració i al vot de silenci.
- Tractat XIV. D'Hermes Trimegisto a Asclepio.
- Tractat XVI. De Asclepio al rei Amón: definicions.
- Tractat XVII. (Lo incorpóreo).
- Tractat XVIII. Sobre cóm l'ànima és obstaculisada per les afeccions del cos.
- Anex del còdex VI Nag Hammadi. l'Ogdóada i la Enéada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Copenhaver 1992, p. xlii.
- ↑ Renau Nebot (1999). Texts hermètics, Madrit: Editorial Gredos, pp. 66–67, 571–572.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corpus hermeticum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.