Evocació
Evocació (del llatí evocara, "convocar o cridar") és l'acte de crida de compareixença cap a una entitat com un esperit, un dimoni, un deu o qualsevol atra de caràcter sobrenatural. L'evocació pretén "fer aparéixer visualment" a l'entitat evocada o conjurada.
El mac exigix directament a l'entitat el compliment dels seus desijos (dins de lllegitimitat' del ritual), ya siga per mig d'amenaces o pregàries. El primer objectiu d'un mac quan realisa l'evocació és tractar de conseguir que l'entitat li revele els seus atributs (poders) aixina com els seus traços (signes), ya que aixina en lo sucesivo, pot conseguir els mateixos propòsits recorrent exclusivament a l'invocació.
En la tradició mistérica occidental
[editar | editar còdic].jpg)
La paraula llatina evocatio, en la religió de l'Antiga Roma, designava a un ritual especial pel que es "convocava" a la divinitat tutelar d'una ciutat enemiga per a que desviara els seus favors al bando romà, habitualment en la promesa d'oferir-l'un cult millor dotat o un temple més luxós.[1] D'esta manera, la evocatio era un tipo de ritual que podria servir per a atenuar el saqueig d'imàgens i objectes sagrats, que d'una atra manera serien objecte de sacrilegi.[2]
La cridada als esperits va ser una pràctica relativament comuna en el neoplatonisme, teurgia i atres sistemes esotèrics de l'antiguetat. En l'esoterisme occidental contemporàneu, la màgia dels llibres grimorios és vist freqüentment com a eixemple clàssic d'esta idea.
En atres creències
[editar | editar còdic]L'evocació, com a art màgic de convocar a esperits, àngels o dimonis per a atraure l'inspiració espiritual, complir les órdens del mac o proporcionar informació està present en moltes cultures que creuen en els esperits, com és el cas de les tradicions chamánicas. També existixen pràctiques comparables en moltes religions i tradicions màgiques, podent amprar-se l'us de pharmakeia, en i sense pronunciament de fòrmules de paraules. Tant el taoisme, com el sintoísmo, espiritisme o les religions afroamericanes (Santería, Umbanda, etc.), tenen sistemes especials d'evocació.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mary Beard, J. A. North i S.R.F. Price, Religions of Rome: A Sourcebook (Cambridge University Press, 1998), p. 41.
- ↑ Nicholas Purcell, "On the Sacking of Corinth and Carthage", en Ethics and Rhetoric: Classical Essays for Donald Russell on His Seventy (Oxford University Press, 1995), pp. 140–142.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Kocku von Stuckrad: Western Esotericism: A Brief History of Secret Knowledge. Londres: Equinox. XII, 167 pàgines.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evocación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.