Anar al contingut

Invocació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Invocació de Gustavo Vaig dorar.

Una invocació (del verp llatí invocara, "invocar", "cridar", "demandar") és una tècnica de màgia o religió que pot prendre les formes, següents, no mútuament excloents:

Súplica o oració

Com a súplica o oració implica demanar ajuda a Deu, una divinitat, un sant, ser espiritual, etc. Quan una persona crida a una entitat sobrenatural per a ser escoltat i demanar-li alguna cosa (protecció, un favor, la seua presència espiritual en una cerimònia, etc.) o simplement per necessitats de cult, pot fer-se en forma preestablida o en les pròpies paraules o accions de l'invocador. En l'invocació, les entitats espirituals actuen sense manifestar-se, o es manifesten per mig de les seues obres i de la seua intervenció en les nostres vides. Un eixemple de text preestablit per a una invocació seria el Pare nostre.

En general, totes les religions utilisen oracions, llitúrgias o himnes d'invocació, com per eixemple, els mantras en l'hinduisme i el budisme, el Llibre dels Morts dels egipcíacs, els Himnes órficos i molts atres texts, que encara es conserven, escrits en caràcters cuneïformes sobre tablillas d'argila, dirigides a Shamash, Ishtar i atres deïtats.

Una invocació també pot ser una alternativa secular a una oració

Forma de possessió

La paraula possessió s'utilisa ací en la seua forma neutra en el sentit de "un estat (potencialment sicològic) en el que la personalitat normal d'un individu és substituït per un atre". Açò també es coneix a voltes com "aspecte". Pot fer-se com a mig de comunicació d'acostament a una deïtat o esperit i, com a tal, no té per qué ser vist com a sinònim de possessió demoníaca.

En algunes tradicions religioses com el paganisme, el chamanisme i la Wicca, una invocació significa traure un esperit o força espiritual del propi cos, i es diferencia de la "evocació", que implica demanar a un esperit o força que es faça present en un lloc determinat.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ Aleister Crowley, Magick, Book 4, p. 147.

Bibliografia


Referències