Sucre afegit
Els sucres afegits o sucres lliures són sucres (carbohidrats calòrics) que s'afigen als aliments i begudas en algun moment abans del seu consum.[1] Entre ells s'inclouen els carbohidrats afegits (monosacàrits i disacáridos) i, de forma més general, els sucres presents de forma natural en la mel, l'aixarop, els sucs de fruta i els concentrats de suc de fruta.[2][3] Els sucres afegits poden adoptar múltiples formes químiques, com la sacarosa (sucre de taula), la glucosa (dextrosa) i la fructosa.
El consens mèdic sosté que els sucres afegits aporten poc valor nutricional als aliments,[1] lo que ha donat lloc a una descripció coloquial com «calories buides». El consum excessiu de sucre està correlacionado en una ingesta calòrica excessiva i un major risc d'aument de pes i d'atres malalties.[1][4][5] Segons estudis, les persones que consumixen entre el 17 % i el 21 % de les seues calories diàries procedents de sucres afegits tenen un risc un 38 % major de morir per malaltia cardiovascular en comparació a les que consumixen el 8 % de les seues calories diàries procedents de sucres afegits.[6]
Us
[editar | editar còdic]En Austràlia
[editar | editar còdic]En Austràlia, els sucres afegits poden incloure la sacarosa o l'aixarop de dacsa en alt contingut en fructosa, abdós composts principalment per aproximadament la mitat de glucosa i la mitat de fructosa.[7] Atres tipos de sucres afegits són els sucres de remolacha i de canya, l'aixarop de malta, l'aixarop de arce, el sucre de taula, el edulcorante de fructosa, la fructosa líquida, el concentrat de suc de frutes, la mel i la melaça.[7][8] Els tipos més comuns d'aliments que contenen sucres afegits són les begudes azucaradas, inclosa la majoria de les gaseoses, i també els darreries i aperitius dolços, que representen el 20% del consum diari de calories,[1] el doble del llímit màxim recomanat per l'Organisació Mundial de la Salut (OMS).[1] Segons un estudi de 2012 sobre l'us de edulcorantes calòrics i no calòrics en uns 85.000 productes alimenticis i begudes, el 74 % dels productes contenien sucre afegit.[7][9]
Begudes azucaradas
[editar | editar còdic]Les begudes azucaradas contenen un aixarop mescla dels monosacàrits glucosa i fructosa format per sacarificació hidrolítica del disacárido sacarosa. La biodisponibilidad dels hidrats de carbono líquits és major que la dels sucres sòlits, segons el tipo de sucre i la velocitat estimada de digestió.[10] Existixen proves d'una relació positiva i causal entre l'ingesta excessiva de sucs de frutes i l'aument del risc de patir algunes malalties metabòliques cròniques.[3]
Directrius
[editar | editar còdic]Organisació Mundial de la Salut (OMS)
[editar | editar còdic]En 2003, la OMS va definir els sucres lliures principalment definint el terme «hidrat de carbono» o «carbohidrat» en elements que es relacionen més directament en l'impacte sobre la salut que en una definició química, i a raïl de metaestudios relatius a les malalties cròniques, l'obesitat i la càries dental relacionades en el consum excessiu de grans cantitats de sucre afegit en aliments processats.[11] Junt en l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), la OMS va publicar una piràmide alimentària revisada que dividix la dieta en grups més orientats a la salut, recomanant que un màxim del 10% de la dieta d'un individu procedixca de sucres lliures.[12] Les empreses azucareras varen qüestionar l'informe de la OMS per sugerir que el consum de sucres lliures dins de la piràmide alimentària solament deuria ascendir a un màxim diari del 10 %, i que no deuria haver una ingesta mínima de sucre.[2][12][13][14]
En 2015, la OMS va publicar una nova directriu sobre l'ingesta de sucre per a adults i chiquets com a resultat d'una àmplia revisió de les proves científiques disponibles realisada per un grup multidisciplinar d'experts. La directriu recomana que tant adults com a chiquets reduïxquen l'ingesta de sucres lliures a menys del 10 % de l'ingesta energètica total.[15]
En 2016, el sucre afegit es va afegir a la versió revisada de l'etiqueta d'informació nutricional i se li va assignar un valor diari de 50 grams o 200 calories al dia per a una dieta de 2000 calories.[16][17]
Autoritat Europea de Seguritat Alimentària
[editar | editar còdic]En febrer de 2022, els científics de l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) varen concloure que el consum de sucre és una causa coneguda de càries dental, i que les proves també vinculen el consum de begudes azucaradas, sucs i néctars en diverses malalties metabòliques cròniques, com l'obesitat, la malaltia del fege gras no alcohòlic i la diabetis de tipo 2. La EFSA va declarar: «Hem conclós en que existixen incertituts sobre el risc de malalties cròniques per a les persones el consum de les quals de sucres afegits i lliures és inferior al 10% de la seua ingesta total d'energia".[18]
Associació Nortamericana del Cor
[editar | editar còdic]En 2018, l'ingesta diària de sucre recomanada per l'American Heart Association per als hòmens és de 9 cucharaditas o 36 grams (1,3 oz) al dia, i per a les dònes, 6 cucharaditas o 25 grams (0,88 oz) al dia.[5] El consum excessiu de sucres en aliments i begudes pot aumentar el risc de vàries malalties.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 H Allen, Lindsay; Prentice, Andrew (2012). Encyclopedia of Human Nutrition 3I (en en), Academic Press. ISBN 978-0-12-384885-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Guideline: Sugars intake for adults and children» (en en). Organisació Mundial de la Salut. Consultat el 2024-09-01.
- ↑ 3,0 3,1 «Tolerable upper intake level for dietary sugars».EFSA Journal.20(2)doi:10.2903/j.efsa.2022.7074.Consultat el 2024-09-01.
- ↑ «Get the facts: Added sugars» (en en-us). US Centers for Disease Control and Prevention.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Sugar 101» (en en). Associació Nortamericana del Cor. Consultat el 2024-09-01.
- ↑ «Family physicians’ knowledge, attitudes, and behaviors regarding the weight effects of added sugar».SAGE Open Medicine.6
- 205031211880124.ISSN 2050-3121.doi:10.1177/2050312118801245.Consultat el 2024-09-01.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Hidden in Plain Sight» (en en). University of Califòrnia at San Francisco. SugarScience. Consultat el 2024-09-01.
- ↑ Committee on Examination of Front-of-Package Nutrition Ratings Systems and Symbols; Institute of Medicine, {{{nom2}}} (21 de decembre de 2010). Examination of Front-of-Package Nutrition Rating Systems and Symbols: Phase I Report (en en), National Academies Press, p. 6. ISBN 978-0-309-18652-0.
- ↑ «Use of Caloric and Noncaloric Sweeteners in US Consumer Packaged Foods, 2005-2009».Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics.112(11)
- 1828–1834.i6.ISSN 2212-2672.doi:10.1016/j.jand.2012.07.009.
- ↑ «Carbohydrate bioavailability».British Journal of Nutrition.94(1)
- 1–11.ISSN 1475-2662.doi:10.1079/BJN20051457.Consultat el 2024-09-01.
- ↑ «TaxRx: Ultra-Processed Foods, Added Sugar, and the Social Cost of Obesity».Food and Drug Law Journal.75
- 38.
- ↑ 12,0 12,1 «Sugar industry sour on WHO report».CMAJ: Canadian Medical Association Journal.168(12)
- 1585.ISSN 0820-3946.Consultat el 2024-09-01.
- ↑ «Sugar Industry Takes on the World Health Organization» (en en). NPR.
- ↑ «Political Context of the World Health Organization: Sugar Industry Threatens to Scupper the WHO».International Journal of Health Services.33(4)
- 831–833.ISSN 0020-7314.doi:10.2190/U0MW-WM82-N5BH-E20C.Consultat el 2024-09-01.
- ↑ «Guideline: Sugars intake for adults and children» (en en). Organisació Mundial de la Salut. Archivat des d'el original, el 2015-08-17.
- ↑ «Added Sugars on the Nutrition Facts Label».Nutrition.FDA.Consultat el 2024-09-01.
- ↑ «[1]» (en en).
- ↑ «[2]» (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azúcar añadido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.