Anar al contingut

Sucre afegit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sucre blanc sent pesat en la bàscula per a un pastiç.

Els sucres afegits o sucres lliures són sucres (carbohidrats calòrics) que s'afigen als aliments i begudas en algun moment abans del seu consum.[1] Entre ells s'inclouen els carbohidrats afegits (monosacàrits i disacáridos) i, de forma més general, els sucres presents de forma natural en la mel, l'aixarop, els sucs de fruta i els concentrats de suc de fruta.[2][3] Els sucres afegits poden adoptar múltiples formes químiques, com la sacarosa (sucre de taula), la glucosa (dextrosa) i la fructosa.

El consens mèdic sosté que els sucres afegits aporten poc valor nutricional als aliments,[1] lo que ha donat lloc a una descripció coloquial com «calories buides». El consum excessiu de sucre està correlacionado en una ingesta calòrica excessiva i un major risc d'aument de pes i d'atres malalties.[1][4][5] Segons estudis, les persones que consumixen entre el 17 % i el 21 % de les seues calories diàries procedents de sucres afegits tenen un risc un 38 % major de morir per malaltia cardiovascular en comparació a les que consumixen el 8 % de les seues calories diàries procedents de sucres afegits.[6]

Us

En Austràlia

En Austràlia, els sucres afegits poden incloure la sacarosa o l'aixarop de dacsa en alt contingut en fructosa, abdós composts principalment per aproximadament la mitat de glucosa i la mitat de fructosa.[7] Atres tipos de sucres afegits són els sucres de remolacha i de canya, l'aixarop de malta, l'aixarop de arce, el sucre de taula, el edulcorante de fructosa, la fructosa líquida, el concentrat de suc de frutes, la mel i la melaça.[7][8] Els tipos més comuns d'aliments que contenen sucres afegits són les begudes azucaradas, inclosa la majoria de les gaseoses, i també els darreries i aperitius dolços, que representen el 20% del consum diari de calories,[1] el doble del llímit màxim recomanat per l'Organisació Mundial de la Salut (OMS).[1] Segons un estudi de 2012 sobre l'us de edulcorantes calòrics i no calòrics en uns 85.000 productes alimenticis i begudes, el 74 % dels productes contenien sucre afegit.[7][9]

Begudes azucaradas

Les begudes azucaradas contenen un aixarop mescla dels monosacàrits glucosa i fructosa format per sacarificació hidrolítica del disacárido sacarosa. La biodisponibilidad dels hidrats de carbono líquits és major que la dels sucres sòlits, segons el tipo de sucre i la velocitat estimada de digestió.[10] Existixen proves d'una relació positiva i causal entre l'ingesta excessiva de sucs de frutes i l'aument del risc de patir algunes malalties metabòliques cròniques.[3]

Directrius

Organisació Mundial de la Salut (OMS)

En 2003, la OMS va definir els sucres lliures principalment definint el terme «hidrat de carbono» o «carbohidrat» en elements que es relacionen més directament en l'impacte sobre la salut que en una definició química, i a raïl de metaestudios relatius a les malalties cròniques, l'obesitat i la càries dental relacionades en el consum excessiu de grans cantitats de sucre afegit en aliments processats.[11] Junt en l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), la OMS va publicar una piràmide alimentària revisada que dividix la dieta en grups més orientats a la salut, recomanant que un màxim del 10% de la dieta d'un individu procedixca de sucres lliures.[12] Les empreses azucareras varen qüestionar l'informe de la OMS per sugerir que el consum de sucres lliures dins de la piràmide alimentària solament deuria ascendir a un màxim diari del 10 %, i que no deuria haver una ingesta mínima de sucre.[2][12][13][14]

En 2015, la OMS va publicar una nova directriu sobre l'ingesta de sucre per a adults i chiquets com a resultat d'una àmplia revisió de les proves científiques disponibles realisada per un grup multidisciplinar d'experts. La directriu recomana que tant adults com a chiquets reduïxquen l'ingesta de sucres lliures a menys del 10 % de l'ingesta energètica total.[15]

En 2016, el sucre afegit es va afegir a la versió revisada de l'etiqueta d'informació nutricional i se li va assignar un valor diari de 50 grams o 200 calories al dia per a una dieta de 2000 calories.[16][17]

Autoritat Europea de Seguritat Alimentària

En febrer de 2022, els científics de l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) varen concloure que el consum de sucre és una causa coneguda de càries dental, i que les proves també vinculen el consum de begudes azucaradas, sucs i néctars en diverses malalties metabòliques cròniques, com l'obesitat, la malaltia del fege gras no alcohòlic i la diabetis de tipo 2. La EFSA va declarar: «Hem conclós en que existixen incertituts sobre el risc de malalties cròniques per a les persones el consum de les quals de sucres afegits i lliures és inferior al 10% de la seua ingesta total d'energia".[18]

Associació Nortamericana del Cor

En 2018, l'ingesta diària de sucre recomanada per l'American Heart Association per als hòmens és de 9 cucharaditas o 36 grams (1,3 oz) al dia, i per a les dònes, 6 cucharaditas o 25 grams (0,88 oz) al dia.[5] El consum excessiu de sucres en aliments i begudes pot aumentar el risc de vàries malalties.[5]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 H Allen, Lindsay; Prentice, Andrew (2012). Encyclopedia of Human Nutrition 3I (en en), Academic Press. ISBN 978-0-12-384885-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Guideline: Sugars intake for adults and children» (en en). Organisació Mundial de la Salut (2015). Consultat el 2024-09-01.
  3. ↑ 3,0 3,1 EFSA Panel on Nutrition, Novell Foods and Food Allergens (NDA); Turck, Dominique; Bohn, Torsten; Castenmiller, Jacqueline(2022-02).«Tolerable upper intake level for dietary sugars».EFSA Journal.20(2)doi:10.2903/j.efsa.2022.7074.Consultat el 2024-09-01.(en en)
  4. ↑ «Get the facts: Added sugars» (en en-us). US Centers for Disease Control and Prevention (2021-11-28).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Sugar 101» (en en). Associació Nortamericana del Cor (17 d'abril de 2018). Consultat el 2024-09-01.
  6. ↑ Mackey, Christian; Plegue, Melissa A; Deames, Marian; Kittle, Matthew(2018-01).«Family physicians’ knowledge, attitudes, and behaviors regarding the weight effects of added sugar».SAGE Open Medicine.6: 205031211880124.ISSN 2050-3121.doi:10.1177/2050312118801245.Consultat el 2024-09-01.(en en)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Hidden in Plain Sight» (en en). University of Califòrnia at San Francisco. SugarScience (2013-11-17). Consultat el 2024-09-01.
  8. ↑ Committee on Examination of Front-of-Package Nutrition Ratings Systems and Symbols; Institute of Medicine (21 de decembre de 2010). Examination of Front-of-Package Nutrition Rating Systems and Symbols: Phase I Report (en en), National Academies Press, p. 6. ISBN 978-0-309-18652-0.
  9. ↑ Ng, Shu Wen; Slining, Meghan M.; Popkin, Barry M.(2012).«Use of Caloric and Noncaloric Sweeteners in US Consumer Packaged Foods, 2005-2009».Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics.112(11): 1828–1834.i6.ISSN 2212-2672.doi:10.1016/j.jand.2012.07.009.(en en)
  10. ↑ Englyst, Klaus N.; Englyst, Hans N.(2005-07).«Carbohydrate bioavailability».British Journal of Nutrition.94(1): 1–11.ISSN 1475-2662.doi:10.1079/BJN20051457.Consultat el 2024-09-01.(en en)
  11. ↑ Baltz, Courtney(2020).«TaxRx: Ultra-Processed Foods, Added Sugar, and the Social Cost of Obesity».Food and Drug Law Journal.75: 38.(en en)
  12. ↑ 12,0 12,1 Sibbald, Barbara(2003-06-10).«Sugar industry sour on WHO report».CMAJ: Canadian Medical Association Journal.168(12): 1585.ISSN 0820-3946.Consultat el 2024-09-01.(en en)
  13. ↑ Ydstie, John (24 d'abril de 2003). «Sugar Industry Takes on the World Health Organization» (en en). NPR.
  14. ↑ Boseley, Sarah; McMahon, Jean(2003-10).«Political Context of the World Health Organization: Sugar Industry Threatens to Scupper the WHO».International Journal of Health Services.33(4): 831–833.ISSN 0020-7314.doi:10.2190/U0MW-WM82-N5BH-E20C.Consultat el 2024-09-01.(en en)
  15. ↑ «Guideline: Sugars intake for adults and children» (en en). Organisació Mundial de la Salut (2015). Archivat des de l'original, el 2015-08-17.
  16. ↑ (2024-08-09).«Added Sugars on the Nutrition Facts Label».Nutrition.FDA.Consultat el 2024-09-01.(en en)
  17. ↑ Charres, Donen. «An 'Added Sugar' Label Is On The Way For Packaged Food», NPR, 2016-05-20 (en en).
  18. ↑ «Added and free sugars should be as low as possible», EFSA (en en).
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sucre_afegit&oldid=1333383»