Anar al contingut

Sextans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sextans o el Sextant és una constelació menor equatorial que va ser introduïda en el XVII per Johannes Hevelius. La va introduir en recort a l'instrument que va perdre en un incendi, un sextant. Està situada entre Leo i Hydra i no és una constelació particularment lluenta. No hi ha mitologia associada a esta constelació.

Característiques destacables

[editar | editar còdic]
Constelació de Sextans

Sextans ocupa una regió del cel relativament obscura, en solament una estrela per damunt de la quinta magnitut, α Sextantis, una jaganta blanca de tipo espectral A0III[1] en una lluminositat equivalent a la de 90 sols.[2] Li seguix en lluentor γ Sextantis, estrela binaria les components de la qual són dos estreles blanques de la seqüència principal de tipo A1V i A3V prou paregudes. El periodo orbital d'este sistema és de més de 77 anys. β Sextantis i δ Sextantis són estreles blanc-azuladas. La primera té tipo espectral B5IV/V i una temperatura efectiva de 14 570 K, mentres que la segona, encara en la seqüència principal, té tipo B9V i una temperatura de 10 900 K.[3]


Dins de les estreles múltiples de Sextans, 35 Sextantis és un sistema triple que consta de dos estreles jagantes evolucionades de tipo K d'igual massa, i abdós estreles són el doble de massives que el Sol.[4] L'estrela secundària és en sí mateixa un sistema binario espectroscópico d'una sola llínea la companyera de la qual té 0,58 masses solars.[4] El sistema es troba aproximadament a 700 anys llum de distància.[5] El parell exterior té una separació de 6,8" i abdós estreles tarden aproximadament 23 000 anys en orbitar entre sí, mentres que el subsistema B tarda 1528 dies en orbitar entre sí en una òrbita relativament excèntrica.[6] Igualment, 4 Sextantis és una binaria espectroscópica la component principal de la qual és de tipo espectral F5V; el periodo orbital del sistema és de 3,0546 dies i l'òrbita és circular.

Entre les variables de la constelació es troben I Sextantis i XX Sextantis, binarias de contacte de tipo espectral F5/6 V i F3V respectivament. En este tipo de binarias propenques les dos estreles estan tan pròximes que compartixen les seues capes exteriors de gas, encara que en el cas d'I Sextantis el contacte és solament marginal; la seua lluentor fluctua entre magnitut aparent +9,83 i +10,21 a lo llarc de la seua periodo orbital de 0,4198 dies (10,075 hores).[7] De distinta índole és RW Sextantis, una variable cataclísmica relativament lluenta en un periodo orbital encara més curt, 0,2694 dies.[8]

En Sextans hi ha vàries estreles en planetes extrasolars. 24 Sextantis és una subgigante taronja de tipo K1IV a que el seu entorn orbitan dos exoplanetas a una distància d'1,33 i 2,08 ua de l'estrela.

Bibha, nom oficial de HD 86081,[9] és un anàlec solar en un planeta a lo manco 1,48 voltes més massiu que Júpiter.[10] HD 92788, de tipo espectral G6V i en una metalicitat de [Fe/H] = +0,27, alberga un planeta de tipo «superjúpiter» i una nana marró de baixa massa.[11] Una atra estrela en un sistema planetari és BD-08 2823, nana taronja de tipo K3V; el planeta més intern té a lo manco 14,4 voltes la massa de la Terra.

Gliese 393 és una nana roja al voltant de la qual orbita un planeta —catalogat com «supertierra» calent— la massa del qual és, a lo manco, un 70 % major que la massa terrestre.[12]

L'estrela de Sextans més propenca al sistema solar, a 14,8 anys llum, és LHS 292. És una nana roja molt tènue, de tipo espectral M6.5V, que pot ser una binaria espectroscópica.

Erro al crear miniatura:
Image composta en senyes de Chandra i del sistema VLT

Entre els objectes de cel profunt destaca NGC 3115, també cridada galàxia de Spindle, galàxia lenticular en a on s'ha pogut obtindre una image del fluix de gas calent que cau cap al forat negre supermasivo del centre galàctic.[13]

Aixina mateix en esta constelació es localisen vàries galàxies nanes, com la nana de Sextans, una galàxia nana esferoidal satèlit de la Via Làctea que es troba a uns 90 kilopársecs.[14] Atres dos galàxies més alluntades, en els llímits del Grup Local, són les cridades Sextans A i Sextans B. No se sap en certea si pertanyen al mateix o, pel contrari, si estan just més allà d'ell, pero abdós galàxies estan vinculades gravitacionalment entre sí. En Sextans B s'han identificat cinc nebuloses planetàries, sent una de les galàxies nanes irregulars més chicotetes en a on s'han trobat este tipo d'objectes.[15]

En 2015 s'ha trobat evidència d'estreles de població III en la galàxia Cosmos Redshift 7 —una de les galàxies més antigues observades en corriment al roig z = 6,6— ubicada en Sextans. Estes són estreles que deuen haver existit en l'univers primerenc, responsables del començ de la producció dels elements químics més pesats que hidrogen i heli.[16][17]

Estreles principals

[editar | editar còdic]
Archiu:YSexLightCurve.png
Curva de llum en l'espectre visible d'I Sextantis, a partir de senyes de All Sky Automated Survey
Archiu:Gliese 393 b.jpg
Impressió artística i tamany comparatiu del planeta de Gliese 393 i la Terra, assumint una composició similar a la del nostre planeta

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alfa Sextantis (SIMBAD)
  2. “The Unexpected Optical and Ultraviolet Variability of the Standard Star α Sex (HD 87887)” . The Astronomical Journal 166 (2). doi:10.3847/1538-3881/acdee4. Bibcode2023AJ....166...73M.
  3. (2015).«The Ages of Early-Type Stars: Strömgren Photometric Methods Calibrated, Validated, Tested, and Applied to Hosts and Prospective Hosts of Directly Imaged Exoplanets».The Astrophysical Journal.804(2)
    146.doi:10.1088/0004-637X/804/2/146.
  4. 4,0 4,1 Tokovinin, A.. “Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2): 925–938. doi:10.1111/j.1365-2966.2008.13613.x. Bibcode2008MNRAS.389..925T.
  5. Vallenari, A.; et al. (Gaia collaboration) (2023). "Gaia Data Release 3. Summary of the content and survey properties". Astronomy and Astrophysics. 674: A1. arXiv:2208.00211. Bibcode:2023A&A...674A...1G. doi:10.1051/0004-6361/202243940. S2CID 244398875. Gaia DR3 record for this source at VizieR: https://vizier.cds.unistra.fr/viz-bin/VizieR-S?Gaia%20DR3%203858258736489909632.
  6. Tokovinin, A. A.. “New spectroscopic components in multiple systems. V.”. Astronomy and Astrophysics 465 (1): 257–261. doi:10.1051/0004-6361:20066888. ISSN 0004-6361. Bibcode2007A&A...465..257T.
  7. I Sextantis (General Catalogue of Variable Stars)
  8. (2017).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.470(2)
    1960-1970.
  9. «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
  10. “Radial Velocities from the N2K Project: Six New Cold Gas Giant Planets Orbiting HD 55696, HD 98736, HD 148164, HD 203473, and HD 211810” (2018). The Astronomical Journal 156 (5). doi:10.3847/1538-3881/aae1f5. Bibcode2018AJ....156..213M.
  11. “Truly eccentric - I. Revisiting eight single-eccentric planetary systems” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 484 (4): 5859–5867. doi:10.1093/mnras/stz290. Bibcode2019MNRAS.484.5859W.
  12. “The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs” . Astronomy and Astrophysics 650: A188. doi:10.1051/0004-6361/202140633.
  13. «NGC 3115: Chandra Images Gas Flowing Toward Black Hole». CHANDRA X-ray Observatory. Consultat el 31 de maig de 2020.
  14. (2011).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.411(2)
    1013–1034.Consultat el 5 de març de 2021.
  15. “The Local Group Census: Planetary nebulae in Sextans B” (2002). Astronomy and Astrophysics 386 (3): 869–873. doi:10.1051/0004-6361:20020296. Bibcode2002A&A...386..869M.
  16. “Evidence For POPIII-Like Stellar Populations In The Most Luminous LYMAN-α Emitters At The Epoch Of Re-Ionisation: Spectroscopic Confirmation” . The Astrophysical Journal 808: 139. doi:10.1088/0004-637x/808/2/139. Bibcode2015ApJ...808..139S.
  17. Overbye, Dennis (17 de juny de 2015). Astronomers Report Finding Earliest Stars That Enriched Cosmos, New York Claves. Recuperate le 17 de juny de 2015.