Anar al contingut

Galàxia irregular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Irregular galaxy NGC 1427A (captured by the Hubble Space Telescope).jpg
Galàxia irregular NGC 1427A

Una galàxia irregular és una galàxia que no encaixa en cap classificació de galàxies de la seqüència de Hubble. Són galàxies sense forma espiral, lenticular ni elíptica.[1] Algunes galàxies irregulars són chicotetes galàxies espirals distorsionades per la gravetat d'un veí major.

Les galàxies irregulars a sovint tenen un aspecte caòtic, carint d'un bulbo galàctic o de traces d'una estructura de braços en espiral.[2] La majoria de les galàxies irregulars són galàxies nanes (contenen de 10 millons a mil millons d'estreles). La seua lluentor no es veu afectat per la seua forma irregular ya que a sovint són riques en estreles jóvens i lluentes, pero el seu chicotet tamany les fa difícils de detectar, per lo que solament detectem aquelles que estan prou prop de la Terra. A sovint orbitan al voltant de galàxies més grans (galàxies espirals) que creen ones de compressió (per la gravetat) que les travessen i desencadenen formacions estelars molt ràpides allí. Haurien segut molt numeroses en el passat en l'univers, pero el seu número hauria disminuït despuix de les colisions (constituirien el 10% de les galàxies).

Les galàxies irregulars no tenen una forma particular. Estes estan entre les galàxies més chicotetes i estan plenes de gas i pols. Tenint una gran cantitat de gas i pols, significa que estes galàxies tenen una gran cantitat de formació d'estreles portant-se a terme en l'interior d'elles. Açò pot fer-les molt lluents. Els Núvols de Magallanes Gran i chicoteta, són eixemples de galàxies irregulars. Elles són dos galàxies chicotetes que viagen en òrbita al voltant de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctea.[3] Al voltant del 15% de totes les galàxies són irregulars.

Les galàxies irregulars solen ser chicotetes, aproximadament una dècima part de la massa de la Via Làctea. Pel seu chicotet tamany, són propenses a efectes ambientals com colisió en grans galàxies i núvols intergalácticas.[4]


La formació de les galàxies irregulars és un procés multifacético influenciat per les condicions del univers primerenc i events còsmics posteriors. L'entorn caòtic posterior al Big Bang, caracterisat per la turbulència còsmica, les interaccions gravitacionals i el paper de la matèria obscura, va jugar un paper important en la creació d'estes galàxies.[5] Les galàxies irregulars a sovint es veuen com a relíquies d'un univers més turbulento i menys estructurat, representant les primeres etapes de la formació de galàxies o el resultat d'interaccions i fusions. Mentres que les galàxies irregulars hui en dia continuen exhibint altes taxes de formació estelar i estructures caòtiques, la seua conexió en el Big Bang subralla el paper de l'univers primerenc en la configuració de les diverses formes que adopten les galàxies a lo llarc del temps còsmic. [6]

Classificació

[editar | editar còdic]

Hi ha tres tipos de galàxies irregulars:

  • Les galàxies irregulars tipo I (Semblants a les Núvols de Magallanes) són galàxies en un estat progressiu tardà, sense núcleu, en una baixa lluminositat i generalment són galàxies nanes. Les galàxies en esta morfologia apareixen en els catàlecs astronòmics com Irr I (Hubble) i com Im, IBm, Sm, SBm (deVaucouleurs i en Atles Carnegie).
    • Els subtipos en alguna estructura espiral es denominen galàxies Sm.
    • Els subtipos sense estructura espiral es denominen galàxies Im.
  • Les galàxia irregulars tipo II (Semblants a M82), a diferència de les anteriors, són galàxies generalment jóvens, produïdes per una fusió de galàxies o deformades per fortes interaccions gravitacionals en una galàxia propenca. En els catàlec astronòmics apareixen com Irr II (Holmberg, Hubble), com I0 (deVaucouleurs) i com Am = amorphous (Sandage).
  • Una galàxia nana és una galàxia irregular.[7] Actualment es pensa que este tipo de galàxies són importants per a comprendre l'evolució general de les galàxies, ya que tendixen a tindre un baix nivell de metalicitat i nivells relativament alts de gas, i es creu que són similars a les primeres galàxies que varen poblar l'Univers. Poden representar una versió local (i per tant més recent) de les galàxies blaves tènues conegudes en els estudis de galàxies de camp ultraprofundo.

Algunes de les galàxies irregulars, especialment les de tipo Magallanes, són chicotetes galàxies espirals que estan sent distorsionades per la gravetat d'una veïna major. Les galàxies nanes irregulars solen etiquetar-se com vaig donar (de l'anglés:Dwarf Irregular Galaxy)

Núvols de Magallanes

[editar | editar còdic]

Les Galàxies del Núvol de Magallanes es varen classificar en el seu dia com a galàxies irregulars. Des de llavors, la Gran Núvol de Magallanes ha segut reclasificada com a tipo SBm ( Galàxia espiral magallánica barrada).[8] La chicotet Núvol de Magallanes seguix classificada com una galàxia irregular de tipo Im segons l'actual classificació morfològica de galàxies, encara que conté una estructura de barres.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Butz, Stephen D. (2002). Science of Earth Systems. Cengage Learning. p. 107. ISBN 978-0-7668-3391-3.
  2. Morgan, W. W. & Mayall, N. U. (1957). "A Spectral Classification of Galaxies." Publications of the Astronomical Society of the Pacific. 69 (409): 291–303.
  3. Minding the Heavens: the Story of our Discovery of the Milky Way, CRC Press. ISBN 978-0-7503-0730-7.
  4. Elmegreen, Debra Meloy, i Bruce G. Elmegreen. "Galaxies". Space Sciences, editat per Pat Dasch, vol. 2: Planetary Science and Astronomy, Macmillan Reference USA, 2002, pp. 50-56. Gale Virtual Reference Library, go.galegroup.com/ps/i.do?p=GVRL&sw=w&o=mcc_pv&v=2.1&it=r&aneu=GALE%7CCX3408800138&agarreu=f1f899f2eb1f500bc3341c4f13abb896. Consultat el 25 de setembre de 2017.
  5. Springel, V., & Hernquist, L. The Formation of Galaxies and Large-Scale Structure in the Universe (2003) Cambridge University Press 699 pag. ISBN: 978-0521791379
  6. Peebles, P. J. E. Principles of Physical Cosmology (1993) Princeton University Press. 618 pag. ISBN: 978-0691032925
  7. Grebel, Eva K. (2004). The evolutionary history of Local Group irregular galaxies. in McWilliam, Andrew; Rauch, Michael (eds) Origin and evolution of the elements. Cambridge University Press. p. 234-254. ISBN 978-0-521-75578-8.
  8. Cors, G. i Buscombe, W. The Observatory, 90, 229 - 233 (1970) 229C Sobre l'estructura espiral del Gran Núvol de Magallanes

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Butz, Stephen D. (2002). Science of Earth Systems. Cengage Learning. p. 107. ISBN 978-0-7668-3391-3.