Fusió de galàxies
Una fusió de galàxies pot ocórrer quan dos o més galàxies colisionen. Estos processos són el tipo més violent d'interacció de galàxies. Encara que les fusions de galàxies no involucren realment la colisió d'estreles o sistemes estelars, per les grans distàncies entre les estreles en la majoria de les circumstàncies, les interaccions gravitacionals entre les galàxies i la fricció entre el gas i el pols còsmica tenen efectes importants en les galàxies involucrades en el procés. Els efectes precisos d'estes fusions depenen d'una gran varietat de paràmetros, tals com els ànguls de colisió, les velocitats, i les composicions i tamanys relatius. Per estes raons, les fusions de galàxies representen en l'actualitat un àrea extremadament activa d'investigació en Astrofísica.
Les fusions de galàxies són importants, ya que la taxa de fusió és una mida fonamental de l'evolució de les galàxies. La taxa de fusió també dona als astrònoms pistes de la manera en la que les galàxies varen acumular matèria a lo llarc del temps.[1]
Procés
Durant la fusió, les estreles i la matèria obscura de cada galàxia són afectades per la galàxia que s'aproxima. Cap a les últimes etapes de la fusió, el potencial gravitatorio i la forma de la galàxia comencen a canviar tan ràpidament que les òrbites de les estreles són greument afectades i perden memòria de la seua òrbita prèvia. Este procés és anomenat «relaixació violenta».[3] Per lo tant, si dos galàxies en forma de disc choquen, comencen en les seues estreles en rotació ordenada en el pla del disc. Durant la fusió, el moviment ordenat es transforma en energia aleatòria. La galàxia resultant està dominada per estreles que l'orbitan en una ret complexa i aleatòria d'òrbites. Açò és lo que s'observa en una galàxia elíptica: estreles en òrbites aleatòries i sense orde.
Classificacions
Les fusions de galàxies poden classificar-se en grups distints, per les propietats de les galàxies que sofrixen la fusió, com el número, el tamany comparatiu i la riquea de gas.
Per número
- Fusió binaria: Dos galàxies interactuant causen la fusió.
- Fusió múltiple: La fusió involucra més de dos galàxies.
Per tamany
- Fusió menor: Ocorre quan una de les galàxies és significativament major a l'atra (o les atres). La galàxia de major tamany a sovint «es menjarà» a la de menor tamany, absorbint la major part del seu contingut de gas i d'estreles, sense casi cap efecte significatiu en la galàxia gran. Es pensa que la nostra galàxia, la Via Làctea, està absorbint en l'actualitat galàxies més chicotetes d'esta manera, com la Galàxia Nana del Ca Major i, possiblement, a les Núvols de Magallanes. Es creu que la Corrent Estelar de Virgo representa els remanentes d'una galàxia nana que s'ha fos casi completament en la Via Làctea.
- Fusió major: Es porta a terme si dos galàxies espirals d'aproximadament el mateix tamany choquen a la velocitat i l'àngul apropiats. Estes es fondran de tal manera que perdran una gran part de la pols i el gas, a través d'una varietat de mecanismes de retroalimentaació que a sovint inclouen una etapa en la que existix un núcleu actiu galàctic. Es creu que esta és la principal força que fa funcionar a molts cuásars. El resultat final és una galàxia elíptica. Esta és el hipòtesis proposta per molts astrònoms per a explicar la creació de les galàxies elíptiques.
Un estudi ha trobat que les galàxies grans s'han fos unes en atres en promig una volta en els passats 9 mil millons d'anys. Les galàxies chicotetes varen estar fonent-se en les galàxies grans més freqüentment.[1] Note's que es creu que la Via Làctea i la Galàxia de Andrómeda experimentaran una colisió en uns 4.5 × 109 anys. La fusió d'estes galàxies es classificaria com a major, ya que tenen tamanys similars. Per lo tant, el resultat seria una galàxia elíptica.
Per riquea de gas
- Fusió mullada: És una fusió entre galàxies riques en gas, o galàxies blaves. Les fusions mullades pot produir una major cantitat de formació estelar, transformar galàxies en disc en galàxies elíptiques i activar l'activitat de cuásars.[6]
- Fusió seca: Es porta a terme entre galàxies pobres en gas o galàxies roges. Estes fusions poden no afectar fortament la taxa de formació estelar. En lloc d'això, poden tindre un paper important en el creiximent de la massa estelar.[6]
- Fusió humida: És un tipo de fusió entre les dos mencionades anteriorment, en a on hi ha suficient gas per a alimentar una formació estelar significativa, pero no hi ha el suficient per a formar cúmuls globulars.[7]
- Fusió mesclada: Ocorre quan galàxies riques en gas i galàxies pobres en gas, o galàxies roges i blaves es fonen.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 16 d'abril de 2012.
- ↑ «[2]». Consultat el 27 de març de 2013.
- ↑ van Albada, T. S. 1982 Royal Astronomical Society, Monthly Notices, vol. 201 p. 939
- ↑ «Transforming Galaxies». Picture of the Week. ESA/Hubble. Consultat el 6 de febrer de 2012.
- ↑ «[3]». Consultat el 12 de febrer de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 (2008).«The Redshift Evolution of Wet, Dry, and Mixed Galaxy Mergers from Close Galaxy Pairs in the DEEP2 Galaxy Redshift Survey».The Astrophysical Journal.681(232)doi:10.1086/587928.Consultat el 4 de giner de 2012.
- ↑ (2007).«Damp Mergers: Recent Gaseous Mergers without Significant Globular Cluster Formation?».The Astrophysical Journal.659(1)doi:10.1086/512033.Consultat el 28 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fusión de galaxias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.