Gliese 390

Gliese 390 (GJ 390 / HIP 51007) és una estrela en la constelació de Sextans. Visualment es localisa a poc menys de 3º al surest de ε Sextantis encara que, sent el seu magnitut aparent +10,14, no és observable a simple vista. Està situada, d'acort a la reducció de les senyes de paralaje d'Hipparcos (81,00 ± 1,91 milisegons d'arc), a 40,3 ± 0,9 anys llum del sistema solar. Les estreles conegudes més propenques a ella són Gliese 386 i GJ 1140, a 4,5 i 5,8 anys llum respectivament.

Gliese 390 és una nana roja de tipo espectral M1. Molt més tènue que el Sol, té una lluminositat bolométrica —que inclou la llum infrarroja emesa— equivalent al 4,2 % de la lluminositat solar; és, no obstant, molt més lluminosa que atres nanes roges més pròximes com Pròxima Centauri o Wolf 359. Té una temperatura efectiva de 3484 ± 50 K. En un radi equivalent al 61 % del ràdio solar, gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada de 2,5 km/s, lo que comporta que la seua periodo de rotació no supera els 12,6 dies. Presenta un contingut metàlic semblança al del Sol, sent el seu índex de metalicitat [M/H] = -0,03.

Gliese 390 és membre del «supercúmulo de les Híades», ampli grup d'estreles que compartix en les Híades el mateix moviment a través de l'espai. Luyten 726-8, DT Virginis i Gliese 849 són nanes roges que també formen part d'este grup.