Sambo

(European Games 2015)

Sambo (en rus: Cамбо) és un acrònim de САМозащита Без Оружия «SAMozashchita Bez Orúzhiya», que en rus significa, lliteralment, 'defensa personal sense armes', és un deport de combat i sistema de defensa pròpia desenrollat en l'antiga Unió Soviètica, i posseïx una variant nomenada Lluita Sambo, la qual va ser reconeguda com un deport nacional pel Comité de Deports de Tota l'URSS en 1938, presentat per Anatoli Jarlámpiev. Té les seues raïls en estils tradicionals de la lluita lliure com el judo, savate, jiu jitsu, boxeig, kurash, lluita mongola, pancracio i lluita olímpica.

Segons la Federació Internacional d'Estils de Lluita lliure Associats (FILA), el sambo és una de les quatre formes principals de la lluita lliure competitiva aficionada que més es practiquen actualment nivell mundial, sent les atres tres la lluita grecorromana, la lluita olímpica i el judo.

Història del Sambo

Orígens

Abans de la Revolució russa de 1917, l'eixèrcit imperial no posseïa un sistema unificat de combat cos a cos. Per este motiu, Lenin va encarregar a un equip d'experts el desenroll d'un sistema de combat propi del Eixèrcit Rojo. Tots els mecanismes econòmics de l'immens aparat polític que va formar la Unió Soviètica varen ser posats a disposició per a investigar i desenrollar el millor sistema de combat possible.

L'equip d'experts va viajar per tot lo món recopilant les tècniques més eficaces de les Arts Marcials més conegudes en eixe moment, sent estes: el Judo, el Jiu jitsu, el Kàrate, i el Kung Fu, que varen fusionar junt a la lluita tradicional de diferents pobles de la URSS com el Koch armeni, Kurash uzbeko, Khridoli georgiano, Trîntǎ moldavo i Khapsagay mongol, afegint ademés tècniques de disciplines olímpiques com la lluita grecorromana, la lluita lliure i el boxeig. Posteriorment, a inicis de el XIX es varen integrar les tècniques del Muay thai i Savate. Es considera que el Sambo posseïx l'informació més detallada sobre l'evolució d'un sistema de combat en l'història de la humanitat.^{cita requerida}

Fundadors

Acadèmia Mundial de Sambo en Kstovo, Rússia.

En 1918, Lenin va crear el Vseobuch (en rus: Всевобуч, transliterado com Vseóbshcheye voyénnoye obuchéniye o Formació General de Militars) baix el mando de N.I. Podovoiski per a entrenar a l'Eixèrcit Rojo. La tasca de desenroll i organisació de militars russos en l'entrenament de combat cos a cos va recaure en Kliment Voroshílov, qui per la seua banda va crear el Centre de Formació Física NKVD, "Dinamo". Voroshílov va seleccionar a tres individus per a portar a terme l'investigació tant dins com fòra de l'Unió Soviètica: Anatolij Jarlámpiev, Viktor Spiridonov i Vasiliy Oshchépkov. Cada u d'ells va realisar un estudi endèmic dels combats natius, per a saber cóm en atres països es difonien, i les seues tècniques.

Cada una de les tècniques que es varen ser incloent en el sistema va ser estudiada minuciosament, considerant els seus mèrits i la seua aplicació en combat sense armes. Aixina es varen ser refinant les tècniques per a conseguir el fi últim del sambo: Detindre a un agressor armat en el menor temps possible. D'esta forma, les millors tècniques del Judo i el Jiujitsu varen entrar en el repertori del sambo.

Els pares del sambo:

• Vasiliy Sergéyevich Oshchépkov va nàixer en la illa de Sajalín, en aquell temps terra japonesa, va estudiar Judo en el mestre fundador Jigorō Kanō en el Kōdōkan, aplegant fins a 2.º Donen Cinturó negre. Vasiliy Oschépkov va ensenyar el Judo i el karate a forces d'èlit de l'Eixèrcit Rojo en la Casa Centrjijoal de l'Eixèrcit Rojo. Va morir en un gulag en 1933 acusat de ser espia japonés durant la porga Estalinista, en reconéixer el Judo com a base del sambo. Açò es va considerar com una ofensa, ya que des d'un principi el sambo va tractar de ser un art marcial propi de la recent creada URSS. Va ser utilisat com a element de cohesió de la propaganda estatal soviètica i restava importància als orígens regionals i estrangers.

• Víktor Spiridónov, veterà de combat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i un dels primers instructors de lluita i defensa personal contractats pel centre Dinamo. En la seua experiència marcial a lo llarc dels anys va practicar lluita grecorromana, lluita Lliure, estils eslaus de lluita i de jiu jitsu japonés. Com a investigador d'estils de lluita en el centre Dinamo, va viajar a Mongòlia, Japó i China per a estudiar #el seu estil

vos natius. Des dels anys 20 i donada una lesió en el seu braç esquerre per una bayoneta en la guerra rus-japonesa, va desenrollar un enfocament del sambo més suau, el samoz, encaminat a preparar als policies i guardaespales de l'URSS. Esta versió més refinada del sambo s'ha fusionat en el sistema actual de sambo defensa personal, sent usat hui en dia en situacions reals per practicantes de tot lo món.

• Anatolij Jarlámpiev, cridat per moltes fonts com el pare del sambo, puix es deu fonamentalment a que ell va tindre la longevitat i els contactes necessaris per a permanéixer a càrrec d'este art quan va ser cridat Sambo. No obstant, cal dir que les maniobres polítiques de Jarlámpiev són les úniques responsables de que el comité deportiu de l'Unió Soviètica acceptara el sambo com el deport de combat oficial de l'URSS en 1938, de manera que podem dir que Jarlampiev és el pare de la lluita sambo o sambo deportiu.

Contràriament a lo que es pensa, Oschépkov i Spiridónov no varen cooperar en el desenroll del combat sense armes. La fusió progressiva d'estils es va conseguir a través dels seus estudiants, aixina com el personal militar. Encara que abdós mestres varen tindre l'ocasió de colaborar en moltes ocasions, els seus esforços mai es varen unir en una mateixa direcció.

Ademés dels mencionats, atres noms importants en el desenroll original del sambo són N.I. Golkovski, I.L. Vasíliev, A.I. Chumarov, S.V. Maguirovski, V.I. Andréyev. D.S. Damanin, V.F. Máslov, A.A. Budzinski, G. Sheremet i els germans Niniashvili.

La contribució de cada u d'ells va ser l'investigació intensiva de les reaccions psicofisiològiques davant les crisis d'estrés per confrontacions físiques, les reaccions sicològiques en el combat de supervivència i de la aceptabilidad llegal, mèdica i tàctica de l'activitat del combat, aixina com l'exploració de les consideracions tècniques.

Evolució deportiva del sambo

• En 1930, el sambo s'afig al pla d'estudis de l'Institut Estatal de Cultura Física de Moscou.
• En 1938, va rebre el reconeiximent de tots els comités per a que el sambo fora l'estil nacional de lluita en la Unió Soviètica.
• En 1947, en el primer campeonat de la URSS en individuals i per equips varen véncer les formacions de Moscou i Leningrado.
• En 1964, Victoria de Borís Mishenko sobre Isao Okano en competició en l'institut Kōdōkan (màxima institució de Judo) convulsionó el món del Judo. Este combat va ser el que va precipitar el canvi, esta victòria va obrir els ulls a molts Judocas, va marcar les diferències entre el Judo i el sambo, propiciant l'assentament de la lluita sambo per a les futures generacions.
• En 1966, la FILA (Federació Internacional de Lluita Amateur) reconeix al sambo com el seu tercer estil de lluita i és acceptat com la seua tercera disciplina.
• En 1967, es realisa l'I Campeonat Internacional de Sambo en Riga, URSS, en atletes de Bulgària, Mongòlia, Yugoslàvia i la URSS.
• En 1971, s'inclou al sambo en les Spartakiadas Nacionals de múltiples deports de la URSS.
• En 1972, es realisa l'I Campeonat Europeu en Riga, URSS, del 20 al 27 de novembre. Eixe mateix any, Herbert Jacob de Gran Bretanya és nomenat per la FILA director de la comissió de sambo.
• En 1973, es realisa l'I Campeonat Mundial de Sambo, en Teheran, Iran.
• En 1975, es realisa l'I Campeonat Mundial dins de EE. UU.
• En 1977, l'espanyol Fernando Compte és nomenat nou comissionat de la FILA per al sambo en el Comité Mundial de Lluita Sambo.
• En 1977, es realisa l'I Campeonat Panamericano de Sambo, en Sant Joan, Puerto Rico.
• En 1977, es realisa l'I Copa del Món de Sambo, en Tenerife, Espanya. José Antonio Cecchini es proclama campeó.
• En 1979, la FILA inclou en el seu calendari anual els Campeonats Mundials de Sambo, en categoria 17 a 20 anys.
• En 1981, el Comité Olímpic Internacional reconeix al sambo.
• En 1981, es realisa l'I Campeonat Mundial de Sambo per a dònes, en Madrit, Espanya.
• En 1981, s'inclou al sambo en els jocs Deportius Bolivarianos, en Sudamérica.
• En 1982, el sambo és inclós en els jocs de la Creu del Sur, en Rosario, Argentina.
• En 1983, s'inclou el sambo en la AAU Júnior Olimpic Games d'I

I. UU.

• En 1983, s'inclou el sambo en els IX Jocs Deportius Panamericanos en Caracas, Veneçola.
• En 1983, en els IX Jocs Panamericanos realisats en Caracas, la selecció Veneçolana de Sambo queda Campeó per equips Masculí i Femení. Conseguint aixina superar Veneçola en el medallero a potències panamericanas del deport.
• En 1984, el sambo és inclós en els Jocs dels treballadors, en Israel.
• En 1984, es realisa el Campeonat Mundial de Sambo, en Port La Creu, Veneçola.
• En 1984, se separa el sambo de la FILA, en el Congrés de Jonkoping, Suècia.
• En 1984, es funda la Federació Internacional Amateur de Sambo (FIAS) en Bilbao, Espanya, sent electe president Fernando Compte, en representació de la Federació Vasca de Sambo, que estava afiliada com a federació independent de l'espanyola.
• En 1985, és acceptada la FIAS per l'Associació Internacional General de Deports Federats, com a membre, el 21 d'octubre.
• En 1985, s'inclou el sambo en els IWGA, World Games en Londres, Anglaterra.
• En 1986, es realisa l'I Copa del Món en Àsia, en sèu en Tòquio, Japó.
• En 1987, es realisa la primera Copa del Món de Sambo en Àfrica, en sèu en Casablanca, Marroc.
• En 1989, es realisa l'I Campeonat Categoria Cadet en West Orange, Nova Jersey, EE. UU.
• En 1990, es realisa l'I Copa del Món en Caracas, Veneçola.
• En 1991, es retira Fernando Compte de la Presidència de la FIAS.
• En 1991, es realisa l'I Campeonat per a Escolars (13-14 anys) en Herne Bay, Anglaterra.
• En 1993, s'inclou al sambo com a exhibició en els events deportius del Festival Cultural dels Jocs Universitaris Mundials.
• En 1998, el sambo és inclós en els World Youth Games en Moscou, Rússia.
• En 1998, s'incorporen novament a la pràctica del sambo i a les competicions internacionals, Veneçola i atres països del Centre i Sudamérica.
• De 1998 a 2000, continuen realisant-se events nacionals en cada u dels països d'Amèrica i del restant del món, assistint molts d'ells a competicions internacionals.
• En 2001, la FIAS i el seu Comité Eixecutiu determinen per Mandat-Certificat designar a Emilio Alonso President Provisional de la FPAS (Federació Panamericana Amateur de Sambo) fins al Congrés Panamericano a celebrar-se en Ciutat de Panamà, Panamà, en novembre de 2002.
• En 2002, la FIAS real

issa la 1.ª Convenció Panamericana Amateur de Sambo, resultant electe President Emilio Alonso, en l'assistència dels següents delegats: Dr. Leonid Polyakov (EE. UU.) - Dr. César Chu Jr. (Panamà) - Lic. Víctor Pirela (Veneçola) - Sr. David Polis (Canadà) - Prof. Antonio Ramírez Rebollar (Mèxic) - Prof. Emilio Alonso (Veneçola).

• En 2003, es continua en el calendari Internacional de Competicions de la FIAS i s'incorporen activitats de la FPAS.
• En novembre de 2004, Veneçola, Mèxic, EE. UU., Canadà i Panamà assistixen per Amèrica al Campeonat Mundial de Sambo en Sant Petersburgo, Rússia, aixina com els representants de la Federació Panamericana Amateur de Sambo (FPAS) Master Emilio Alonso A. (President) i de la Federació Internacional Amateur de Sambo (FIAS), Gran Master Mickhail Tikhomirov (President).
• El 23 de maig de 2010 es funda el primer club de SAMBO en El Salvador i Centroamérica.
• En 2011, diversos països d'Amèrica es donen cita en Buenos Aires, Argentina, per a elegir al nou president de la Federació Panamericana de Sambo, resultant electe Juan Pablo Melo d'Argentina.
• El 26 de setembre de 2012 es realisa el Primer Campeonat Panamericano de Sambo i Combat Sambo en la ciutat de Santiago de Cali, vall del Cauca en Colòmbia.
• El 15 de decembre de 2015 es realisa el Primer Campeonat del Circuit denominat Rànquing Nacional Sambo Chile en la ciutat de Santiago de Chile, certamen que reunix a les principals escoles de Sambo en Chile.
• Durant el Campeonat Panamericano es realisa el Primer congrés panamericano de la FEPAS, a on s'accepta al Salvador i a Hondures com a primers membres Centroamericanos en la FEPAS. El Salvador conseguix un històric 5.º lloc a mans de Guenadi Gálvez en la categoria de +100 quilograms.
• Del 27 al 28 de juny de 2025 es va portar a terme el Campeonat Panamericano de Sambo en la ciutat de Guayaquil Equador en els següents resultats: Hòmens -58 kg Mèxic, Armant Villaseñor Román, -64 kg Mèxic, Clavellinera Rodrigo Ismael , -71 Kg EEUU, Lopouchanski Iván, -79 kg Veneçola, García Eduart , -88 Kg Brasil, Solano Lopes Nicolás , -98 Kg Brasil, Assis Gustavo, +98 Kg Brasil , Abreu Vinicius. Dònes -50 Costa Rica, Pérez Jessica,-54Kg Veneçola, Solorzano Francis, -59 Kg Equador, Valverde Luisa, -55 Kg Uruguay , Vázquez Martina, -72 kg Veneçola Carresquel Rimarys, -80 kg Costa Rica, Castro Nicole, +80 Kg Brasil, Rodrigues de Souza Priscila.

Vore també

• Lluita (deport)
• Lluita Lliure Olímpica
• Lluita grecorromana o occidental moderna.
• Lluita plaja
• Judo o lluita japonesa moderna en uniforme.
• Jiu-jitsu brasiler estil de lluita especialisat en el combat en el sol.
• Shuai Jiao lluita chinenca
• Sum lluita japonesa en cinturó
• Ssirum lluita coreana
• Lluita mongola o bökh

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sambo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.