Lluita lliure olímpica

Lluita lliure olímpica

La lluita lliure olímpica, lluita olímpica, lluita lliure deportiva, lluita tècnica o simplement lluita lliure és un deport en el qual cada participant intenta derrotar al seu oponent en l'us de claus i tècniques de proyecció. L'objectiu consistix en guanyar el combat fent caure a l'oponent al sol i mantenint abdós omóplatos del rival fixos sobre el tapís, el temps suficient per a que l'àrbit se cerciore d'açò, o guanyant per puntuació per mig de la valoració de les tècniques i accions conseguides sobre l'adversari.

El terme «lliure» que denomina la modalitat es referix a que, a diferència de la lluita grecorromana a on no es poden utilisar activament les cames ni atacar les del rival, en la lluita lliure les cames són un element més de l'atac i la defensa. És dir, no hi ha restriccions.

cal mencionar que la lluita és un deport d'alt rendiment i de moltes proyeccions d'alt grau de dificultat. Per una atra part el terme «olímpica» s'utilisa per a diferenciar-la del combat escènic conegut com lluita lliure.

La variant femenina d'esta modalitat es denomina lluita lliure femenina o simplement lluita femenina. A estes tres modalitats de lluita (lluita grecorromana, lluita lliure masculina i lluita lliure femenina) se'ls denomina lluites olímpiques ya que estan presents en els Jocs Olímpics.

Història olímpica

Quan els Jocs Olímpics varen refer la seua aparició en Olimpia en els primers Jocs Olímpics de l'era moderna en 1896, es va considerar important que la lluita fora inclosa des d'un punt de vista històric, de tal forma que es va tornar un dels elements centrals dels Jocs. La lluita grecorromana es percebia com la verdadera reencarnació de la lluita grega i la lluita romana de l'Antiguetat, i va ser la que va estar present en la primera olimpiada.

No obstant, i en contra de lo que la gent creïa, la lluita que es practicava en els antics jocs olímpics era similar a l'actual lluita lliure olímpica, ya que sí que estava permés atacar les cames de l'adversari, aixina com usar les pròpies activament en l'atac; si era estil grecorromana solament es permetia fer claus de la cintura per a dalt, per la qual cosa l'us d'agarres a les cames era totalment illegal en este estil de combat.

La lluita lliure es va admetre en els Jocs Olímpics en la sessió del COI celebrada en París en 1901. Les primeres proves olímpiques varen tindre lloc en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1904 a Saint Louis, en els Estats Units. Els oficials olímpics varen decidir afegir esta nova disciplina, de passat certament menys ric i menys noble que l'anterior pero gojant d'un enorme renom, en particular en Gran Bretanya i en els Estats Units, a on era una de les atraccions estrela de les verbenes i fires de el XIX, una forma d'entreteniment professional. De la mateixa manera que la lluita grecorromana, conte des de llavors entre les grans disciplines dels Jocs Olímpics.

En 1912, en Suècia, es va crear la United World Wrestling (UWW), que és l'organisme internacional que dirigix este deport. En l'actualitat, la Federació Russa domina en lluita, en particular en grecorromana, pero és dominada per Estats Units en lluita lliure. Entre els països d'a on ixen lluitadors de nivell internacional figuren Iran, Turquia i Mongòlia, països a on la lluita és el deport nacional. Per als Jocs Olímpics de Sídney en 2000, es va modificar el programa de lluita. Des de 1972, la lluita es dividia en dèu categories de pes en els dos estils. En els Jocs de Sídney es varen presentar solament huit categories de pes en cada estil. Els pesos també varen canviar llaugerament i es va suprimir la categoria més llaugera, cridada comunament pes semimosca simplement.

La reducció del número de categories de 10 a 7 en LL i en GR va permetre l'introducció de la lluita femenina en quatre categories de pes en els Jocs Olímpics d'Atenes en 2004, encara que en els campeonats del món, de la mateixa manera que les demés categories, es disputen 7 pesos. El primer campeonat del món de lluita grecorromana va ser en Viena en 1904, i el primer de lluita lliure va tindre lloc en Helsinki en 1951.

Dèsset països es varen compartir les medalles de lluita lliure als Jocs Olímpics de 1996 en Atlanta. Varen ser 15 en Sídney i 17 en Atenes.

Reglamente

El reglament és pràcticament el mateix per a les tres modalitats de la lluita olímpica, en la salvetat de l'utilisació de les cames en lluita grecorromana.

El tapís

La lluita es disputa sobre un tapís quadrat de 12x12 metros dividit en tres zones.

Vestimenta

Els deportistes visten una "malla" (del francés, "mallot") d'una sola peça de color roig o blau, segons els corresponga, colors oficials de dites penyores de combat.

Categories de pes i edat

• Les 10 categories de pes per als séniors (+18) són: 57 kg; 61 kg; 65 kg; 70 kg; 74 kg; 79 kg; 86 kg; 92 kg; 97 kg; 125 kg.
• Les 10 categories de pes per als jovenil (17,18,19) són: 57 kg; 61 kg; 65 kg; 70 kg; 74 kg; 79 kg; 86 kg; 92 kg; 97 kg; 125 kg.
• Les 10 categories de pes per als cadets (15, 16, 17) són: 41-45 kg; 48 kg; 51 kg; 55 kg; 60 kg; 65 kg; 71 kg; 80 kg; 92 kg; 110 kg.
• Les 10 categories de pes per als escolars (13, 14, 15) són: 34-38 kg; 41 kg; 44 kg; 48 kg; 52 kg; 57 kg; 62 kg; 68 kg; 75 kg; 85 kg.

Els pesos femenins varien sobre els masculins.

Cos arbitral

En cada combat, el cos arbitral està compost per dos juges, un àrbit i un auxiliar cronometrista. L'àrbit dirigix i puntua el combat des de l'interior del matalaf, alçant la mà del color del lluitador que fa l'acció tècnica i indicant el puntaje (dreta blava, esquerra roig), dirigint-se directament als lluitadors és qui inicia i termina el combat, sancionant les eixides del matalaf, #passivitat en el combat i el toc, este prèvia autorisació del president de matalaf. El juge, des de l'exterior del tapís, colocat front al president de tapís, observa l'acció i emet una puntuació, mostrant la puntuació d'acort en l'acció independentment de l'àrbit. El president de tapís (des de la taula principal), coordina les decisions de l'àrbit i el juge sobre la puntuació, anotant les puntuacions i validant el resultat final. El cronometrista inicia el cronómetro quan l'àrbit bufa el silbato, detenint-ho i reiniciant quan l'àrbit ho indica, senyala en el tauler la puntuació tècnica i llança un objecte al centre de l'acció quan finalisa el temps.

El combat i tipos de victòries

La duració dels combats depén de la categoria d'edat dels lluitadors sent dos temps de dos minuts per a les categories infantil, escolar i cadet, i dos temps de tres minuts per a la categoria jovenil i adult en un descans de trenta segons entre periodos.

Existixen principalment tres formes de guanyar un combat:

• Per pegada: quan un lluitador manté controlat en els dos omóplatos sobre el tapís al seu adversari, el temps suficient per a que el cos arbitral ho constate. No importa el marcador.
• Puntuació: aquell que faça la majoria de punts tècnics al final dels temps de lluita.
• Superioritat tècnica: En l'estil lliure a la diferència de dèu punts la lluita es dona per terminada. No importa el marcador.

Puntuació:

Les accions realisades pels lluitadors poden ser puntuades pel cos arbitral en 1, 2, 4 o 5 punts.

1 punt: L'atre lluitador lluita passiu i li dona el punt al rival. Si sales del ari de risc el criculo li donen un punt

2 punts:

• Tècnica de sol que posa al rival en “posició de perill” o de tocat immediat.
• Quan el rival ix de la superfície de combat en “posició de perill”.
• Si el rival realisa una acció illegal que impedix realisar la teua tècnica.
• Al lluitador que bloqueja i posa en “posició de perill” al rival despuix d'haver sofrit ell una proyecció.

• En colocar-se darrere del rival i controlar-ho fent que els seus genolls o colzes toquen el tapís.

4 punts:

• Tècnica de peu que posa al rival en “posició de perill”, inclús si ho ha alçat des d'una posició de sol.
• Tècnica de peu de “gran amplitut” (que descriu un gran arc en l'espai) que no posa al rival en “posició de perill”, inclús si ho ha alçat des d'una posició de sol.

5 punts:

• Tècnica de peu de “gran ampitud” (que descriu un gran arc en l'espai) que posa al rival en “posició de perill”, inclús si ho ha alçat des d'una posició de sol.

Amonestacions:

• Tècniques illegals que no suponen una descalificació directa. Qui rep tres amonestacions pert el combat.

Sistema de competició

El sistema de competició utilisat és el d'eliminació directa en repeixca per a aquells lluitadors que hagen perdut contra algun dels finalistes.

Existirà, per tant, dos tercers, que seran els guanyadors de les repeixques, i dos quints, els perdedors. La classificació a partir del sèptim es realisa, atenent als següents criteris, per este orde: major número de punts de classificació, major número de tocats, major número de victòries per superioritat, major número de periodos guanyats per superioritat, major número de punts marcats, menor número de punts rebuts.

Els punts de classificació són punts otorgats a cada lluitador despuix del combat, en relació en el tipo de victòria o derrota: Victoria per abandó: 6 punts

• Victoria per tocat: 5 punts.
• Victoria per superioritat tècnica en tot el combat: 4 punts.
• Victoria per punts: 3 punts.
• Derrota per tocat: 0 punts.
• Derrota sense haver marcat punts: 0 punts.
• Derrota havent marcat punts i no per tocat: 1 punt.

En el cas de que el número de lluitadors d'una categoria siga inferior a sis, llavors s'amprarà el sistema de competició “nòrdic”, o siga, tots contra tots, i la classificació es realisarà atenent primerament al número de victòries, i despuix als criteris anteriorment descrits.

Tècniques illegals

Són illegals, les tècniques o accions enumerades a continuació:

• Tècnica de gola, o estrangulación en una mà a modo d'assut.
• Tècnica de cap i de coll en les dos mans, aixina com totes les situacions i posicions de estrangulamiento.
• Doble tècnica de coll (Nelson), si no és eixecutada de costat, sense cap intervenció de les cames sobre part alguna del cos de l'adversari. Per a cadets i escolars, aixina com en la modalitat femenina està prohibida.
• Dur el braç de l'adversari darrere de la seua esquena, eixercint simultàneament una pressió i en una posició que la gobanella en el braç forme un àngul agut.
• Eixecutar una tècnica en contra de la columna vertebral de l'adversari.
• Solament seran permeses les tècniques que duguen un braç i el cap al mateix temps.
• Ademés, en les tècniques de peu i per darrere, mentres l'adversari està tornat cap avall (en la cintura al revés), la proyecció no deu realisar-se més que cap a un costat i de cap manera de dalt avall (en picat).
• En l'eixecució d'una tècnica, agarrar el cap o el coll de l'adversari en els dos braços.
• En lluita lliure, la tijera tancada en els peus creuats sobre el cap, el coll està prohibit.
• Tot tipo de colps, rasguños, mossegades, o agarres a l'engonal.

Igualment es prohibix:

• Dur vendajes en les nines, braços o turmells, llevat en el cas de lesió i baix prescripció mèdica.
• Presentar-se en estat de sudación a l'inici del combat i a l'inici cada periodo.
• Embadurnarse el cos en matèria grassa o pegajosa.
• Dur qualsevol objecte com a anells, polseres, etc.

Lèxic

• Òbriga o Open: Requeriment que fa l'àrbit per a que un lluitador controlat en sol solte a l'atacant o adopte una postura de braços més oberta.

• Acció: Requeriment que fa l'àrbit per a que un o els dos lluitadors siguen més actius.

• Àrbit: Oficial que dirigix el combat sobre el tapís.

• Atenció: Avís que fa l'àrbit a un lluitador abans d'amonestar-ho.

• Bomber: Moviment que simula la càrrega d'un bomber del rival pels muscles abans de proyectar-ho lateralment.

• Braç martell: moviment pel qual un lluitador proyecta al seu adversari sobre el seu muscle tenint-ho agarrat del braç.

• Cintura en pont: Moviment a través del com un lluitador voltea en sol al seu rival passant ell per la posició de pont. Russa.

• Círcul central: menut círcul d'1 metro de diàmetro situat en el centre del tapís de lluita.

• Creuament de turmells: Acció per mig de la qual un lluitador bloqueja les cames del seu rival en el sol i ho fa girar sobre la seua esquena.

• Derribe frontal: Moviment en el qual un lluitador fa caure al seu rival cap a arrere alçant-li les cames i espentant frontalment que es consideren 4 punts o 5

• Descalificació: Eliminació d'un lluitador d'un combat per infringir les regles.

• Entrada a una cama: Acció per la qual un lluitador en alvançar acachat és capaç d'agarrar una cama. En plural si el seu objectiu és agarrar les dos.

• Forfait: Victoria quan no es presenta el rival a l'inici del combat.

• Passiu: Situació a on un lluitador rehúye el combat en el tapís, i és penalisat en una amonestació i otorgant un punt al seu oponent.

• Fuga de tapís: Situació a on un lluitador ix voluntàriament del tapís, i és penalisat en una amonestació i otorgant un punt al seu oponent si no ix en “posició perille” o en dos punts en cas contrari.

• Cap de tapís: Oficial responsable d'un tapís. Decidix entre un i un atre en cas de desacort entre l'àrbit i el juge.

• Juge: Oficial que vares agarrar a l'àrbit i adjudica els punts als lluitadors durant el combat.

• Alçada: Acció per la qual un lluitador alça al seu rival.

• Liana: Moviment en el qual un lluitador se servix de les seues cames per a voltear a l'adversari. Tijera.

• Passada arrere: Acció per la qual un lluitador controla per darrere al seu rival en el sol. Val 2 punts.

• Pegada: Control del rival que conseguix mantindre els dos omoplatos d'este pegats al tapís. Esta acció per al combat i proporciona la victòria.

• Periodo: Cada una de les 3 parts independents en que es dividix un combat.

• Posició: Veu en que es dirigix l'àrbit a un lluitador per a que adopte la posició correcta d'inici.

• Posició de castic: Posició conseqüència d'una irregularitat en sol, en la qual un lluitador es coloca a 4 pates i el rival coloca les palmes de la mà en les seues omoplatos. Posada a terra ordenada.

• Assut de gran amplitut: Proyecció en la qual el centre de gravetat de l'adversari és superior al del lluitador que proyecta.

• Pont: Posició estovada que adopta un lluitador d'esquenes al tapís, per a evitar que la seua esquena toque el tapís.

• Posada a terra: Dur a l'adversari al sol.

• Posada a terra ordenada: Posició conseqüència d'una irregularitat en sol, en la qual un lluitador es coloca a 4 pates i el rival coloca les palmes de la mà en les seues omoplatos. Posició de castic.

• Posició de perill: Posició en la qual l'esquena d'un lluitador forma un àngul de menys de 90 graus en el tapís.

• Punts de classificació: Punts otorgats despuix del combat en relació en el resultat final.

• Punts tècnics: Punts marcats durant el combat.

• Rondes de calificació: Rondes efectuades en la finalitat de conseguir el número ideal de lluitadors per a començar l'eliminació directa.

• Rondes de repeixca: Combats que realisen els lluitadors que han segut derrotats pels finalistes en la finalitat de decidir qui conseguix la medalla de bronze.

• Russa: Moviment a través del com un lluitador voltea en sol al seu rival passant ell per la posició de pont. Cintura en pont.

• Superioritat tècnica: En un combat quan es guanyen dos periodos per superioritat tècnica. En un periodo quan es guanya per més de 6 punts de diferència, dos tècniques de 3 punts o una tècnica de 5 punts.

• Superfície central de lluita: Círcul central de lluita de 7 metros de diàmetro.

• Superfície de protecció: Zona compresa entre la zona de passivitat i el llímit del tapís l'objectiu del qual és protegir als lluitadors de possibles lesions.

• Supléx: Acció en la qual un lluitador, per mig d'un agarre al cos de l'adversari, ho proyecta per damunt d'ell en estovar-se cap a arrere.

• Tackle: Acció d'entrada a les cames en la qual es fa un moviment lateral d'agranada en les mans a fi de derribar al contrari.

• Temps: Es va acabar el temps.

• Tijera: Moviment en el qual un lluitador se servix de les seues cames per a voltear a l'adversari. Liana.

• Entrada a cintura: moviment pel qual un lluitador per mig d'un gir desequilibra al contrari, volteándolo en bloquejar-ho en la cadera.

• Zona de passivitat: Corona d'1 m d'ample exterior a la superfície central de lluita, i interior a la superfície de protecció. Servix per a avisar als lluitadors que els llímits estan prop.

Vejau també

• Lluita (deport)
• Catch wrestling, l'orige de la lluita lliure olímpica i la lluita colegiala
• Luta livre, art marcial i sistema de combat híbrit desenrollat en Brasil
• Sambo o lluita russa
• Judo o lluita japonesa moderna en uniforme
• Jiu-jitsu brasiler, estil de lluita especialisat en el combat en el sol.
• Shuai Jiao, lluita chinenca
• Sum, lluita japonesa en cinturó
• Ssireum, lluita coreana
• Lluita mongola o bökh

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lluita lliure olímpica.
• Lloc oficial de la Federació Internacional de Lluites Associades [2] archivat en Wayback Machine.
• Museu de la fama de la FILA
• Lloc oficial de la Federació Espanyola de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Catalana de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Argentina de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Guatemalteca de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Aragonesa de Lluita [3] archivat en Wayback Machine.
• Lloc oficial de la Federació Balear de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Madrilenya de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Valenciana de Lluita
• Lloc oficial de la Federació Asturiana de lluita.
• ^{[enllaç trencat]}