Símbols anarquistes
Existix una varietat de 'símbols' relacionats en el ‘anarquisme’, l'acracia i l'anarquia, entre els que es troben la "A" circulada, la bandera negra, i per extensió l'us polític del color negre; encara que estos símbols no són oficials, s'han impost gràcies a la costum i popularitat. A continuació es descriuen alguns d'estos símbols, comentant-se també els seus orígens i història.
"A" circulada
[editar | editar còdic]Descripció
[editar | editar còdic]
El símbol anarquiste que la major part de les persones coneix és el que es mostra a l'esquerra, consistent en la lletra "A" mayúscula rodejada per un círcul: Ⓐ. Les paraules "anarquia", "acracia" o "anarquisme" comencen en la lletra "A" en la majoria dels idiomes, fent-ho un símbol reconeixible a nivell internacional. El círcul simbolisa unitat; símbol de l'equilibri del orde natural que no necessita comando central, sino que fluïx per sí mateixa. També, ademés d'emfatisar la lletra "A", el círcul simbolisa determinació. Alguns grups anarquistes es beneficien del sentiment de solidaritat en atres grups, encara que ells puguen estar separats geogràficament i tindre diferents punts de vista de l'anarquia. El símbol pot ser vist com una encarnació de la màxima de Pierre-Joseph Proudhon, "Anarquia és orde".cita requerida D'acort a la llectura d'este símbol, el círcul representa la "O" de "orde". Mentres els orígens del símbol no són del tot clars, sembla haver existit inclús abans de la guerra civil espanyola, sent adoptat com un símbol de l'Alliance Ouvrière Anarchiste (AOA), fundada en 1956 en Brusseles, i per a ser novament reinventat independentment en 1964 pel grup francés, Jeunesse Libertaire.[1] El propòsit era crear un símbol que aglutinara al conjunt del moviment anarquiste, sense distinció de tendències. En el seu bolletí varen donar els seus motius:
L'inspiració potser la varen trobar en el símbol pacifiste (el círcul en la runa Algiz). La proposta dels francesos, segons pareix, no tenia gran transcendència, fins que dos anys despuix, en 1966, un jove anarquiste milanés, qui formava part del círcul Sacco i Vanzetti va començar a usar-la. En 1968 va eixir en Milà al carrer i en el Maig francés de l'any 1968 va conseguir perpetuar-se. Este caràcter es pot escriure en Unicode en O+24B6 (Ⓐ)
Història
[editar | editar còdic]
El monograma de AGLA va aparéixer en el llibre de Stephan Michelspacher Spiegel der Kunst und Natur (L'Espill de l'Art i la Naturalea), que va ser publicat en Augsburc, en 1615. Va ser una obra alquímica intensament influenciada pel punt de vista d'Agrippa sobre la Kabbalah i la Màgia. Adam McLean descriu el panel central com "dos diagrames circulares en la paraula alemana GOTT (el nom de Deu) al voltant de l'exterior, i les lletres Alfa i Omega i el monografo que pot ser el nom de deu, AGLA.[2]
Açò representa el Principi -Alfa- contingut en el fi -Omega-, la primera i l'última lletra del alfabet grec. Açò està relacionat en la referència que es fa en el Llibre del Apocalipsis a Jesús de Nazaret com "Yo soc l'Alfa i l'Omega, el Primer i l'Últim, el Principi i el Fi." (Apocalipsis 22.13).
El primer us d'una "A" dins d'un círcul per part d'anarquistes -encara que no el mateix símbol que coneixem en l'actualitat- va ser del Consell Federal d'Espanya de l'Associació Internacional dels Treballadors (I Internacional). Va ser establit pel francmaçó[3] Giuseppe Fanelli en 1868. La revista Fight the State va parlar d'un milicià anarquiste en el símbol en el seu caixco durant la guerra civil espanyola (1936–1939). El 25 de novembre de 1956, el grup anarquiste francés Alliance Ouvrière Anarchiste va adoptar el mateix símbol com a emblema oficial. Algunes fonts asseguren que el grup francés Jeunesse Libertaire va inventar el símbol en 1964. No obstant, açò és prou dubtós per les aparicions anteriors de l'emblema, a pesar d'açò l'assunt tampoc està totalment investigat ya que de les aparicions anteriors tampoc hi ha una prova rotunda, per eixemple s'argumenta que l'emblema del Consell Federal d'Espanya no és l'emblema d'una A circunvalada en sí sino solament un símbol en emblemes masónicos que no tenien eixa pretensió. Alguns errors individuals fan creure que este símbol va sorgir en el moviment anarcopunk, el qual va ser part del moviment musical punk, moviment de fins de la década de 1970. No obstant el moviment punk certament va ajudar a donar a conéixer el símbol, inclús entre persones no anarquistes.
Bandera negra
[editar | editar còdic]
Descripció
[editar | editar còdic]El color negre ha segut associat en l'anarquia des de finals de el XIX. Molts grups anarquistes contenen la paraula "negre" en els seus noms. L'uniformitat de l'obscuritat en la bandera simbolisa la terra fèrtil (negra) representant la vida i la purea de l'ideal ácrata (el color negre no s'embruta). També representa l'internacionalisme, en que est renega qualsevol tipo de llímits. Una simple bandera negra és casi com una antibandera (les banderes colorides representen, generalment, símbols de nacions). Ademés, una bandera blanca és el símbol de rendició davant una força superior, per lo que una bandera negra pot ser vista en el significat contrari, rebelió, resistència o insumisió. Aixina mateix, en el concepte de ser una antibandera, pot simbolisar la negació a tota ideologia, filosofia, cult, tradició (que solen tindre símbols) en el nom dels quals es esclavice o pretenga esclavizar en ser humà. La bandera negra pot ser relacionada igualment en la Jolly Roger.
Història
[editar | editar còdic]Alguns dels primers anarquistes es varen identificar en la bandera roja com a provinent de la tradició del socialisme o com a símbol de la revolució, representada històricament per este color. Quan en la família socialista va haver l'escissió final entre marxistes i anarquistes, els segons varen adoptar la bandera negra com a símbol per a diferenciar-se de el "socialisme d'Estat" representat pels primers. Deixant a un costat l'orige exacte de l'anarquisme, és un fet que el color negre de la bandera haja aplegat a associar-se a l'anarquisme en la década de 1880, com un signe de l'amanecer per a la Comuna de París.La primera persona en fer de la bandera negra el símbol de l'anarquia va ser Louise Michel , anarquista i feministe combatent en la Comuna de París que va fer la primera bandera en trossos de faldes i draps negres. El periòdic francés Li Drapeau Noir (La bandera negra), que va existir fins a 1882, va ser una de les primeres publicacions que varen fer referència a l'us del color negre com a símbol del pensament anarquiste. "Black International" va ser el nom d'un grup anarquiste londinenc fundat en juliol de 1881. En la Revolució russa, les forces anarquistes de Nestor Makhno varen ser conegudes popularment com l'Eixèrcit Negre. Varen agranar, baixe el símbol de la bandera negra, als blancs en Ucrània, fins que els bolcheviques, dirigits per Lenin,Plantilla:Afegir referències varen començar la caça de bruixes dels anarquistes i de les organisacions i moviments revolucionaris no bolcheviques. Més recentment, estudiants parisencs varen portar banderes negres (i roges) durant la massiva folga general de maig de 1968. En el mateix any, es varen vore estes banderes en la convenció nacional del moviment nortamericà, Estudiants per una societat democràtica. Al mateix temps, el periòdic britànic Bandera negra va iniciar la seua edició, diari que encara existix. Hui en dia, la bandera negra seguix sent símbol d'els qui són partidaris de l'anarquia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Does the anarchy symbol (an "A" surrounded by a circle) convey any messages of hate?, AnswerBag
- ↑ Hermetic Journal.Consultat el 30 de juny de 2007.
- ↑ La maçoneria i el moviment obrer per Alberto Valín Fernández.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolos anarquistas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.