AGLA
AGLA (אגלא) és un notarikon (acrònim cabalístic-màgic) de Atah Gibor Li-olam Adonai (Plantilla:Lang-he), "Tu, Oh Deu, eres Totpoderós per a sempre". També pot ser vist com Athah gabor leolah, adonai, (אתה גבור לעולם אדנ — Tu eres poderós i etern, Senyor). Samuel Liddell MacGregor Mathers sugerix una interpretació arbitrària de AGLA (אגלא) com "A la primera, A l'última, G, la trinitat en l'unitat, L, la completitud de la Gran Obra."[1] D'acort en The Triangular Book of the Comte de Saint Germain Deu, baix el nom de AGLA va ser responsable de la conservació de Lot i de la seua família del fòc de Sodoma i Gomorra.
Eixemple del Monograma AGLA
[editar | editar còdic]El monograma de AGLA va aparéixer en el llibre de Stephan Michelspacher Spiegel der Kunst und Natur (L'Espill de l'Art i la Naturalea), que va ser publicat en Augsburc, en 1615. Va ser una obra alquímica intensament influenciada pel punt de vista d'Agrippa sobre la Kabbalah i la Màgia. Adam McLean descriu el panel central com "dos diagrames circulares en la paraula alemana GOTT (el nom de Deu) al voltant de l'exterior, i les lletres Alfa i Omega i el monografo que pot ser el nom de deu, AGLA.[2]
Açò representa el Principi -Alfa- contingut en el fi -Omega-, la primera i l'última lletra del alfabet grec. Açò està relacionat en la referència que es fa en el Llibre del Apocalipsis a Jesús de Nazaret com "Yo soc l'Alfa i la Omega, el Primer i l'Últim, el Principi i el Fi." (Apocalipsis 22.13).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Knorr von Rosenroth, Christian; Mathers, S. J. (1983). The Kabbalah unveiled: containing the following books of the Zohar: The book of concealed mystery, The greater Holy assembly [and] The lesser Holy assembly, New York: S. Weiser. ISBN 0-87728-557-8.
- ↑ Hermetic Journal.Consultat el 30 de juny de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «AGLA» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.