Rotonda de Galerio


El Arc de Galerio (en grec: αψίδα του Γαλερίου o Kamara, en grec: καμάρα) i la Rotonda de Galerio (ροτόντα του Γαλερίου) són monuments propencs de la ciutat de Tesalónica, en la regió de Macedònia Central, al nort de Grècia. Abdós estructures varen ser declarades Patrimoni de l'Humanitat en 1988 dins de la denominació Monuments paleocristianos i bizantino de Tesalónica en el còdic 456-02.[1]
Història
[editar | editar còdic]En el IV, l'emperador romà Galerio va ordenar construir estes dos estructures com a elements d'un recint imperial anex al seu palau de Tesalónica, els restants del qual han segut trobats al suroest.[2]
Estos tres monuments estaven conectats per una calçada que constituïa l'artèria este-oest de la ciutat i que travessava l'Arc en la seua intersecció en la Via Egnatía. Servint-se de la seua monumentalitat, l'Arc de Galerio va emfatisar el poder de l'emperador, que vinculava la construcció de grans estructures en la prosperitat de la Tesalónica de el IV. l'arc es compon d'un núcleu de mampostería revestit de panels escultòrics de marbre que commemoren la victòria sobre els perses sasánidas, entre atres ardits de l'emperador. En l'actualitat es conserva menys de la mitat de l'arc original.
Rotonda de Galerio
[editar | editar còdic]La Rotonda de Galerio està a 125 metros al noroest de l'Arc de Galerio. És coneguda també com Iglésia ortodoxa grega de Sant Jorge o iglésia de la Rotonda, o simplement Rotonda. L'edifici cilíndric va ser construït en 306 per orde de l'emperador Galerio, com temple del deu Zeus, o com a temple dedicat a les deidades mitològiques Cabiros, o com a possible mausoleu propi. Si en la seua concepció original pretenia ser un temple, no es coneix a quin deu estava dedicat exactament, ni tampoc si va ser construït finalment com el mausoleu de l'emperador perque el seu cos no va ser enterrat ací.
La Rotonda té un diàmetro de 24,5 metros i els seus murs són de més de 6 metros de gruixa, raó per la qual ha sobrevixcut a tots els terremots de Tesalónica. Les parets estan interrompudes per huit vans rectangulars. El va meridional conforma l'entrada. La cúpula de rajola, en una altura màxima de 30 metros, corona l'estructura cilíndrica. En el seu disseny original, la cúpula estava coronada per un óculo, com en el Panteó de Agripa de Roma.

Usos de la Rotonda
[editar | editar còdic]Despuix de la mort de Galerio en el 311 d. C., el cos de l'emperador no va aplegar a Tesalónica i va ser enterrat en Gamzigrad (Felix Romuliana) prop de Zajecar, Sèrbia; per lo que l'estructura va permanéixer buida fins que l'emperador Constantino I va ordenar que fora convertida en una iglésia cristiana en el IV. Com a iglésia va ser adornada en mosaics d'alta calitat artística. Alguns restants s'han conservat de la decoració original, com per eixemple, una representació de Sant Cosme i Sant Damián en les mans alçades en actitut orante davant d'un conjunt arquitectònic de fantasia. La cúpula central està decorada en mosaics en representació de Crist i els àngels, mentres que en el tambor alberga panels relatius a la Jerusalem celestial. Entre els detalls del panorama decoratiu interior destaquen alguns edículos a la manera d'àbsits, en representacions dels símbols i dogmes que protagonisaven els debats teològics de l'época, com la coloma coronada (Santíssima Trinitat i l'Imperi), algunes ovelles (símbol de la fidelitat) i el corder (Crist).

L'edifici va funcionar com a iglésia durant 1.200 anys fins que la ciutat va ser presa pels otomans. En 1590 va ser convertida en la mesquita de Suleyman Hortaji Effendi, i es va afegir un minaret al conjunt. Es va mantindre com a mesquita fins a 1912, quan els grecs reconquistaron la ciutat durant la primera guerra dels Balcans. Va ser llavors reconsagrada com a iglésia, pero el minaret no va ser demolit, sent l'únic que es conserva íntegre en tota la ciutat. L'estructura va ser danyada a conseqüència del terremot de 1978 i subsecuentement restaurada. A partir de 2004, el minaret ha segut estabilisat per bastidas. L'edifici és en l'actualitat Monument Històric a càrrec del Fur d'Antiguetats Bizantines del Ministeri grec de Cultura, encara que l'Iglésia Ortodoxa de Grècia reclama la seua propietat.
La Rotonda de Galerio és l'iglésia més antiga de Tesalónica, i algunes publicacions indiquen que és l'iglésia cristiana més antiga del món, encara que molts atres temples reclamen este títul. És, sense lloc a dubtes, el més important eixemple existent d'iglésia del periodo paleocristiano de la part helena de l'Imperi romà. I també és l'obra arquitectònica més representativa a on es manifesten en harmonia tres de les quatre cultures històriques que es varen assentar en Tesalónica pel seu orige romà, la seua reconstrucció paleocristiana i la seua remodelació otomana. En l'actualitat, ademés d'un monument històric, és també un espai cultural que servix d'escenari per a activitats culturals contemporànees per a fruïment de la ciutadania tesalonicense.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paleochristian and Byzantine Monuments of Thessalonika». Patrimoni de l'Humanitat Unesco. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ El palau de Galerio va ser construït a gran escala usant principalment materials locals, potser en l'espai que va deixar un incendi. Es conserven àmplies zones de mosaic en diferents zones. Una estructura vinculada al palau i cridada Sala octogonal es troba en l'extrem suroest de la zona excavada Coordenades no vàlides</noinclude>. Es va pensar en un primer moment que podia ser un mausoleu, pero podria haver segut una entrada monumental al palau. Junt al palau cap al noreste, s'ubicava un hipòdrom.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rotonda de Galerio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.