Anar al contingut

Felix Romuliana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Felix Romuliana


Mosaic del palau de Galerio.

Romuliana o Félix Romuliana és un jaciment arqueològic en restants romans pròxim a la població sèrbia de Gamzigrad. El lloc, en l'antiguetat, era un castre o campament militar. En ell va nàixer i va ser sepultat l'emperador Galerio (250-311). En 2007, l'Unesco lo decaró Patrimoni de la Humanitat.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Despuix de la pèrdua de la Dacia en 268, l'emperador Aureliano va transferir les legions a la ribera oposta del riu Danubio, creant la província de Dacia Ripensis, en Ratiaria com a capital (act. Achar).

El campament de Romuliana formava part d'esta província. Va ser cridada Romuliana o Félix Romuliana en honor a Romula, la mare de l'emperador Galerio. Situat en el creuament de vàries vies romanes, Romuliana va aplegar a ser un centre administratiu de la província i allí s'administrava l'or que produïen les mines de la regió. L'emperador Galerio, oriunt de la regió, va manar construir un palau de retir, inspirat en el palau de Spalato, erigit en la ciutat de Split (Croàcia) baixe el mandat de l'emperador Diocleciano.

Si be va continuar poblada durant l'Imperi bizantí, Romuliana va anar al final destruïda per les hordes dels ávaros en el VI.

Arqueologia

[editar | editar còdic]

El jaciment queda hui dia 20 km al sur de Brestovac, junt a la població de Gamzigrad. Ocupa unes sis hectàrees i mija, a on Galerio va fer alçar un fort rodejat de vàries torres. Segons l'Unesco, l'enclavament oferix un testimoni únic de l'arquitectura romana adaptada al programa ideològic de la segona tetrarquia de l'imperi. En l'actualitat, encara es poden apreciar la porta occidental i els principals recints.

S'han descobert numerosos objectes de l'era romana: joyeria, armament i monedes, que ajuden a datar les afores. Subsistixen ademés importants vestigis de basíliques, temples, termas i un tetrapilo. En el palau construït per Galerio, es pot apreciar un bell conjunt de columnes i mosaics; un dels mosaics representa a Adonis, uns atres mostren escenes de caça.

Sobre el tossal Magura, pròxima al palau imperial, s'han trobat dos tombes pertanyents a l'emperador Galerio i a la seua mare Romula, fallida entre els anys 303 i 305.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gamzigrad-Romuliana, Palace of Galerius». UNESCO Culture Sector. Consultat el 28 de març de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Unesco.org Gamzigrado-Romuliana – Palau de Galerio (2007).
  • Gamzigrad.com Lloc de Gamzigrad i Félix Romuliana (en llengua sèrbia).


Referències

[editar | editar còdic]