Arc de Galerio
.jpg)
.jpg){kind=link}
El Arc de Galerio (en grec: αψίδα του Γαλερίου o Kamara, en grec: καμάρα) i la Rotonda de Galerio (ροτόντα του Γαλερίου) són monuments propencs entre sí de la ciutat de Tesalónica, en la regió de Macedònia Central, al nort de Grècia. Abdós estructures varen ser declarades Patrimoni de l'Humanitat en 1988 dins de la denominació Monuments paleocristianos i bizantino de Tesalónica en el còdic 456-02.[1]
Història
[editar | editar còdic]En el IV, l'emperador romà Galerio va ordenar construir estes dos estructures com a elements d'un recint imperial anexos al seu palau de Tesalónica, els restants del qual han segut trobats al suroest. El palau de Galerio va ser construït a gran escala usant principalment materials locals, potser en l'espai que va deixar un incendi. Es conserven àmplies zones de mosaic en diferents zones. Una estructura vinculada al palau i cridada Sala octogonal es troba en l'extrem suroest de la zona excavada Coordenades no vàlides</noinclude>. Es va pensar en un primer moment que podia ser un mausoleu, pero podria haver segut una entrada monumental al palau. Junt al palau cap al noreste, s'ubicava un hipòdrom.
Estos tres monuments estaven conectats per una calçada que constituïa l'artèria este-oest de la ciutat i que travessava l'Arc en la seua intersecció en la Via Egnatía (calçada romana que unia Dyrrhacium i Bizancio). Servint-se de la seua monumentalitat, l'Arc de Galerio va emfatisar el poder de l'emperador, que vinculava la construcció de grans estructures en la prosperitat de la Tesalónica de el IV.
Arc de Galerio
[editar | editar còdic]Ubicació i descripció de l'arc
[editar | editar còdic]L'Arc de Galerio es troba en l'actual carrer Egnatia i Dimitrios Gounari de Tesalónica. Va ser construït entre el 298 i el 299 d. C. i dedicat en el 303 d. C. para commemorara la victòria del tetrarca Galerio sobre els perses sasánidas i l'invasió de la seua capital Ctesifonte en el 298.[2] L'estructura era octópila (porta de huit pilars) formant un triple arc, que va ser construït en núcleu de mampostería recoberta de rajola, que a la seua volta es va recobrir en panels decorats en relleus escultòrics. El va de l'arc central media 9,7 metros d'ample i 12,5 metros d'alt, mentres que els arcs laterals medien 4,8 metros d'esgambi per 6,5 metros d'altura. L'arc central s'alçava sobre la Via Egnatia i que travessava tota la ciutat a modo de Decumano (eix este-oest de les ciutats romanes). Una calçada conectava la Rotonda (a 125 metros al noreste) i el palau de Galerio (a 125 metros al noreste) en l'eix llongitudinal de l'arc.
En l'actualitat, solament els tres pilars nort-occidentals i part dels núcleus de mamposteria dels arcs es conserven, havent-se perdut tota la part oriental en els seus quatre pilars i un dels pilars occidentals.[3] Una moderna restauració extensiva en rajoles ha consolidat la mamposteria exposta, per a protegir el monument. Els dos pilars que flanquegen l'arc central conserven els relleus escultòrics, que representen les guerres de Galerio contra els perses a modo de panegíric.
Programa escultòric de l'arc
[editar | editar còdic]La comprensió del programa escultòric de l'arc està necessàriament llimitada per la pèrdua de la majoria de altorrelieves en els que estava decorat l'arc, no obstant es pot presupondre este en els que es conserven. Hi havia quatre panels colocats verticalment en cada pilar, cada u separat en molduras llaurades. La presència d'un panel dedicat al riu Tigris fa indicar que existiren provablement atres panels en representacions similars. Sembla clar que va existir certa grau de llicència artística en les escultures, ya que es mostra en una de l'escena a l'emperador Galerio en combat personal en el sha Narsés d'Armènia, cap dels sasánidas, encara que aquell mai va estar en batalla. Este panel representa a Galerio montat a cavall front a Narses en similar posició, mentres un àguila sosté sobre el cap de Galerio una corona de victòria. L'emperador és mostrat segur sobre el seu cavall mentres que el rei persa sembla a punt de caure d'ell. Aterrorizados perses s'encullen baix els caixcos del cavall imperial en el caos de la batalla. El mensage d'este panel demostra la competència i el poder del César Galerio.
El relleu de la família imperial realisant un sacrifici d'agraïment seguix el prototip de hieratisme dels relleus augusteos del Llaura Pacis de Roma. La presència de la dòna de Galerio, Valeria, la filla de Diocleciano servix per a confirmar els seus vínculs en el seu predecessor. En est, com en el restant, les cares varen ser cuidadosadament borrades, com damnatio memoriae o per l'iconoclasia cristiana.
En un atre panel, els quatre tetrarcas vestits en togues com Victoria són coronats pels dos Augusti. Un tercer panel commemora l'unitat i força de la tetrarquia en una representació dels tetrarcas al unísono; la forma impersonal que els tetrarcas són representats recordes a l'esquemàtica estàtua de pórfido dels tetrarcas de la Basílica de Sant Marcos de Venècia. En este cas, solament Galerio vares vore armadura i realisa l'ofrena sobre l'altar.
Clarament la victòria del César Galerio sobre el rei sasánida, que l'arc reafirma, representa la glòria de la tetraquía i la prominència de Galerio dins d'ella.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paleochristian and Byzantine Monuments of Thessalonika». Patrimoni de l'Humanitat Unesco. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ En eixe moment, Galerio era únicament "Caesar" (emperador subordinat); aplegant a ser "Augusti" (emperador principal) en el 305 d.C., en l'abdicació de Diocleciano.
- ↑ La part perduda de l'estructura va ser destruïda en data desconeguda, provablement durant uns dels molts terremots que han assolat Salónica durant la seua Història.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Dyggve, E. (Copenhague, 1945). Recherches sur li palais imperial de Thessalonique. Engemann, J. (JAC 22, 1979). “Akklamationsrichtung, Sieger- und Besietenrichtung auf dem Galeriusbogn in Saloniki.” Garrucci, P. (W. Wylie, trans.). (NC 10, 1870). “Brass Medallion Representing the Persian Victory of Maximianus Galerius.”/ Hébrard, E. (BCH 44, 1920). “L’Arc de Galère et l’église Saint-Georges à Salonique.” Kinch, K. F. (París, 1890). L’arc de triomphe de Salonique. Laubscher, H. P. (Berlín, 1975). Der Reliefschmuck dones Galeriusbogens in Thessaloniki. Makaronas, C. J. (Salónica, 1970). The Arch of Galerius at Thessaloniki. Meyer, H. (JdI 95, 1980). “Die Frieszyklen am sogenannten Triumphbogen dones Galerius in Thessaloniki.” Pond Rothman, M. S. (AJA 81, 1977). “The Thematic Organization of the Panel Reliefs on the Arch of Galerius.” Pond Rothman, M. S. (Byzantine Studies/Etudes Byzantines 2:1, 1975). “The Panel of the Emperors Enthroned on the Arch of Galerius.”
Sutherland, C. H. V. (Londres, 1967), RIC IV: From Diocletian’s Reform (A.D. 294) to the Death of Maximinus (A. D. 313), Velenis, G. (AA, 1979). “Architektonische Problems dones Galeriusbogen in Thessaloniki.” Velenis, G. (AA, 1983). “Nachtragliche Beobachtungen am Oberbau dones Galeriusbogens in Thessaloniki.” Vermeule, C. C. (Cambridge, Mass., 1968). Roman Imperial Art in Greece and Àsia Minor. von Schönebeck, H. (BZ 37, 1937). “Die zyklische Ordnung der Triumphalreliefs am Galeriusbogen in Saloniki.” von Schönebeck, H. (JbBerlMus 58, 1937). (Mostrava image de l'hui perduda cap de Galerio, possiblement procedent de l'arc, que es conservava en Berlín.)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco de Galerio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.