Anar al contingut

Reserva natural nacional de Gaoligongshan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La reserva natural nacional de Gaoligongshan (GNRR són les seues sigles en anglés) és un àrea protegida que comprén els monts Gaoligong i la propenca reserva de Nu Jiang en la província de Yunnan occidental de China, prop de la frontera internacional de Birmània. S'estén per una àmplia zona d'encreuament entre Baoshan, Tengchong i Lushui, cap al costat occidental del riu Salween.

És una reserva natural de China, baix l'autoritat del Ministeri de Silvicultura chinenc. Les organisacions internacionals també ho han reconegut. És un àrea protegida del World Wildlife Fund, i World Biosphere Reserve i una part del Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO.[1]

Geografia

La reserva natural nacional de Gaoligongshan s'estén, en altitut, des de les terres baixes de Nujiang (700 m s. n. m.) a l'entorn alpí de Gaolingong. La reserva s'estén 9 km d'est a oest i 135 km de sur a nort. De tota la superfície total, un 85% està coberta de bosc natural. La regió rep gran pluviosidad anual de 100–400 mm. El clima és fresc i sec de novembre a abril, i càlit i húmer de maig a octubre. La característica única de la regió és que la condició climàtica permet una completa transició des del bosc templat al bosc tropical que és rar en el món. Wona (3.916 m) és el pico més alt de la reserva, i les zones més altes estan restringides com a núcleu inviolable, a on no es permeten visitants. L'única excepció és a lo llarc de la Ruta de la Seda meridional, que és l'únic accés a les majors elevació en la reserva.[2]

El bosc es pot classificar en térmens generals com a bosc templat sino-himalayo a bosc subtropical sino-himalayo. Els tipos de bosc inclouen bosc monsònic tropical (<1.000 m s. n. m.), bosc de full ample subtropical (1.000–2.600 m s. n. m.), bosc caducifolio templat (montano) (1.000–3.000 m s. n. m.), bosc de coníferes subalpino (2.700–3.500 m s. n. m.), praderia alpina (>3.400 m s. n. m.), i tundra alpina. La reserva ademés conté part de l'ecorregió de bosc de coníferes i mixt de la Gola de Nujiang Langcang.[3]

Condicions socioeconòmiques

Com frontera internacional, la reserva servix de corredor d'immigració i cresol de races de diverses ètnias i nacionalitats. En la reserva viuen unes 360.000 persones que pertanyen a unes 16−20 minories ètniques. Hi ha aproximadament 16 nacionalitats pertanyents a 109 pobles administratius, 19 ciutats i 5 comtats. Els pobles han, dai, lisu, hui, bai, miao, yi, zhuong, nu, achong, jingpo, va, de'ang, naxi, derung i tibetans formen la població multicultural.[2] La principal font d'ingressos d'estos habitants és l'agricultura (especialment de cultius comercials com la canya de sucre), indústries domèstiques com artesania, fusteria i la tala. Hi ha organisacions locals com l'Associació de Grangers de Gaoligongshan per a la Biodiversitat i la Conservació, chicoteta organisació del turisme en Dayutang, i una associació de dònes en Manghuang que estan promocionant formes de vida alternatives per a salvar la reserva. El turisme ecològic s'ha convertit en un dels principals mijos de subsistència entre els habitants. El Ministeri de Silvicultura de China ha donat 8.550 hectàrees per al desenroll turístic.[1]

Biodiversitat

La reserva de la naturalea nacional en la seua àmplia varietat de boscs naturals protegixen un gran número d'animals i plantes, i especialment els endemismes temps. Segons estadístiques disponibles, hi ha 2.389 tipos d'animals en la reserva, i 82 d'ells estan en la llista de categoria important nacionalment. Es pot resumir en lo següent:[4]

Vida salvage

Hi ha al voltant de 205 espècies d'animals salvages classificats baix 32 famílies i 10 órdens. Gibones hoolock, macaco de Assam, lleopart, pantera nebulosa, goral, loris pereosos, folídotos, macaco Rhesus, macaco rabón, orso tibetà, panda roig, llúdria de riu japonesa, gran civeta índia, cérvol almizclero nano, cérvol almizclero negre i sambar estan entre les espècies més interessants.

Pardals

525 espècies de pardals estan documentats, que pertanyen a 58 famílies i 19 órdens. Espècies protegides són monal coliblanco, àguila real, buitre negre, faisà de Hume, faisà Kalij, tragopán satir i faisà platejat.

Peixos

Hi ha 49 espècies de peix, i entre elles estan el rar Aspiorhynchus laticeps, Schizothorax myzostomus i Cipriniformes.

Vegetació

Hi ha 2.514 espècies natives de flora i 302 varietats documentades que pertanyen a 778 gèneros i 171 famílies. Unes 318 espècies (12 famílies) són endèmiques. Entre els gèneros endèmics estan Paragutzlaffia, Metapanax, Notoseris, Syncalathium, Heteropolygonatum, Davidia, Berneuxia, Whytochia, Gaoligongshania, Smithorchis, Eurycorymbus, Pterygiella, Dickinsia, i Sinolimprichtia.[5] És la llar nativa d'azaleas (més de 800 varietats), sense dubte alguna la flor més famosa de China. Les espècies úniques són la azalea blanca de Sim, la azalea groga, Photinia glomerata, Rosa biflora, frambuesa, Sorbus astateria, Bulbophyllum dulongense, Calanthe dulongensis, Coelogyne gongshanensis, Davidia involucrata, etc. Cap als tossals baixos que queden a l'Est les espècies dominants són Lithocarpus variolosus, Castanopsis sp., Cyclobalanopsis lamellosa, i atres espècies de Rhododendron. Les ales de les montanyes altes (2.800-3.200 m) en la seua major part contenen xaraés com Rosa sp., Rubus sp., Sorbus sp., Gentiana sp., Pedicularis sp., etc. L'ala occidental és en el seu major partix una zona pertorbada ecológicamentee, i conté poques espècies de Lithocarpus sp., Acer davidii, Rosa omeiensis, Iris tectorum i Elaeocarpus sp. El bosc de full perenne a mija altura és en la seua major part rica en epífitas com orquídeas i falagueras.[1][6]

Programes de conservació

Història i desenroll

En 1983 la secció meridional de les montanyes Gaoligong va ser declarada Reserva natural de Gaoligong Shan pel govern provincial de Yunnan. Està formada pel comtat de Tengchong i el districte de Longyang del municipi de Baoshan, i comtat de Lushui de la Prefectura Autònomes de Nujiang Lisu. La conservació va ser estesa en 1986 i es va reconéixer nacionalment com una Reserva Natural Nacional. La reserva forestal unida es va convertir en la Reserva Natural Nacional de Gaoligongshan. En 1992 el World Wildlife Fund (WWF) la va declarar reserva natural de classe A en significat internacional. En 1997 "Biodiversitat de Condicions Nacionals de China" va determinar que era una de les 17 zones de protecció de la biodiversitat d'importància global. En 2000 la reserva es va ampliar per a incorporar la Reserva natural provincial del riu Nu al voltant de la vall del riu Nu i la UNESCO ho va declarar inclós en el Programa Man and the Biosphere Programme. La convenció del patrimoni mundial de 2003 ho va incloure com a part del Tres rius paralels de Yunnan, formant part per lo tant del lloc Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[7]

Administració

La reserva està dividida en tres blocs administratius dels quals dos són agències de prefectura estan en la ciutat de Baoshan (Oficina administrativa de Baoshan de la reserva natural nacional de la montanya de Gaoligong) i una en la prefectura de Nujiang (Oficina administrativa de la reserva natural nacional de la montanya de Gaoligong). La sèu de la reserva està en Baihualing, que és coneguda pel seu exquisit lloc d'ornitologia.

Espècies amenaçades

La reserva és la casa de moltes espècies d'animals en perill d'extinció. Algunes espècies importants en la categoriaespècies vulnerables són Budorcas taxicolor, Cervus unicolor, Helarctos malayanus, Neofelis nebulosa; i en la categoria espècies en perill d'extinció Bunopithecus hoolock, Cuon alpinus i Manis pentadactyla. Res menys que 55 espècies de plantes estan també en perill.[8] Tots els 14 gèneros endèmics estan de fet baix la categoria de risc de la IUCN. D'estes, 10 estan en va perillar crític, 5 en perill, 10 estan considerats vulnerables a l'extinció, i de 107 encara falten senyes suficients.[5]

Descobriment de noves espècies de mones

Artícul principal → Rhinopithecus strykeri.

Una nova espècie de mona, el mona sense nas de Myanmar, que va anar originalment descrit en el nort de Birmània en 2012,[9] va ser també descoberta en la reserva en 2011. En el matí del 16 d'octubre de 2011, un guardabosques de la reserva va prendre fotos d'un grup de mones sense nas i més vesprada varen ser identificats com R. strykery. Açò va aplegar als titulars en China especialment en l'urgent necessitat d'un programa de conservació.[10] La mona és una espècie en perill crític.[11] La nova espècie va ser saludada com una de les Top 10 noves espècies de 2012 pel International Institute for Species Exploration.[12] En 2012 va ser inclosa en el número 9 del Top 10 de noves espècies més rares pel portal de notícies chinenc, China.org.cn.[13]

Desafius

Com a habitació d'un número significatiu de població humana, la reserva contínuament està baix amenaça d'activitats humanes. L'agricultura seguix sent el principal problema, especialment per l'us intens de fertilisants químics. Hi ha una expansió continuada de les collites, els pasturas i pastoreig dins de la reserva. La tala d'arbres per a fusta i llenya està destruint la sostenibilitat natural. Fonts alternatives de subsistència i combustible són una necessitat séria de millorar una situació que s'està deteriorant.[2] Actualment, la principal amenaça és la construcció de represas i pantàs. El govern chinenc està desenrollant plans per a construir una série de 13 assuts en el riu Nu que sense dubte afectarien negativament a l'ecosistema.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Hindu Kush-Himalayan (HKH) Conservation Portal. «Gaoligonshan Nature Reserve». The International Centre for Integrated Mountain Development (ICIMOD). Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2014. Consultat el 27 de maig de 2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 US-China Arts Exchange. «Gaoligongshan National Nature Reserve». The Center for U.S.-China Arts Exchange at Columbia University. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2013. Consultat el 27 de maig de 2013.
  3. ↑ "Nujiang Langcang Gorge alpine conifer and mixed forests" - Ecorregión segons el WWF.
  4. ↑ China Exploration. «Gaoligongshan Mountain Nature Reserve». China Exploration & Sichuan China Youth Travel Service. Consultat el 27 de maig de 2013.
  5. ↑ 5,0 5,1 Li R, Dao Z, Li H. «».
  6. ↑ Schweinfurth O, Weilie C. «».
  7. ↑ Yunnan tourism Information Network. «Gaoligong Mountain Nature Reserve». Yunnan Provincial Tourism Administration. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2014. Consultat el 28 de maig de 2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 The Nature Conservancy. «Plaus We Protect: Northern Gaoligong Mountain Range». The Nature Conservancy. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2014. Consultat el 28 de maig de 2013.
  9. ↑ Wheeler Q. «New to Nature No 61: Rhinopithecus strykeri». Guardian News and Mija Limited. Consultat el 26 de maig de 2013.
  10. ↑ Long I, Momberg F, Ma J, Wang I, Luo I, Li H, Yang G, Li M. «».
  11. ↑ Geissmann T, Lwin N, Aung SS, Aung TN, Aung ZM, Hla TH, Grindley M, Momberg F. «».
  12. ↑ Murray R. «Top 10 New Species list includes sneezing monkey, blue tarantula and night-blooming orchid». NYDailyNews.com. Consultat el 26 de maig de 2013.
  13. ↑ Lin X. «Top 10 weirdest new species: #9 Myanmar snub-nosed monkey». Consultat el 26 de maig de 2013.

Enllaços externs


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reserva_natural_nacional_de_Gaoligongshan&oldid=1420365»