Rhinopithecus strykeri
La mona sense nas de China o mona de hocico chato (Potato) és una espècie de primat catarrino de la família dels cercopitécidos originari del nort de Birmània i la zona adjacent de China. L'espècie va ser nomenada per Geissmann i colaboradors en 2010 a partir d'un cràneu i el seu nom és en honor al filántropo Jon Stryker. La població coneguda s'estima que està formada per 260-330 individus. L'espècie és coneguda en els dialectes locals com "nwoah mey" (mona en una cara cap a dalt).
Encara que l'espècie és nova per a la ciència, no ho és per als caçadors de la zona, que ho criden "nwoah" o "mona en el car regrés cap a dalt", en dialecte local. La mona chato està amenaçat per la pèrdua del seu hàbitat natural i per la caça.[1]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Lo que més destaca d'esta espècie és el seu nas chata. Respecte al restant del seu cos, el seu tamany mig ronda els 60 centímetros i el seu pes mig és de 10 quilograms. La seua coa és llarga i la seua pelaje és de color obscur a excepció del color blanc de la seua cara i alguns "pegats" d'i color propencs a les seues orelles i ulls. La seua extremitats i el seu abdomen també pot tindre un to més blanquecino.[1]
Curiositats
[editar | editar còdic]- Són animals àgils: Alguna cosa comú en les mones, sol caminar sobre quatre pates pero pot fer-ho sobre 2 sense problema quan necessita trepar pels arbres.
- El seu método de reproducció és desconegut: Una de les conseqüències de lo poc estudiada que ha segut esta espècie és que encara no se sap quin és el seu método de apareamiento i quin és la duració de la gestació. Lo que sí se sap és que els parts solen donar-se en els primers mesos de l'any.
- La seua dieta és, sobretot, vegetariana: els seus aliments favorits són els fulls de textura tendra i la fruta sense madurar, encara que també poden alimentar-se de llavors i flors. És molt rar vore'ls consumir qualsevol tipo de carn o d'insectes.[1]
L'efecte de la pluja i els forts vents en la mona chato de Birmània
[editar | editar còdic]La pluja, ademés dels forts vents fa que estornude per la curta pell al voltant del seu nas respingada. La gent de la zona informa que se senta en el cap dirigit cap a avall, amagant la seua cara entre els seus genolls quan plou o quan els vents són forts, segurament per a protegir el nas de l'entrada d'aigua.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Rhinopithecus strykeri.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rhinopithecus strykeri.