Reforma monetària de Nerón

La reforma monetària de Nerón, va ser portada a terme en els anys 63-64 pel emperador romà Nerón, per a recolzar la seua política personal de prestigi i grans despesas (com la Domus Aurea), pero també per a reaccionar davant la crisis, que ya havia intentat paliar en la reforma tributària.

Context històric

El jagantesc aparat imperial comportava uns costs cada volta majors. Augusto havia dividit l'Imperi en províncies senatorials, els imposts de les quals anaven a parar al erari (l'antic tesor de l'Estat) per a sufragar les despeses corrents d'eixa institució, i en províncies imperials, els ingressos de les quals alimentaven el fisc, el tesor privat de l'emperador, que soportava les càrregues més pesades, com l'eixèrcit, la burocràcia i els subsidis a la plebe urbana (repartiment de blat o diners, congiaria) per a evitar tumults. En els successors d'Augusto, va sorgir una confusió entre el fisc i l'erari, en benefici d'este últim. Ademés, existia un fondo especial per a l'eixèrcit, l'erari militar (aerarium militara), a on es reservaven fondos per al pagament d'indemnisacions als soldats llicenciats. El problema de l'escassea de diners es va fer sentir ya en l'época d'Augusto: no eren infreqüents els casos de veterans als que es mantenia en actiu més allà del final del seu servici perque carien de diners per a les liquidacions.

El cost de l'eixèrcit, en l'época d'Augusto, era aproximadament la mitat de la despesa pública total, pero només representava el 2,5% de el PIB. Adicionalment, les riquees que afluyeron a l'Estat i sobretot als particulars gràcies a les seues conquistes varen ser enormes: or, tesors, terres, obres d'art. Durant molts anys, el tributum del 5% de la renda imponible, instituït per Augusto per a finançar la defensa de l'Imperi, podia no aplicar-se als ciutadans romans.. En l'época de Nerón, este cost es vea agravat per la costum, a partir de Claudio, de gratificar als soldats en un donativum per a garantisar la seua llealtat en accedir al tro i davant situacions delicades. Si a les despeses necessàries i inevitables afegim el balafiament en la gestió de la cort, es pot observar que l'estat de les finances era, en general, prou precari. La decisió d'Augusto de consolidar l'Imperi, garantisant les seues fronteres naturalment segures i la seua compacitat interna, en lloc d'ampliar les fronteres, també depenia del fet de que l'emperador es donava conte de que els recursos eren llimitats i no podien sostindre esforços expansionista excessius.

Els successors, de fet, no es varen desviar molt de la llínea augustea, llevat Trajano que va dur l'Imperi a la seua màxima extensió, també per a assegurar-se les mines d'or de Dacia i el control de les rutes caravaneras cap a Orient: el benefici va ser, no obstant, només momentàneu. A llarc determini, el tancament de la política expansionista, va fer que faltaren els recursos habituals dels botins de guerra, la disminució de la moneda circulant (la producció de les mines era inferior a la demanda de metals preciosos), l'escassea i, per tant, l'aument del preu de mercat dels esclaus, varen fer que les despeses anaren cada volta més insostenibles, mentres que la pressió fiscal va resultar ineficaç. L'Estat només coneixia un mig d'intervenció que no aumentaria, encara més, la pressió fiscal: la devaluación de la moneda, per mig de la reducció del seu pes.

Principals novetats de la reforma: monedes i pesos

Áureos abans i despuix de la reforma de Nerón (63-64)
Image	Valor	Anvers	Revers	Datació	Pes; diàmetro	Catalogació
	áureo	AGRIPP AVG DIVI CLAVD NERONIS CAES MATER, caps confrontats de Nerón i la seua mare Agripina;	NERONI CLAVD DIVI F(ilio) CAES AVG GERM IMP TR P, EX S C en el centre dins d'una corona de roure.	54	7.67 g (ceca de Lugdunum)	RIC Nero, I, 1. BMC 6; CBN 5; Vagi 656; Calicó 399.
	áureo	NERO AVGVSTVS CAESAR, cap laureada de Nerón cap a la dreta;	SALVS en l'exergo, Salus assentada a l'esquerra en un tro, sostenint una pátera en la mà dreta.	65/66	7.29 g, 4 h (ceca de Roma);	RIC Nero, I 59; WCN 28; Calicó 443a; BMCRE 87; BN 226; Cohen 313.
N.B.: Els anteriors són alguns eixemples.

Plinio el Vell, referint-se al áureo, afirmava:

És dir, el áureo va ser depreciat per Nerón, passant en el temps, poc a poc, d'un pes teòric d'1/40 de lliura (época de César) a 1/45 baix Nerón, en una devaluación del 11%.

Pes teòric dels áureos: de César a la reforma de Nerón (63-64)
Áureo	César	Augusto	Augusto (post 2 a. C.)	Tiberio	Calígula	Claudio	Nerón (davant 64)	Nerón (post 64)
Pes teòric: en lliures (=327,168 g)	1/40	1/41	1/42	1/42	1/42	1/42	1/43	1/45
Pes teòric: en grams	8.179 g	7.980 g	7.790 g	7.790 g	7.790 g	7.790 g	7.609 g	7.270 g

Sobre el denario, sabem que, baix César i Augusto, tenia un pes teòric d'aproximadament 1/84 de lliura, reduït per Tiberio a 1/85, fins que Nerón lo devaluó a 1/96 (equivalent a una reducció del pes de l'aleació del 12,5%). Al mateix temps, ademés de la reducció del seu pes, també es va produir una reducció de la seua finura (% d'argent present en l'aleació), que va passar del 97-98% al 93,5% (per a una reducció global només d'argent d'aproximadament el 16,5%).

Pes teòric dels denarios: de César a la reforma de Nerón (63-64)
Denario	César	Augusto	Augusto (post 2 a. C.	Tiberio	Calígula	Claudio	Nerón (davant 64)	Nerón (post 64)
Pes teòric (de l'aleació): en lliures (=327,168 g)	1/84	1/84	1/84	1/85	1/85	1/85	1/89	1/96
Pes teòric (de l'aleació): en grams	3.895 g	3.895 g	3.895 g	3.849 g	3.849 g	3.849 g	3.676 g	3.408 g
% de la finura solament argent:	98%	97%	97%	97%	97%	97%	97%	93,5%
Pes teòric (argent): en grams	3,817 g	3,778 g	3,778 g	3,734 g	3,734 g	3,734 g	3,566 g	3,186 g

En essència, el sistema que es va crear aixina sobre els metals "nobles" (or i argent), beneficiava a estos últims. Segons Sant Mazzarino, Nerón volia aixina favorir als estrats socials baixos i mijos (com els équites i els llibertes), i segons Plinio el Vell, el preu de l'or hauria baixat (en benefici del de l'argent), gràcies al descobriment d'una mina d'or en Dalmacia que produïa fins a 18.250 lliures del metal preciós a l'any, similar a les mines a les trobades en la Hispania romana.

En resum:

• Si baix Augusto, per a un áureo de 7,79 g es necessitaven 25 denarios de 3,895 g, en una proporció d'1 gram d'or per cada 12,5 grams d'argent.
• En la reforma de Nerón, per a un áureo de 7,270 g es necessitaven ara de nou 25 denarios, pero de 3,408 g, en una proporció d'1 gram d'or per cada 11,72 g d'argent.

Denarios abans i despuix de la reforma de Nerón (63-64)
Image	Valor	Anvers	Revers	Datació	Pes; diàmetro	Catalogació
	denario	NERO CAESAR AVG IMP, cap laureada de Nerón a la dreta, escritura 'en sentit contrari a les agulles del rellonge';	PONTIF MAX TR-P X, COS III PP, la Virtut de peu a l'esquerra en els peus damunt d'una pila d'armes, vestint un parazonium i sostenint una llança.	63/64 (abans de la reforma)	18 mm, 3.61 g, 6 h (ceca de Lugdunum)	RIC Nero, I 41; RSC 233.
	denario	NERO AVGVSTVS CAESAR, cap laureada de Nerón cap a la dreta;	SALVS en el exergo, Salus assentada a l'esquerra en un tro, sostenint una pátera en la seua mà dreta.	65/66	17 mm, 3.43 g, 6 h (ceca de Roma antiga);	RIC Nero, I 60; RSC 314.
N.B.: Els anteriors són alguns eixemples.

Sobre les aleacions utilisades, despuix d'aproximadament una década d'interrupció, a partir de l'any 63 varen tornar les emissions que no s'havien falcat des de la mort de Claudio. Aixina, es reintrodujeron les monedes en oricalco (coure i cinc), para sestercis, dupondios, asos, semis i quadrants. L'innovació, no obstant, va ser efímera, puix ya a partir de l'any 65 els sestercis i dupondios (en l'emperador duent la corona radiada, per a diferenciar-la millor de l'as) varen seguir falcant-se en oricalco, mentres que els asos, semis i quadrants varen tornar a falcar-se només en coure (el cost del qual de producció va tornar aixina a baixar).

Per últim, es va tancar la ceca de Lugdunum, creada per Augusto i confirmada baix Tiberio, que falcava únicament monedes d'or i argent, en benefici exclusiu de la ceca de Roma antiga.

Sestercis i dupondios; asos, semis i quadrants.
Image	Valor	Anvers	Revers	Datació	Pes; diàmetro	Catalogació
	sesterci	NERO CLAVDIUS CAESAR AVG GER P M TR P IMP P P, cap laureada de Nerón cap a la dreta, en un globo en la base del bust;	CONG(iaria) II DAT(a) POP(ulo) S-C, Nerón togado, assentat a l'esquerra en una cadira curul sobre un podi, un prefecto darrere, davall un assistent de peu distribuïx monedes als ciutadans vestits en toga, Minerva de peu front al temple en el fondo.	64/66	32 mm, 26.73 g, 7 h (ceca de Roma antiga);	RIC I 162; WCN 93; BMCRE 141; BN 282; BMC 139.
	dupondio	NERO CLAVDIUS CAESAR AVG GER P M TR P IMP P P, cap laureada de Nerón cap a la dreta, en un globo en la base del bust;	MAC AUG S-C, frontera del macellum Magnum construït per Nerón, una estàtua davant de la base d'una entrada de quatre columnes cilíndrica, en la part superior estructura de tres columnes coronada per cúpula cònica; pòrtic de dos órdens a abdós costats (esquerra-dreta).	65	14.60 g, 7 h (ceca de Lugdunum);	RIC I 402; BMCRE 336; Cohen 129.
	as	IMP NERO CAESAR AVG P M TR POT P P, cap a la dreta, un globo en la base del bust;	Llaura Pacis en el exergo, S-C en els costats de la representació del Llaura Pacis.	66	26.06 g (ceca de Lugdunum i ceca de Roma antiga)	RIC I 526; BMCRE 364; BN -; WCN 598; Cohen 29.

Vore també

• Ceca de l'Antiga Roma
• Reforma monetària d'Augusto
• Reforma monetària de Diocleciano

Bibliografia

• Gian Guido Belloni, La moneta romana, Ed. Carocci, Roma 2004, ISBN 88-430-2105-2.
• Luigi Bessone, Roma imperiale, G. Solfaroli Camillocci ed., Civiltà Antiche, Sei, 1987.

• Ettore Gabrici(1897).Rivista italiana vaig donar numismatica.Società numismatica italiana.Milà:X
• Sant Mazzarino, L'impere romà, Roma-Bari 1976.
• Giorgio Ruffolo, Quando l'Itàlia era una superpotenza, Einaudi, 2004.
• Adriano Savio, Monete romane, Roma 2001. ISBN 88-7801-291-2.