Ceca de Lugdunum

Áureo. Ceca de Lugdunum (10 a. C.; 7,83 g). Anv: AVGVSTVS DIVI • F. Augusto laureado. Rev: LEG IIII FL, Apolo Citaredo en lira; ACT en l'exergo.

Denario d'argent. Ceca de Lugdunum (14 a. C.; 3,85 g). Anv: CAESAR AVGVSTVS DIVI F PATER PATRIAE; Augusto laureado. Rev: AVGVSTI F COS DESIG PRINC IVVENT, Cayo i Lucio César en escut i llança; simpulum i lituus damunt. C L CAESARES en el exergo.

La ceca de Lugdunum, També coneguda com a Segona ceca imperial, va anar un taller monetari romà creat el 15 a. C. en l'antiga ciutat de Lugdunum (l'actual Lió), capital de la Galia, a partir de la reorganisació del sistema monetari imperial per part d'Augusto.

Es va convertir en una de les majors cecas del món romà, falcant una àmplia gama de monedes romanes.

Història

Primera época: d'Augusto a Vespasiano

En Lugdunum es va iniciar l'eixecució d'un taller monetari en el 43 a. C., el mateix any de la fundació de la ciutat. Les seues primeres emissions varen ser produïts baix Lucio Munacio Planco (87 a. C.-15) com a governador de la Galia. Quan en novembre del 43 a. C., Marco Antonio pren el poder com a governador de la Galia Comata (Galia celta transalpino), va ordenar dos emissions de quinarios d'argent, la primera en decembre d'eixe mateix any i la segona en giner del 42 a. C. Les successives emissions entre els anys 40 i 36 a. C. corresponien al mandat d'Agripa. En el 36 a. C. es varen falcar monedes de bronze en els busts de Juliol César i Octavio en una proa de galera. A partir dels anys 40 també hi ha algunes emissions en el nom de Octavio.

Este primer taller va ser promogut a la categoria de ceca imperial per Octavio Augusto en el 15 a. C., i es va aplegar a convertir en una de les cecas més importants del Imperi, en alguns moments sol per darrere de la ceca de Roma. Es va vore obligada a ampliar les seues dimensions, en la finalitat de poder pagar els soldats estacionats en la Galia i en les regions del Rin, evitant d'esta manera que es necessitara transportar des de Roma grans cantitats de diners en monedes falcades en esta ciutat.

Entre el 15 a. C., i l'any 64, baix el mandat de Tiberio, Calígula, Claudio i Nerón, la ceca de Lugdunum, va ser l'única de tot l'Imperi, que va falcar monedes d'or i argent. En tot, no és fàcil trobar mostres de monedes pertanyents a periodos determinats, com és el cas dels mandats de Claudio o Nerón. El principal argumente a favor de l'existència dels acunyament de Lugdunum en estos periodos, es basa en la perfecta continuïtat en l'estil dels acunyament d'or i argent de Calígula i Claudio. Ademés, moltes de les monedes varen ser falcades en l'Altar de les tres Galias (Llaura trium Galliarum), lo que supon una marca clara de l'orige d'estos acunyament. No obstant, alguns investigadors pensen que la rarea dels eixemplars més coneguts debilita de tal argument.

És més difícil de verificar en la producció de la moneda lionesa baix Nerón, encara que existix un consens científic en atribuir a esta ceca totes les monedes divisionarias de bronze, dotades d'un chicotet globo baix de l'efigie de l'anvers. I despuix de Nerón, les certees són cada volta menors. La majoria dels experts estimen que la producció de moneda baix Nerón es va mantindre en el periodo de Galba. Pel contrari, no sembla que hi haguera acunyament alguna baix Otón, que hauria falcat únicament, en la ceca de Roma.

Despuix d'un periodo sense activitat, el taller monetari va ser reobert per Vitelio, per a l'acunyament de monedes d'or i d'argent. En eixe moment apareix un estil molt definit, no solament en eixes monedes sino també en les de bronze. La certea d'esta reobertura es recolza en la gran cantitat de dupondios i de torres en el territori de l'antiga Galia, lo que sembla poc provable que una atra ciutat, a banda de Lugdunum, acollira una ceca en esta regió.

Denario d'argent de la ceca de Lugdunum en nom del usurpador Clodio Albino. c. 195-197.

Segona época

La ceca va tancar en l'any 78 i no va reobrir més que d'una manera efímer en 197, per a falcar una série monetària a nom de Clodio Albino, procedent de Bretanya, que va parar en Lugdunum per a preparar el seu assalt contra Roma. La ceca va tindre que reactivar-se en poc temps i va funcionar solament durant uns mesos. A partir de llavors, no va ser fins a el III, baix Aureliano (provablement en 274), quan la ceca va reprendre la seua llabor d'una manera regular, a través de la renovada activitat de les legions, a les que complia pagar en moments tan convulsos. En eixa época, la ceca de Lugdunum va reprendre el seu paper capital en la producció de moneda imperial. No obstant, a partir de 294, el poder imperial va decidir establir una nova ceca en Augusta Treverorum (Tréveris), lo que va dur la ceca de Lugdunum al ranc de taller monetari complementari. La seua producció es va mantindre durant el IV i fins al començ de el V, cap a 413.

Monedes falcades

A lo llarc de la seua història, les denominacions de les monedes falcades en la ceca de Lugdunum varen ser

• 43 a. C.-78: quadrans, semis, as, dupondio, sesterci, denario, quinario i áureo.
• 196-197: denario.
• 274-413: nummus, follis, antoniniano, tremissis i sòlit.

Vore també

• Reforma monetària d'Augusto

Bibliografia

• Giard, J-B. (2000). Li monnayage de l'atelier de Lió, de Claude à Vespasien (41-78 ap. J.-C.) et au temps de Clodius Albinus (196 à 197 ap. J.-C.). Wetteren. Édition numismatique romaine.
• Li Mer, A. C.; Chomer, C. (2007). Académie dones inscriptions et belles-lettres, Carte archéologique de la Gaule 69/2. París. Éd. de la Maison dones sciences del homme. ISBN 978-2-87754-099-5.