Lituus
Un lituus o lituo és una paraula etrusca en el seu orige que podria traduir-se com a torçut, curve, i va passar a l'Antiga Roma per a designar un bastó ritual augural. En la seua forma, s'assembla a la part superior del conegut bàcul pastoral, sense nucs (baculum sine nodo aduncum).
En la religió de l'Antiga Roma era usat pels augurs com a instrument ritual adivinatorio per a traçar, a l'aire lliure, un temple (templum) simbòlic, delimitant aixina el camp d'observació.
A continuació, l'augur proferia des del auguraculum les paraules partiri templum et tabernaculum capere i d'esta manera dividia el cel en quatre regions, ocupava el seu assent i es posava a observar en tot cuidat les aus que apareixien, la manera en que volaven, la seua direcció, el sò de les seues ales, les seues vores i en quin costat del templum es trobaven. l'observació del vol de les aus pel templum indicava el favor o, en el seu cas, desgràcia divina per a un determinat acontenyiment.
El lituus també era utilisat com a símbol del colege d'augurs per a distinguir-los com cos sacerdotal.
És un símbol freqüentment exhibit en estàtues, ya des del temps dels etruscs. En Roma pot trobar-se en anells de les estàtues dels emperadors romans, que ho duyen per pertànyer al colege sacerdotal augur. En el cas de César Augusto, que va ser Màxim Pontífex en el 12 a. C., es pot trobar en estàtues de bronze descobertes des de Grècia i, possiblement, Espanya.[1])
Ademés de trobar-se en gravats, com en el camafeo cridat Gema Augustea, també es localisen lituos especialment en el revers de les monedes romanes, a on solen estar acompanyats per un simpulum i una gerra de libacióés.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lituus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.